Només 16 dies després de l’eclipsi total de Sol, les Balears tornaran a mirar al cel. La matinada del divendres 28 d’agost, l’ombra de la Terra cobrirà un 93% de la Lluna i tenyirà bona part del satèl·lit d’una tonalitat rogenca o de color de maó.

Com la selecció espanyola, en el darrer moment. Els milers de persones que varen triar aquest dimecres la zona de les Variades, a Sant Antoni de Portmany, per veure l’eclipsi, varen témer durant vint minuts llargs que els niguls espatllassin l’experiència. Fins i tot, algun dels frustrats assistents va començar a xiular, seguint la lògica de qui també aplaudiria una posta de Sol, com si el Sol hi pogués fer alguna cosa. Però just en el darrer segon, la mescla de calitja i niguls es va esvair i almenys es va poder contemplar el clímax del fenomen astronòmic: l’efecte ‘anell de diamants’ just abans de l’ocultació completa; l’halo de llum quan la Lluna tapa el Sol completament... Un moment màgic, fins i tot pertorbador, si no fos que anava acompanyat de la inevitable banda sonora eivissenca. I a tot volum. El disco house que punxava un DJ al Café Mambo s’escoltava amb claredat ben bé a 400 metres de distància.

Uns 400 privilegiats han pogut veure l’eclipsi des de dalt del Toro, el cim de Menorca, on els assistents han respost amb aplaudiments l’espectacular moment en què el dia s’ha enfosquit de cop, quan la Lluna ha tapat el Sol, que ja començava a morir.

“Ohhhh!”. L’exclamació ha recorregut la Platja de Palma quan la Lluna ha acabat de tapar el Sol. I després han arribat els aplaudiments. Per un moment, el renou de les terrasses, l'alcohol i la bogeria han desaparegut d'aquest enclavament del turisme de borratxera. Durant un minut i 36 segons, milers de persones (la majoria estrangers) han deixat de mirar la mar, l'arena i les pantalles dels mòbils per concentrar tota l’atenció en un únic punt del cel: el Sol. L'Ajuntament de Palma havia passat el dia amb un ball de xifres: de les 70.000 previstes, ha acabat corregint dient que esperava 30.000 assistents i finalment ha dit que n'eren 60.000.

Les Balears han viscut aquest dimecres, 12 d'agost de 2026, un eclipsi total de Sol, el primer visible a les Illes des del 1905. Ha enfosquit el cel durant poc més d’un minut. Aquest mateix dia, a més, s'han produït tres fenòmens astronòmics més (les llàgrimes de Sant Llorenç, el raig verd i l'alineació de sis planetes).

Quedar-se sense ulleres homologades no obliga a renunciar a seguir l’eclipsi total de Sol. David Galadí-Enríquez, coordinador de la Comissió Científica i d’Assessorament del Trio d’Eclipsis, proposa una alternativa “molt més segura i divertida”, especialment indicada per als infants: construir una cambra fosca amb una capsa de cartó.

Les hores prèvies a l’eclipsi total de Sol han deixat les primeres protestes per l’ocupació d’alguns dels espais més cobejats de Mallorca. Al port de Valldemossa, els banyistes han aconseguit que un iot fondejat sobre una praderia de posidònia aixecàs l’àncora. A la platja del Trenc, els agents de Medi Ambient del Govern han retirat un gran desplegament de mobiliari que un grup de treballadors d’un vaixell de luxe havia instal·lat a l’arena per observar el fenomen.

Els astrònoms i els aficionats de les Balears ja ho tenen tot a punt per observar l’eclipsi solar total d'aquest dimecres horabaixa. El fenomen, que es podrà veure des de les Illes en unes condicions especialment singulars, promet ser un espectacle visual extraordinari, però tindrà poc "atractiu científic" per les dificultats que comportarà fer-hi mesures de precisió.

Informació actualitzada a les 17.10 h.

Mallorca s'ha convertit en un lloc de peregrinació per viure l'eclipsi. Persones de tot el món han comprat vols per venir a l'illa a veure el fenomen astronòmic i el gran dubte que es genera no és un altre: per què Mallorca, si es pot veure de molts altres indrets del món?

