Fins al 1933, quan Hitler va accedir al poder, Alemanya havia estat el centre de nous corrents d'art d'avantguarda com l'expressionisme. Tot va fer un tomb amb el triomf dels nazis. Hi va haver artistes crítics, però també d'altres que van col·laborar amb els nazis a Alemanya, Àustria i la França ocupada. A Europa es va produir una gran transferència d'obres d'art que pertanyien a col·leccionistes privats d'origen jueu a jerarques del Tercer Reich i galeristes i col·leccionistes sense gaires escrúpols. Joan Santacana (Calafell, 1948) i Imma Socias (Barcelona, 1945) segueixen el rastre d'aquestes obres a L'art ensangonat. Saquejats i saquejadors durant el Tercer Reig (L'Avenç). Un rastre que també els duu fins a Catalunya, Espanya i la col·lecció d'art de Cambó. Els dos autors denuncien amb noms i cognoms molts dels marxants i historiadors de l'art que van lucrar-se i beneficiar-se del saqueig. "Els que van causar tant de mal i dolor no van pagar mai en proporció al mal causat. Van sobreviure amb certa tranquil·litat a partir de 1950 i es van retirar plàcidament a la nova Alemanya", denuncia Santacana.

Cap a les nou del vespre del 27 de febrer del 1933, els bombers van rebre l'avís que el Reichstag –el Parlament alemany fins al final de la Segona Guerra Mundial– estava en flames. Els nazis van acusar el comunista neerlandès Marinus van der Lubbe d'haver-lo provocat i el van executar. Han passat 88 anys, però l'autoria de l'incendi continua sent motiu de controvèrsia entre alguns historiadors. Políticament, sí que queda clar que els grans beneficiaris van ser els nazis. El govern va suspendre els drets civils bàsics i les garanties democràtiques, es van avançar les eleccions, i les va guanyar el NSDAP liderat per Hitler.