Al Teatre de Llubí hi havia aquell aire de “a veure què passa avui”. Cinc músics que no s'havien trobat mai, un escenari i zero pressa per posar etiquetes. Leïla Duclos (veu i guitarra), Camille Bertault (veu), Enric Fuster (bateria), Fady Farah (piano) i Joan Garcias (contrabaix) varen sortir amb l'única idea clara que feia falta: escoltar-se i jugar. 

Geometrical Sardine varen sortir a l’escenari amb aquella naturalitat de qui sap que el seu món és, també, un joc compartit. I aquí les imatges de Toni Cobos, l'artista visual que coneixem com a Fill Espectro, hi tenen molt a dir: no són un simple fons sinó un motor que empeny la música cap a un altre lloc. Roca ho va resumir ben clar: “Són el 50% de l'espectacle”. I sí, ho són. El directe guanya profunditat quan tot respira al mateix temps: llums, textures, sorolls i silenci. 

Després de l'èxit de la primera edició, el Festival Jazz Manacor torna amb una programació que inclou grans noms de la música actual com Salvador Sobral, Benji Habichuela i Caramelo de Cuba, entre molts altres. També hi sonaran, en format duet, els manacorins Jorra Santiago i Roger Pistola, en una actuació que tendrà lloc dissabte dia 27 de setembre a la plaça del Rector Rubí. Pistola, qui assegura que a la primera edició del festival, celebrada fa poc menys d'un any, hi va veure un dels millors concerts de la seva vida, reconeix que la seva relació amb el jazz ha canviat al llarg dels anys. "Abans de fer el grau no m'interessava gaire el jazz, em feia son. Però estudiar-ne em va servir per aprendre recursos i combatre el meu pànic a la improvisació", assegura.

Menorca torna a ser terra de jazz. Aquest dijous vespre Cécile McLorin Salvant, una de les joves veus nord-americanes més reconegudes de tot el món, guanyadora d’un Grammy el 2016, obrí al teatre Principal de Maó la vint-i-setena edició del Menorca Jazz Festival.

Johan Grimonprez ha teixit un vibrant documental històric sobre el cop d'estat que va patir el govern de Patrice Lumumba a la República del Congo, amb la Guerra Freda en el rerefons. L’autor dimensiona els fils que unien els somnis de fraternitat i federació a l’Àfrica postcolonial (o hauríem de dir neocolonial?) amb les lluites polítiques i les expressions culturals afroamericanes compromeses amb els drets civils en uns Estats Units on les lleis encara discriminaven la població negra. I, de passada, amenitza l’exercici de memòria colonial amb peces de Louis Armstrong, John Coltrane o Miles Davis.

La 24a edició de l'Alcúdia Jazz arriba al final amb dues actuacions que acollirà l'auditori del municipi aquest dissabte a les 21 h. El cap de cartell de la cloenda és l'artista Álex Cuba, cantant, compositor i multiintrumentalista cubà establert al Canadà, qui ha estat guardonat amb dos premis Juno, quatre Grammy Llatins i un Grammy al Millor Àlbum de Pop Llatí. La proposta de Cuba se centra en el seu so avantguardista i multicultural, que fusiona jazz, pop, funk i música llatinoamericana tradicional.

Després de gairebé una dècada als Estats Units, el pianista i compositor Chano Domínguez (Cadis, 1960) torna a fer vida a Barcelona, on s'ha retrobat amb músics com Javier Colina i Guillermo McGill. Vagi on vagi, però, sempre reivindica Cadis, la seva ciutat natal. "Si tinc alguna singularitat com a músic, té molt a veure amb el lloc on vaig néixer –diu Domínguez–. La llum de la ciutat, la idiosincràsia de la gent que hi viu... Cadis no és un lloc de pas. A Cadis s'hi ha d'anar, i això ofereix una singularitat". Domínguez, que el 2020 va rebre el Premio Nacional de músiques actuals, actua el dijous 18 de juliol al pati de la seu del districte de Nou Barris, dins del festival de flamenc Desvarío, que forma part de la programació del Festival Grec 2024.

Entendre el jazz és, d’alguna manera, entendre la vida. O així s’ho plantegen els organitzadors del festival A Jazz de Mar, que aquest cap de setmana es va fer la seva novena edició a Portocolom i que un any més arriba precedit d’un dels seus components essencials: el Campus de Música Creativa que es du a terme aquests dies, amb una cinquantena d’infants participants. 

"Molta il·lusió. No m'ho esperava. Crec que en això no he fet mèrits". Així es va sentir el músic Ignasi Terraza (Barcelona, 1962) en rebre la notícia de la seva investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que li han lliurat aquest dijous. La incapacitat visual que té des dels nou anys mai li ha suposat un obstacle. Amb dotze ja estudiava música i començava a tocar el piano. Als divuit el tocava en clubs i bars de Barcelona, en solitari o en grup, i estudiava un grau a la UPC. Amb 23 anys es va graduar en enginyeria informàtica: va ser la primera persona cega a fer-ho a l'Estat. Va ser la seva professió durant sis anys, fins que va dir prou. Terraza sempre havia desitjat dedicar-se a la música, i el 1991 va decidir començar el seu somni, aprofitant una excedència que va demanar pel naixement de la seva primera filla.

L'Atlàntida Film Fest ha fet públiques aquest dimecres les primeres confirmacions musicals, novetats i sorpreses de la 14a edició de la mostra. A través d'un comunicat han detallat que l'actiu Greta Fernández serà la presidenta del jurat i Alizzz serà el cap de cartell musical. A més, també han anunciat la participació d'Alfred García i Julietta.

