El Govern de les Illes Balears ha celebrat avui la segona reunió del Ple de la Comissió per a la Gestió de les Actuacions Relacionades amb l’Eclipsi Solar Total del 2026, creada al desembre i constituïda formalment el 15 de gener passat. Durant aquest mes, els grups de Mobilitat, Prevenció, Protecció Civil i Gestió de riscs mediambientals; Salut pública; Comunicació i turisme, i Divulgació científica han identificat necessitats i possibles problemàtiques i han elevat propostes al ple.

Aquest diumenge, 7 de setembre, es podrà veure un eclipsi total de Lluna en què l’ombra de la Terra es projectarà completament sobre el nostre satèl·lit. L'esdeveniment tindrà lloc la nit de diumenge a dilluns, i es podrà seguir des de diversos punts de les Balears. Cal tenir en compte, però, la previsió meteorològica, ja que la jornada pot estar marcada per pols en suspensió i niguls.

La reentrada a l'atmosfera de la quarta etapa del coet Jielong-3, llançat per la Xina el 8 d'agost passat, ha generat aquest diumenge un cridaner fenomen lluminós visible des de diferents punts de les Balears, Almeria, Granada, Múrcia i Alacant, segons ha confirmat la Xarxa de Recerca de Bòlids i Meteorits (SPMN).

Astrònoms de la NASA han observat per primer cop de forma directa núvols de silicats presents a l'atmosfera d'un exoplaneta conegut amb el nom de YSES-1 c. Les dades han estat recollides pel telescopi espacial James Webb, que també ha revelat la presència de silicats procedents del disc circumplanetari que orbita al voltant d'un segon planeta del mateix sistema, YSES-1 b. Els resultats, publicats aquest dimarts a la revista Nature, representen un avenç significatiu en l'observació directa de la composició de l'atmosfera dels exoplanetes, així com dels processos que hi tenen lloc.

El turisme astronòmic és una de les tendències que més han crescut entre els viatgers durant els últims anys, segons informa International Dark Sky Places. Tot un esdeveniment, tenint en compte que el 83% de la població mundial viu sota la contaminació lumínica, fet que representa un 23% de la superfície terrestre del món ubicada entre els 75 °N i els 60 °S. Una xifra que creix a un ritme d’un 2% anual, segons dades de la Fundació Starlight. D’altra banda, el CSIC ja havia posat de manifest el 2021 que la contaminació lumínica havia crescut al voltant d’un 50% en els últims vint-i-cinc anys. Per sort, encara existeixen més de 200.000 km² de territoris en més de trenta països amb cels protegits i acreditats per institucions internacionals, a més de la petició pública per incloure en l’Agenda 2030 la creació d’un nou objectiu de desenvolupament sostenible per garantir la qualitat del cel nocturn i l'accés a la llum dels estels, el #ODS18. Una reivindicació que va plantar la seva llavor el 2007, quan es va aprovar la Declaració Mundial en Defensa del Cel Nocturn i el Dret a Observar les Estrelles, coneguda com la Declaració de La Palma o Starlight.

La recerca de vida més enllà de la Terra ha dut els científics a explorar molts misteris, des del perquè dels plomalls de metà a Mart fins a la raó darrere els núvols de gas fosfina a Venus. Però, fins on sabem, els habitants de la Terra continuen estant sols al cosmos. Ara, però, un equip d'investigadors ha publicat el que es considera l'indici més sòlid fins avui de vida extraterrestre: no en el nostre Sistema Solar, sinó en un planeta enorme conegut com a K2-18b, que orbita al voltant d'una estrella situada a 120 anys llum de la Terra. Una anàlisi repetida de l'atmosfera de l'exoplaneta suggeriria l'abundància d'una molècula que a la Terra només té una font coneguda en organismes vius com les algues marines.

Els amants de la saga de La guerra de les galàxies deuen recordar les magnífiques postes de sol des de Tatooine, el planeta natal del protagonista Luke Skywalker, amb dues estrelles ponent-se a l'horitzó. Una estampa similar es podria apreciar des del planeta que astrònoms de la Universitat de Birmingham han detectat orbitant, per primer cop, al voltant d'un sistema binari de dues estrelles nanes marrons. L'aspecte més destacat, però, és que l'òrbita del planeta segueix una trajectòria polar amb una inclinació de 90 graus respecte del pla en què orbiten les estrelles.

Fins a 300 forats negres de massa intermèdia i 2.500 forats negres actius en galàxies nanes. Aquesta és la doble troballa d’un equip internacional de científics a través de l’Instrument Espectroscòpic de l’Energia Fosca (DESI, per les sigles en anglès), que podria ampliar la comprensió humana sobre l’Univers i preparar el terreny per a futures recerques sobre la formació de les galàxies.

L’atmosfera és la nostra finestra a l’Univers. Per poder veure-hi amb claredat ha de romandre impol·luta. És, precisament, al desert d’Atacama, a Xile, on trobem el cel més net, sec i estable del planeta. Això fa que sigui un emplaçament excepcional per realitzar observacions astronòmiques. No és casualitat que els telescopis més grans i potents del planeta es trobin localitzats en diversos indrets d'aquesta regió del país sud-americà.

