Renovar-se o morir. El kabarett polític berlinès renova el repertori amb el canvi del govern a Alemanya i l'arribada del conservador Friedrich Merz a la cancelleria. El diccionari alemany Duden defineix kabarett, paraula germanitzada provinent del francès cabaret, com “art menor en forma d'esquetxos i cançons que critiquen de manera paròdica i divertida la situació política o els esdeveniments actuals”.

Durant un debat televisiu en campanya electoral, li van preguntar al canceller alemany sortint, Olaf Scholz, si pujaria a un avió pilotat pel líder conservador, Friedrich Merz. “Sí –va respondre sense dubtar–. Suposo que li van donar el títol de pilot justificadament”, va afegir el socialdemòcrata. Merz, que és pilot aficionat, també es va mostrar disposat a portar Scholz al seu avió privat, encara que “depèn d'on”. “De Berlín a casa, sí”, va dir Merz, desitjós de substituir-lo a la cancelleria.

Tot i la seva impopularitat, el canceller alemany sortint, Olaf Scholz, es mostrava optimista els dies abans de les eleccions i no tirava la tovallola. El 2021 va donar la sorpresa guanyant les eleccions –les primeres després de l'etapa d'Angela Merkel al capdavant del país– i tenia l'esperança de tornar a repetir la gesta. Scholz estava convençut que una victòria era possible, tot i que cada enquesta que es publicava era un bany de realitat. Els resultats han demostrat que els sondejos anaven pel bon camí.

Alemanya, tradicionalment considerada el motor econòmic de la Unió Europea, arriba a les eleccions d'aquest diumenge gripada. La immigració (27%) i l'economia (24%) són els temes que més preocupen els alemanys abans dels comicis, segons un sondeig recent de la cadena de televisió pública ARD. Un dels principals reptes del pròxim canceller alemany serà la recuperació de l'economia més gran d'Europa després de dos anys de contracció. El producte interior brut (PIB) alemany va caure un 0,3% el 2023 i un 0,2% el 2024 i s'espera que aquest any el creixement sigui marginal. Feia dues dècades que no es registraven dos anys consecutius de contracció al país, des que el socialdemòcrata Gerhard Schröder era canceller. Alemanya era considerada llavors “el malalt d'Europa”: el 2002 i el 2003 l'economia alemanya va caure un 0,2% i un 0,5%, respectivament. Aquest pessimisme econòmic és palpable als carrers del país. Els alemanys el noten en el seu dia a dia. La política se'n ressent.

El vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, va fer volar pels aires les relacions entre el seu país i Europa fa una setmana a Múnic. “A la Casa Blanca hi ha un nou xèrif”, va avisar. A Alemanya, la campanya electoral continuava i en un debat televisat el candidat conservador Friedrich Merz retreia a Olaf Scholz que no fos ell el que estigués liderant una resposta europea. Una vegada més, Macron reaccionava de pressa, amb la convocatòria d’una cimera a París per dilluns. Els principals líders europeus van mostrar unitat en el suport a Ucraïna al voltant d’una taula rodona. Scholz, assegut a la dreta del president francès, tornava a exercir un rol secundari, malgrat que Alemanya és el país europeu que més ajuda envia a Ucraïna.

El canceller alemany Olaf Scholz s'ha enfrontat aquest diumenge, en el primer duel televisiu, amb el candidat conservador Friedrich Merz, que parteix com a favorit en totes les enquestes, a dues setmanes de les eleccions federals del 23 de febrer. Com s'esperava, la immigració i el coqueteig recent de Merz amb l'extrema dreta han dominat el debat electoral, tot i que en els 90 minuts de cara a cara tots dos candidats també han parlat d'economia, energia, defensa, salari mínim i de la guerra d'Ucraïna, entre altres temes. Tot i xocar en molts punts durant el debat, els dos polítics no han arribat a trencar ponts, conscients que els seus partits no tindran més remei que entendre's després dels comicis si cal reeditar la gran coalició.

