Manacor diposa per primera vegada en la història d'un Pla General. La Comissió Insular d’Urbanisme ha fet aquest dimecres la darrera passa d’una llarga tramitació que va començar fa 41 anys. D'aquesta manera, es dona llum verda a projectes com l’escola nova de Portocristo, el segon centre de salut de Manacor, l’ampliació de la depuradora i la sectorització de la xarxa d’aigua potable de la franja central i de ponent.

El PP de Manacor assegura que està a favor d'un Pla General, però no del que s'aprovà dilluns. Aquest és el pronunciament que ha fet aquest dimecres el grup municipal, perquè considera que es tracta d'una ordenació urbanística que "afectarà negativament la majoria de manacorins i manacorines de classe mitjana ja que, entre altres qüestions, hipotecarà les generacions futures perquè les privarà de poder accedir a habitatges que s'adaptin a les seves necessitats i a preus raonables".

Després de 40 anys d’espera i d'aplicar un urbanisme a la carta, segons han recordat el partits del pacte de govern, el Pla General (PG) de Manacor s’ha aprovat de manera provisional aquest dilluns, a l’espera d’una aprovació definitiva per part del Consell de Mallorca que permeti dotar l’Ajuntament d'un nou marc referencial de futur per a l’ordenació urbanística. El pla té un termini de 12 anys per desenvolupar-se i ho farà en tres fases quadriennals.

Els col·lectius ciutadans Assemblea Antipatriarcal, Dones de Llevant, Xítxeros amb Empenta, Ateneu Lo Tort i Endavant Osan (amb el suport de diferents persones a títol individual, del GOB i de Terraferida) han convocat aquest dissabte dematí una roda de premsa per mostrar el rebuig a l'aprovació del Pla General de Manacor. Han demanat "coratge" a l'actual equip de govern municipal, encapçalat pel batle, Miquel Oliver, per canviar-lo.

Un seguit d'entitats ciutadanes de Manacor acusen l'anterior equip de govern municipal i l'actual per afavorir grans famílies de la zona, com els Nadal, els Suasi, els Mascaró i els Lliteres, amb l'aprovació del nou Pla General d'Ordenació Urbana. Aquest planejament va ser elaborat durant el passat mandat, amb el suport del PP, El Pi i AIPC, però serà ratificat, segons expliquen aquests col·lectius, per l'actual equip, al qual donen suport MÉS, Unides Podem i el PSIB.

La Ponència Tècnica de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears ha tractat i acceptat aquest dijous l’informe referent a l’Avaluació Ambiental Estratègica del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Manacor.

La cessió del control urbanístic dins espai rústic de Manacor tindrà un efecte de dissuasió segons la delegada d'Obres, Bel Febrer (El Pi). La regidora creu que els promotors s'ho pensaran dues vegades abans d'incórrer en una infracció urbanística, però la conseqüència més important, que suposarà el recent acord unànime d'adhesió de l'Ajuntament de Manacor a l'Agència de Disciplina Urbanística (ADU) del Consell de Mallorca, serà la descàrrega de treball que experimentarà el departament municipal d'Urbanisme.

MÉS-Esquerra, partit majoritari a Manacor, ha oferit el seu suport com a pont amb les administracions autonòmica i insular per tal d'accelerar tant com sigui possible l'avanç del Pla General (PG) que el pacte de govern actual (El Pi-PP-AIPC) té encallat. L'exbatle i ara cap de l'oposició a l'Ajuntament de Manacor, Miquel Oliver, ha fet aquest oferiment al batle, Pedro Rosselló (PP), aprofitant que avui es compleix un any de l'aprovació inicial i que també queda només un any de moratòria quant a la possibilitat d'obrir de bell nou la reclamació d'expropiacions de zones verdes.

L'Ajuntament de Manacor ha tret a contractació externa la continuació dels treballs de redacció del Pla General (PG) de Manacor. Tal com es va anunciar, s'ha convocat un concurs públic perquè sigui una empresa especialitzada la que s'encarregui de continuar la redacció i tramitació del Pla General, el qual ja s'ha aprovat inicialment. El pressupost previst per a aquest treball, que les empreses interessades podran millorar, és de 181.653 euros. Això es produeix davant la incapacitat municipal de donar estabilitat a un departament d'Urbanisme desbordat pel dia a dia, amb nombroses baixes i la fugida de tècnics després de poc temps d'aterrar al departament. Manacor fa més de 25 anys que intenta disposar d'un document urbanístic adaptat al temps, però sempre es veu superat per diverses circumstàncies.

La renúncia de Josep Antoni Aguiló com a director del Pla General (PG) de Manacor, menys de dos mesos després d'haver-ne acceptat el càrrec, ha provocat la compareixença excepcional dels grups de l'oposició en bloc (MÉS, PSOE, Volem) per exigir responsabilitats al batle, Pedro Rosselló (PP), "pel fracàs continuat en la designació dels responsables del Pla General". A més, ha recordat les manifestacions de l'equip de govern municipal (El Pi, PP, AIPC) en què se subratllava que "el Pla General no és una prioritat, sinó que és la prioritat d'aquest mandat".

La proposta de MÉS-Esquerra, a l'oposició de l'Ajuntament de Manacor, de demanar a l'equip de govern (PP-El Pi-AIPC) que presenti un calendari per recepcionar la desena d'urbanitzacions pendents de 'municipalitzar', algunes des de fa dècades, ha posat al descobert la fragilitat del departament d'Urbanisme, que està en quadre quant a dotació de personal. Dels quatre arquitectes habilitats, només un està en servei. Dues baixes i un abandonament han fet que l'àrea estigui sota mínims, amb només un tècnic, que d'altra banda ha demanat l'excedència. Manacor és el segon municipi en extensió de Mallorca i, dels quatre arquitectes, només un treballa.

La nova ordenança municipal que obliga els edificis de més de 50 anys d’antiguitat a haver de passar una inspecció que n’avaluï l’estat de conservació té un seguiment molt escàs. Així ho reconeix el mateix departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manacor, que fins la segona setmana d’octubre només havia registrat 104 informes d’avaluació d’edificis (IAE). És la dada que reflecteix la freda resposta als 1.040 avisos tramitats en els primers mesos d’aplicació de la normativa.

Núria Hinojosa, la portaveu socialista en matèria urbanística, va ser l’encarregada de demanar, en el darrer ple municipal, sobre la situació del programa quadriennal (2016-2019) de l’Ajuntament per avaluar l’estat dels edificis més antics dels nuclis urbans de Manacor. Al reconeixement de l’equip de govern que la resposta ciutadana a l’hora de complir l’ordenança és a hores d’ara prou baixa, el PSOE manacorí hi ha posat un punt de marge de confiança, perquè en part creu que és una qüestió de responsabilitat dels propietaris tenir una certificació del bon estat dels edificis on viuen. “Entenem que el departament d’Urbanisme va molt limitat perquè també treballa en el futur Pla General d’Ordenació Urbana”, explica a l’ARA Balears la regidora socialista, a la vegada que considera prou decebedor que només un centenar de propietaris d’edificis i habitatges de més de 50 anys hagin decidit complir l’ordenança, encarregant una inspecció tècnica sobre l’estat dels seus immobles.

El grup de Volem-Podem a Manacor ha presentat un plec amb 20 al·legacions a l'esborrany del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), entre les quals figura la sol·licitud d'una línia de coordinació entre l'equip redactor i el departament de Territori del Consell de Mallorca, "que està redactant l'esborrany del nou Pla territorial".