Barcelona està a punt de perdre un altre espai cultural. Aquesta tardor tancarà el Milano Jazz Club, la cocteleria de la ronda Universitat que havia esdevingut un lloc fonamental per a la música en directe, i sobretot per al jazz. Si no hi ha res que capgiri la situació, en el seu lloc hi haurà un restaurant d’una cadena de trattories italianes. El tancament no obeeix a problemes financers ni de pèrdua de públic, sinó a la lògica de la despossessió d’espais i activitats singulars per part de l’economia de les franquícies, un franquicidi, tal com el descriu el periodista Carlos Pérez Cruz, creador del molt recomanable podcast Club del Jazz.

No gaires músics poden dir que han tocat amb Carles Benavent, Dr. John i Wynton Marsalis. O que han estat a casa de George Coleman. El saxofonista i clarinetista Lluc Casares (Barcelona, 1990) té una trajectòria impecable, que l’ha fet coincidir amb grans bèsties del jazz d’arreu del món. Després d’estudiar a la Juilliard School de Nova York i al Conservatori d’Amsterdam, Casares va tornar fa uns anys a Barcelona i s’ha involucrat activament en l’escena catalana, amb discos propis com Ride (2023) i iniciatives col·lectives com The Changes, una discogràfica autogestionada que reivindica l’escena de jazz local. Un dels projectes més ambiciosos que té entre mans és la Barcelona Art Orchestra, que dirigeix juntament amb Lluís Vidal, Néstor Giménez i Joan Vidal. Enguany han rebut el Premi Alícia a la Composició de l’Acadèmia Catalana de la Música per Ragtime stories (UnderPool, 2022), el primer disc de la formació. El diumenge 30 de juliol la Barcelona Art Orchestra actuarà al Festival de la Porta Ferrada i farà un homenatge a Música Laietana, un dels moviments culturals catalans més fructífers de finals del segle XX.

Portocolom acollirà el pròxim cap de setmana (del 7 al 9 de juliol) la vuitena edició del festival de jazz. L'Associació A Jazz de Mar, juntament amb l'Ajuntament de Felanitx, organitzen des de l'any 2016 el conegut festival de música jazz que s'ha fet referent a la comarca. En el transcurs de les edicions, s'ha arribat a una fórmula per apropar la música creativa als habitants del municipi, que fusiona els concerts del cap de setmana amb un Campus de Música Creativa per a infants, joves i adults.

Semblava soroll però era identitat. Aquella música avantguardista, que es deia free jazz, va convertir-se en la manifestació cultural més aclamada del Black Power, el moviment que defensava l'orgull dels negres americans. El free jazz era una reacció capgirant i espiritual davant del que es va percebre com un espoli, com una expropiació del jazz a la comunitat negra. Aquells músics deien que el jazz només havia obtingut el títol de música americana quan el poder dels blancs el va assimilar i el va fer seu i que abans estava considerat música de negres i no d'americans.

Més de 3.000 persones assisteixen al festival Jazz Palma. Així ho ha indicat Cort en una nota de premsa, en la qual també ha destacat que un dels factors que ha fomentat l'esdeveniment ha estat la descentralització, ja que el fet d'organitzar activitats a les barriades ha estat una de les claus de l'apropament al públic.

L'Ajuntament de Palma i la seva àrea de Cultura inunden ciutat d'una oferta jazzística de primer ordre dins el Jazz Festival de Palma. Aquesta quarta edició del Jazz Festival de Palma torna a fer una aposta per dur a la nostra ciutat un ampli ventall dels diferents estils jazzístics amb referents estatals i internacionals. El festival també té la voluntat d'acostar a la ciutadania aquest estil musical, mitjançant activitats complementàries obertes a tothom i que surtin també fora del centre de la ciutat.

La quarta edició del Jazz Festival de Palma, del 2 al 19 de febrer de 2023, aviva la presència femenina i de solistes, amb actuacions com la de la trompetista Yass Ahmed, el grup All-Woman Jazz Band, i el baixista Víctor de Diego, entre d'altres.

Darrera nit de l'Alternatilla Jazz Festival d'enguany. Sense gairebé adonar-nos-en, han passat 11 dies volant en què s'ha pogut escoltar música d'altíssima qualitat arreu de Mallorca i Menorca. Després d'haver passat per tants pobles i ciutats, s'havia d'acabar de la millor manera, amb una Alternatilla Jazz Band, és a dir, una formació feta a posta per a l'ocasió. Així doncs, aquest cop ha estat formada per la polonesa Aga Derlak, l'italià Lorenzo Bisogno i els illencs Joan Moll i Joan Garcias.

El quartet de jazz italià liderat per Lorenzo Bisogno i Massimo Morganti han complert les expectatives a la Casa des Poble d'Esporles. Després d'una nit passada on va lluir la veu de Carme Canela, en aquesta ocasió ha estat el torn dels instruments de vent, del saxo de Bisognoi el trombó de Morganti.

L’any passat es varen ajuntar per primera vegada i l’experiència va ser tan bona que enguany repeteixen. Són l’Alternatilla All-Woman Jazz Band: una formació integrada per dones músiques procedents de diferents països que el festival Alternatilla ha tingut com a convidades al llarg de la seva trajectòria. L’any 2021 varen tocar al teatre Principal de Palma i en aquesta sisena edició ho faran al Teatre del Born de Ciutadella, dissabte dia 10 de desembre. Les convidades són Aga Derlak (Polònia) al piano, Blanca Barranco (Jaén) al contrabaix, Cecilie Grundt (Noruega) al saxo tenor, Kika Sprangers (Holanda) al saxo soprano, la veu Marta Garrett (Portugal) i la bateria Nailé Sosa (cubana establerta a Mallorca). Són les mateixes intèrprets que l’any passat, a excepció de Sosa, que s’hi uneix en aquesta ocasió.