Europa ha commemorat aquest dilluns el 80è aniversari de l'alliberament, el 27 de gener de 1945, del camp de concentració i d'extermini d'Auschwitz a mans de l'exèrcit soviètic en una sòbria i emotiva cerimònia en presència d'una cinquantena de supervivents i de diversos caps d'estat i de govern. Entre els assistents hi havia el canceller alemany, Olaf Scholz; el president francès, Emmanuel Macron; el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, el rei Carles III del Regne Unit i els reis d'Espanya. Les grans absències de la cerimònia van ser el president rus, Vladímir Putin, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, tot i que van ser les tropes soviètiques les que van alliberar el camp i els jueus les principals víctimes de la barbàrie nazi. Putin no ha sigut convidat per la invasió a Ucraïna. Netanyahu, contra qui hi ha una ordre d'arrest del Tribunal Penal Internacional (TPI), tampoc ha viatjat a Polònia.

La Unió Europea es prepara per a la nova era trumpista. Davant els atacs verbals que ha dedicat a Europa en les seves primeres hores de mandat el nou president dels Estats Units, Donald Trump, l'eix franco-alemany apel·la a la "unitat", la "valentia" i la "independència" dels països europeus per fer front a l'etapa que comença, en què les relacions transatlàntiques s'albiren més complicades que mai.

Cada crisi de lideratge a Alemanya és una crisi europea. I a l’inrevés: cadascuna de les crisis existencials que ha encadenat la Unió Europea en les últimes dècades ha transformat també l’escenari polític alemany. Ara, una vegada més, la UE torna a quedar a l’espera de Berlín. En plena acceleració geopolítica a l’Orient Mitjà i a l’horitzó ucraïnès, amb uns líders europeus que ja han entrat en competició per fer-se veure al costat de l’encara president electe, Donald Trump, la locomotora alemanya entra en parada tècnica fins a les eleccions del 23 de febrer. La dinàmica electoral marcarà, a partir d’ara, l’arrencada del nou cicle polític europeu. 

“No hem donat una bona imatge”, reconeixia la colíder Saskia Esken aquest dissabte al congrés de les joventuts del Partit Socialdemòcrata alemany (SPD). Les últimes setmanes, el debat sobre qui havia de ser el seu candidat a canceller ha deixat entreveure el descontentament de les bases amb la direcció a les portes de les eleccions anticipades del febrer. Molts volien que el ministre de Defensa Boris Pistorius, el polític més ben valorat d’Alemanya, fos el candidat en lloc de presentar l’actual canceller Olaf Scholz. Però els dirigents van tancar files amb Scholz i l’especulació va acabar del tot dijous quan Pistorius va publicar un vídeo en què descartava presentar-se per motius personals. Malgrat tenir les enquestes en contra, aquest dilluns es ratificarà la nominació de Scholz i l’SPD pretén posar fi a la polèmica. “Aquest debat no ens ha ferit, sinó que ens ha enfortit. Som un partit unit i guanyarem les eleccions”, assegurava Esken.

El tret de sortida no oficial a una de les campanyes electorals més curtes que ha tingut Alemanya va ser dimecres al Bundestag. Durant la sessió parlamentària, el to dels líders dels grups polítics va ser especialment dur i ple de lemes electorals. Feia només una setmana que el canceller Olaf Scholz havia expulsat el ministre de Finances del partit liberal FDP i precipitava la convocatòria d’eleccions anticipades, que se celebraran set mesos abans del previst. Era el dia que el món es llevava amb la notícia de la reelecció de Donald Trump i molts esperaven que Europa reaccionaria forta i unida. A Berlín, però, la mala maror entre els tres socis –socialdemòcrates, verds i liberals– arribava a un punt sense retorn i es va trencar l’únic tripartit que ha governat mai el país. 

Alemanya celebrarà eleccions anticipades el proper 23 de febrer, set mesos abans del previst inicialment. Socialdemòcrates i democristians de la CDU-CSU, els dos grans grups parlamentaris alemanys –el líder del govern i el líder de l'oposició–, s'han posat finalment d'acord aquest dimarts sobre la data dels comicis, després de diversos dies de discussions. Els Verds i els liberals també estan d'acord sobre la data, que encara ha de ser confirmada pel president alemany, Frank-Walter Steinmeier.