La previsió que la serra de Tramuntana sigui una de les zones més massificades de Mallorca durant l'eclipsi solar total del 12 d'agost ha duit el Govern a preparar un dispositiu excepcional de restriccions de trànsit. L'objectiu és evitar-hi el col·lapse, però les excepcions previstes han generat molta controvèrsia. Mentre milers de residents de municipis situats a pocs minuts de la Serra no hi podran accedir amb el vehicle, els turistes que hagin pagat centenars o fins i tot milers d'euros per allotjar-se en un hotel de la zona sí que quedaran exempts de les limitacions. Així, les excepcions fixades pel Govern projecten, de nou, la idea d'una privatització del territori balear i reforcen la percepció que qui paga té més drets de transitar aquest territori que no qui hi viu. "Una vegada més els drets dels turistes que paguen estan per sobre dels dels residents que vivim a l'illa", remarca Joan Moranta, president del GOB.

Expectació? Gent que ve de l’exterior per contemplar un fenomen molt poc freqüent? Res de nou. Un altre mes d’agost, però aquest de fa 121 anys, Mallorca es va convertir en focus d’atracció internacional per un eclipsi total de Sol, amb la presència de sis col·lectius científics de quatre països i de tres-cents turistes italians que es desplaçaren expressament a l’illa per assistir a aquest fenomen excepcional. Va ser el 30 d’agost del 1905, a migdia.

Mallorca s'ha convertit en un dels escenaris més cotitzats per observar l'eclipsi solar del pròxim 12 d'agost. Milers de persones es desplaçaran a l'illa per viure el fenomen astronòmic, mentre que els mallorquins esperen amb ànsia un esdeveniment que fa més d'un segle que no es produeix a l'Arxipèlag. Vols sense disponibilitat, hotels plens i residents cercant el millor indret per observar-lo. Hi ha, però, una possibilitat que gairebé ningú no ha previst: i si finalment no es pogués veure des de Mallorca?

Amado Carbonell ha recorregut Mallorca amb el seu cotxe per marcar els punts d'observació oficials de l'eclipsi en col·laboració amb el Govern de les Illes Balears. A més, és el president de la Fundació Institut d'Astronomia i Astronàutica de Mallorca (FIAAM) i de l'Associació Astronòmica d'Andratx.

El lloc des d’on es podrà veure l’eclipsi total de sol del pròxim 12 d’agost es comença a decidir aquesta setmana a les Balears. Entre aquest dimarts i dimecres, la ciutadania pot comprovar des de quins punts tindrà bona visibilitat del fenomen en una prova que servirà tant per triar amb antelació el lloc d’observació com per elaborar un mapa amb zones recomanades arreu de l’Arxipèlag.

El Govern de les Illes Balears ha celebrat avui la segona reunió del Ple de la Comissió per a la Gestió de les Actuacions Relacionades amb l’Eclipsi Solar Total del 2026, creada al desembre i constituïda formalment el 15 de gener passat. Durant aquest mes, els grups de Mobilitat, Prevenció, Protecció Civil i Gestió de riscs mediambientals; Salut pública; Comunicació i turisme, i Divulgació científica han identificat necessitats i possibles problemàtiques i han elevat propostes al ple.

Aquest diumenge, 7 de setembre, es podrà veure un eclipsi total de Lluna en què l’ombra de la Terra es projectarà completament sobre el nostre satèl·lit. L'esdeveniment tindrà lloc la nit de diumenge a dilluns, i es podrà seguir des de diversos punts de les Balears. Cal tenir en compte, però, la previsió meteorològica, ja que la jornada pot estar marcada per pols en suspensió i niguls.

La reentrada a l'atmosfera de la quarta etapa del coet Jielong-3, llançat per la Xina el 8 d'agost passat, ha generat aquest diumenge un cridaner fenomen lluminós visible des de diferents punts de les Balears, Almeria, Granada, Múrcia i Alacant, segons ha confirmat la Xarxa de Recerca de Bòlids i Meteorits (SPMN).

Astrònoms de la NASA han observat per primer cop de forma directa núvols de silicats presents a l'atmosfera d'un exoplaneta conegut amb el nom de YSES-1 c. Les dades han estat recollides pel telescopi espacial James Webb, que també ha revelat la presència de silicats procedents del disc circumplanetari que orbita al voltant d'un segon planeta del mateix sistema, YSES-1 b. Els resultats, publicats aquest dimarts a la revista Nature, representen un avenç significatiu en l'observació directa de la composició de l'atmosfera dels exoplanetes, així com dels processos que hi tenen lloc.