Fa uns 4.500 milions d'anys, al planeta nan Plutó se li va unir de sobte una companya. Durant un brevíssim període —potser només unes hores— van ballar com si estiguessin agafats del braç abans de separar-se suaument; una dansa que va fer que Plutó i les seves cinc llunes passessin a orbitar junts al voltant del Sol. Els astrònoms s'han preguntat durant molt de temps com Caront, la més gran d'aquestes llunes, va arribar a orbitar al voltant de Plutó. Un article publicat a la revista Nature Geoscience descriu una possible seqüència d'esdeveniments que podria explicar què va passar.

El president electe, Donald Trump, nomenarà administrador de la NASA Jared Isaacman, un empresari multimilionari que ha dirigit dues missions espacials civils amb coets de SpaceX. Isaacman, director general de l’empresa de gestió de pagaments Shift4 Payments, és un estret col·laborador d’Elon Musk, el fundador de SpaceX, i si el Senat en confirma el nomenament, aportarà la perspectiva d’un independent a l’agència espacial i al seu pressupost de 25.000 milions de dòlars.

A sis milions de quilòmetres del Sol. La sonda Parker de la NASA ha aconseguit acostar-se a aquesta distància del centre del sistema solar i s'ha convertit en l'objecte fabricat per l'home que ha pogut aproximar-s'hi més. L'agència aeroespacial ha comunicat la notícia aquesta matinada, després que la maniobra s'iniciés el 24 de desembre. Així, aquesta nit la sonda ha aconseguit tornar a comunicar-se amb la Terra i ha reportat l'èxit de la missió. L'abast d'aquest acostament –per exemplificar-ho– és equivalent a nou vegades el radi del Sol. A banda, Parker ha assolit una altra fita extraordinària: ha aconseguit moure's a 430 milles per segon, l'equivalent a 692 quilòmetres per segon.

Un asteroide classificat com a potencialment perillós, detectat el 2008 per l'Observatori Astronòmic de Mallorca, està desaparegut des del 2014, ara fa deu anys. Des d'aquell any, els observatoris del món capaços de detectar en les aproximacions d'aquest cos celeste a la Terra no han aconseguit fer-ho. Cada tres anys, aproximadament, l'asteroide —anomenat 2008 OO per la Unió Astronòmica Internacional (IAU)— travessa l'òrbita terrestre, però les efemèrides de la seva posició han fallat contínuament. Ara, la Fundació d'Astronomia i Astronàutica de Mallorca ha posat a punt dos telescopis robòtics d'alta velocitat per poder captar-lo. L'asteroide 2008 OO fa 500 metres de diàmetre, com cinc camps de futbol en pla i per amunt i, en el cas que impactàs contra la Terra, podria "provocar una devastació continental", segons expliquen fonts de la Fundació d'Astronomia i Astronàutica de Mallorca (FIAMM).

Ja tenim aquí la tardor, estació que aquest 2024 dona el tret de sortida oficial el diumenge 22 de setembre a les 14.44 h. És just en aquest moment quan es produeix l’equinocci de tardor, però, a diferència del que la majoria de la població creu, no és el dia en què tenim exactament les mateixes hores de dia que de nit.

Després del punt àlgid de les Llàgrimes de Sant Llorenç, aquesta nit hem viscut la primera superlluna de l'any, un fenomen estiuenc d'allò més memorable que deixa imatges impressionants.

L’estiu és sinònim de nits a l’exterior gaudint de les hores de fresca i de l’espectacular cel nocturn. Una de les cites astronòmiques més esperades per tothom és, sense cap mena de dubte, la pluja d’estels dels Perseids, la coneguda popularment com a Llàgrimes de Sant Llorenç perquè el seu punt àlgid cau sempre al voltant del dia d’aquest sant (10 d’agost). Un espectacle que es podrà gaudir a tot el nostre país i també arreu del món. A continuació t’oferim una guia bàsica per tal de poder gaudir d’aquest fenomen.

Els antics grecs i també els romans creien que cada dia un déu formós recorria el cel amb el seu carro i la seva corona daurada fins a arribar a l’oceà que envoltava la Terra. Durant la nit cavalcava amb els seus bous solars de tornada cap a l’est, per estirar de nou la tela del dia el matí següent. Apol·lo, per a aquestes cultures, simbolitzava la llum i el sol, també la medicina i la curació, i li atribuïen la capacitat de guarir, però també de provocar malalties. 

"Ens estem apropant al màxim del cicle d’activitat solar, un fenomen que passa cada 22 anys”, declara amb entusiasme Teresa Nieves-Chinchilla, astrofísica madrilenya experta en física del Sol de la NASA. El solstici, que celebrem avui, tot i que de fet va començar dimecres passat a les 22.51 h, se celebra enguany, doncs, amb la nostra estrella amb plena hiperactivitat.  

El món torna a ser testimoni d'un esdeveniment inèdit a l'espai: el despertar sobtat d'un forat negre massiu. La galàxia SDSS1335+0728, aparentment tranquil·la, va començar a brillar més que mai a finals del 2019 i investigadors de l'Observatori Austral Europeu (ESO, en les sigles en anglès d'European Southern Observatory) es van proposar fer-ne seguiment per desxifrar el seu comportament. En un estudi publicat aquest dimarts a la revista Astronomy & Astrophysics, els astrònoms han utilitzat dades de diversos observatoris espacials i terrestres, inclòs el Very Large Telescope, el telescopi més avançat del món i ubicat al desert d'Atacama, a Xile, per fer un seguiment de la variació de brillantor de la galàxia.