Per primera vegada, Donald Trump ha guanyat en vot popular. El republicà va saber llegir aquest 73% de nord-americans que es declaraven insatisfets o enfadats per com li van les coses; va entendre que les classes mitjanes, que fa anys que perden poder adquisitiu i oportunitats de progressar, temen la pèrdua d’estatus i anhelen seguretat; que hi ha un malestar generalitzat –no només entre els joves– perquè accedir a un habitatge digne s’està convertint en un luxe per a molts. Trump va entendre que estem en l’era de l’ansietat. El seu discurs de la por i la ràbia, de revenja i assenyalaments, es va imposar de manera transversal, abocant els demòcrates a una angoixa existencial que els obliga a analitzar primer per què han perdut les eleccions –malgrat tenir les xifres macroeconòmiques de cara i l’atur històricament baix–, abans de decidir com reconstruir-se.

Alemanya entra en un període d'incertesa política i econòmica després de la ruptura per picabaralles internes de la coalició del canceller alemany Olaf Scholz, formada per socialdemòcrates, verds i liberals. Scholz, que governarà a partir d'ara en minoria amb els Verds, es converteix en “un ànec coix”, expressió que s'utilitza als Estats Units per referir-se als presidents que estan en els seus últims mesos de mandat i saben que no seran reelegits.

Crisi de govern a Alemanya. El canceller alemany, Olaf Scholz, va destituir aquest dimecres el seu ministre de Finances, el liberal Christian Lindner, per les diferències irreconciliables en matèria econòmica, i va provocar la ruptura de l'anomenada coalició semàfor, formada per socialdemòcrates, liberals i verds, tres anys després de l'arribada al poder.

Mentre l'economia alemanya –la primera d'Europa– continua flirtejant amb la recessió, el consell de savis que assessora el govern de Berlín sobre com fer front als reptes econòmics es dessagna en una batalla que ha arribat als tribunals. Ho explica aquest dilluns el Financial Times, que informa que un dels membres del Consell d'Experts Econòmics, format per cinc experts, ha portat els seus col·legues davant els tribunals.

Al land agrícola que envolta Berlín, Brandenburg, està sota una doble alerta: per l'amenaça de desbordament del riu Oder i perquè l'extrema dreta pot guanyar les eleccions del parlament regional. Si les enquestes es confirmen, Alternativa per a Alemanya (AfD) aconseguirà una segona victòria regional, després del triomf a Turíngia, un altre land de l'antiga Alemanya de l'Est.

La vella Europa ha quedat atrapada entre la desmemòria i el malestar. Els bons resultats de l’extrema dreta a les eleccions europees a França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica o els Països Baixos apunten directament al cor de la construcció europea; als països fundadors d’una Unió que va néixer com a antídot del feixisme. La victòria de la formació de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), a França, o la segona posició d’una Alternativa per a Alemanya (AfD) carregada d’escàndols i d’exhibicions retòriques blanquejant el nazisme, guanyant especialment entre els joves i a l’est del país, és un senyal d’alarma que va més enllà del càstig sever a uns governs terriblement impopulars. Olaf Scholz i Emmanuel Macron són líders afeblits. Però el triomf de l’extrema dreta és el resultat d’una superposició de malestars –democràtic, econòmic i social– que han anat sumant electors dolguts. Fa temps que se senten menystinguts.

Primera mesura de la guerra comercial entre la Unió Europea i la Xina. Brussel·les ha anunciat aquest dimecres que imposarà aranzels a diferents marques de cotxes elèctrics xinesos per compensar "els subsidis injustos" que reben i que suposen un "perjudici econòmic" a les empreses que operen dins del territori comunitari. De moment, pretén imposar uns impostos d'importació de fins al 17,4% als vehicles fabricats per la companyia xinesa BYD; del 20% als de Geely, i un 38,1% als de SAIC, que té un 20% de Chery, la marca que juntament amb Ebro industrialitza l'antiga planta de Nissan a Barcelona.

En ple debat per tornar a reduir la jornada laboral 100 anys més tard d'aconseguir les 40 hores setmanes, Alemanya té una idea ben diferent. El govern de Berlín està estudiant aplicar exempcions fiscals i reformes per animar la gent a treballar més, amb l'argument de fer front a la caiguda de la jornada mitjana de treball en aquest país, segons explica aquest dimarts el Financial Times. La coalició que lidera el canceller Olaf Scholz està preparant un pla que presentarà el mes que ve per premiar millor els empleats que allarguin el temps de feina. Entre les opcions que plantegen hi ha les retallades fiscals a les hores extres o una revisió dels beneficis que reben els treballadors.