Les entitats memorialistes i de drets humans que fa anys que lluiten perquè l'actual comissaria de Via Laietana sigui un lloc de memòria de les resistències i de la repressió no es rendeixen. Durant gairebé quatre anys, dos dimarts al mes, han convocat 72 concentracions en les quals 140 persones han pogut explicar, alguns per primera vegada, el seu pas per la comissaria durant la dictadura, però també durant la democràcia. Les entitats, indignades amb la proposta que va fer el mes passat el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, han fet una crida a tots els ajuntaments de Catalunya: "Tots s'hi haurien d'implicar perquè allà hi va haver detinguts de tot el país", assegura Pep Cruanyes, president de la Comissió de la Dignitat. De moment, s'hi han adherit els ajuntaments de Girona, Sant Cugat del Vallès i Figueres, entre altres.

"Tenim la sort que la tieta ens va transmetre tot l'espant que va viure. Abans no va poder parlar va estar destrossada molt de temps. La repressió i la duresa ara són les mateixes. No avancem. Ho havia de dir", diu Núria Salamé, neboda de Soledad Real (Barceloneta, 1917-2007). La Soledad va ser detinguda el 1941 i va estar tancada 16 anys a la presó per haver format part del PSUC. "Van ser molts anys de presó, però el més esgarrifós és el que li va passar a la Via Laietana: va estar-hi 28 dies, la tenien tirada a terra i la trepitjaven. Li va baixar la regla i li feien abaixar les calces perquè no s'ho creien", explica Salamé. La Soledad és el testimoni més pretèrit de Torturades. Via Laietana, 43. Vint-i-dues dones, testimonis del terror (1941-2019), publicat per Comanegra. La més recent és Xènia Garcia Riera, detinguda el 18 d'octubre del 2019. Algunes de les dones que apareixen al llibre donen el seu testimoni per primera vegada.

La placa que hi ha al davant de la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana i que explica que aquest va ser un lloc de persecució de la dissidència del franquisme, curiosament, aquest diumenge es pot llegir. El motiu: la van posar nova divendres. És un faristol que constantment és vandalitzat. “Fins quan? És que no té prou vigilància?”, pregunta retòricament Angelina Puig, membre de l’Ateneu de Memòria Popular. Puig ha estat l’encarregada d’obrir l’acte que cada 20-N organitzen una desena d’entitats de memòria. Sota el lema “Via Laietana 43. Fem justícia, fem memòria”, fa anys que batallen perquè aquesta comissaria que va ser “centre neuràlgic de la repressió i la tortura” es transformi en un espai de memòria, d’arxius documentals i centre d’interpretació de la impunitat i la tortura. Dos dies al mes es concentren al davant. 

Un espai de memòria però també un lloc sobre les resistències i la repressió del present, i on atendre'n les víctimes. Així imagina l'Ajuntament de Barcelona la Prefectura de Via Laietana, segons el projecte al qual ha tingut accés l'ARA, si s'aconsegueix que el ministeri de l'Interior retiri de l'edifici històric els alts comandaments de la Policia Nacional, els administratius i tot el personal policial que hi ha ara. Fins ara s'ha negat a fer-ho, i no hi ha res que faci pensar que Interior cedirà. Fins i tot hi ha una partida pressupostària del govern espanyol de dos milions d'euros per millorar l'equipament actual. Però l'Ajuntament no dona el seu braç a tòrcer. "Estem convençuts que aquest és un espai que ha de recuperar la ciutadania i sabem per què el volem i què hi volem fer", diu el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa. Ni Rabassa ni ningú del consistori ha pogut entrar a la Prefectura: no els han deixat.

El secretari d'estat de Seguretat, Rafael Pérez Ruiz, ha assegurat aquest dilluns que la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona "ha sigut i és un símbol de servei públic des del qual diverses generacions de policies han contribuït i continuen contribuint a enfortir la democràcia".