L’autobús fa un gir obert de gairebé 180 graus i, com si m’ho estigués mostrant, m’ofereix la visió panoràmica d’una esplanada enorme plena de munts de terra, ferralla i maquinària. Tot aquest desplegament se’m cola, per sorpresa, dins la mirada perduda en la finestra. Això són les obres de l’aeroport?, em deman, fugissera. M’estimaria més no haver-me fet aquesta pregunta. No en vull conèixer la resposta. Una punxada d’angoixa se’m clava a la boca de l’estómac. Intent mirar cap a un altre costat, però el vehicle continua fent voltes, entre incorporacions i rotondes, i no hi ha cap horitzó a on refugiar-se. Miri on miri, només veig impotència, neguit, feredat: una terminal que –permeteu-m’ho– no termina mai; avions comercials, avions privats, avions cada minut; un exèrcit de taxis ben alineats; trolleys, maletes North Face, gent molt alta.

El Consell d’Eivissa participarà del 3 al 5 de març a la fira International Tourism Berlin (ITB), a Berlín, amb l’objectiu de reforçar la seva posició al mercat alemany en un moment marcat pel debat creixent sobre els límits del model turístic. La presència institucional arriba després que les Balears hagin tornat a batre rècords de visitants, fregant els 19 milions de turistes, una xifra que incideix en la discussió política i social sobre la massificació.

Sembla que els pagesos de les Illes varen preveure que les torrades amb alvocat esdevindrien un berenar bàsic a molts de països: a la vall de Sóller fa gairebé vint anys que s’hi sembren alvocaters. Davant la necessitat de diversificar els cultius i gràcies a l’increment de la demanda d’alvocat, els pagesos de la zona varen apostar per aquest cultiu tropical. Fins i tot, n’hi ha que han arrabassat tarongers i els han substituït per alvocaters, amb un fruit que es ven més car que la taronja. A més, madura una vegada que l’han collit, la qual cosa fa que no sigui tan urgent collir-lo com una taronja, perquè es manté verd a l’arbre. A Mallorca hi ha actualment 22,25 hectàrees d’alvocaters en regadiu i a Eivissa, 8,32, principalment de les varietats Hass (la més comercialitzada a escala mundial) i Bacon. Bona part dels alvocats illencs es mengen a Europa, sobretot a Alemanya.

A prop de la mar, les murades medievals d’Alcúdia guarden un tresor que no sempre ha estat ben valorat. L’anècdota la conta Victòria Vives, una de les tècniques de Can Torró: “Fa uns anys va venir una dona tota esverada i ens va dir: ‘Però, què és això? Quina classe de biblioteca és aquesta, on pot venir tothom, famílies senceres amb els seus fills’”. L’iconoclasta projecte veié la llum fa 35 anys per iniciativa de Reinhard Mohn. Era un potentat turista alemany, però no un qualsevol. A part de doblers, era un bibliòfil compulsiu, una passió que havia heretat de la seva família, propietària d’un destacat grup editorial. Nascut el 1921 a Gütersloh (al nord d’Alemanya), el 1962 Mohn impulsà a Espanya el Círculo de Lectores, un club on els subscriptors podien comprar música i llibres directament des de casa (desapareixeria el 2019 en mans del Grup Planeta). El 1977 també creà la fundació cultural Bertelsmann Stiftung, amb seu a la seva ciutat natal.

Una turista que ha vingut a Mallorca a passar-hi les vacances ha publicat un vídeo a les xarxes socials, sorpresa, perquè l'Arenal (zona on estava allotjada) pareixia més una zona d'Alemanya que de Mallorca.

Carolin Emcke (Alemanya, 1967) és periodista i filòsofa. Durant la seva carrera com a reportera internacional ha viatjat a diverses zones de conflicte. En els seus textos i conferències reflexiona sobre alguns dels principals reptes del món actual, com l'emergència de les polítiques autoritàries, la violència de les guerres i la crisi climàtica. El seu últim llibre, El que és veritat (Arcàdia, edició en castellà d'ENDEBATE), recull dues conferències centrades en la recerca de la veritat en temps convulsos, marcats sobretot per les guerres a Ucraïna i Gaza. L'ARA conversa amb ella coincidint amb la seva estada a Barcelona per participar en una sessió del CCCB.

Almenys nou persones han resultat ferides quan un avió s'ha vist obligat a fer un aterratge d'emergència al sud d'Alemanya a causa de fortes turbulències provocades per una tempesta aquesta nit, segons Reuters. Es tracta d'un vol de Ryanair que volava amb destinació a Milà.

Renovar-se o morir. El kabarett polític berlinès renova el repertori amb el canvi del govern a Alemanya i l'arribada del conservador Friedrich Merz a la cancelleria. El diccionari alemany Duden defineix kabarett, paraula germanitzada provinent del francès cabaret, com “art menor en forma d'esquetxos i cançons que critiquen de manera paròdica i divertida la situació política o els esdeveniments actuals”.

El canceller alemany, Friedrich Merz, ha elevat aquests últims dies el to de les crítiques a Israel per la intensificació de l'ofensiva militar israeliana a la Franja de Gaza i les dramàtiques conseqüències per a la població civil. Merz considera que Israel ja no pot justificar el patiment dels civils a Gaza amb la lluita contra Hamàs.

Atenció a aquesta frase per a la història. L’ha pronunciat el canceller alemany, Friedrich Merz: “Alemanya té l’obligació d'exigir-se una contenció més gran que cap altre país a la Terra a l’hora de donar consells a Israel en públic. Però quan es traspassen línies vermelles, quan el dret humanitari internacional és realment violat, el canceller alemany també té l’obligació de dir alguna cosa al respecte”.

La qüestió de si les democràcies s’han de defensar de la subversió i amb quins mitjans torna a ser un tema candent. A Alemanya cada vegada més veus exigeixen que es prenguin mesures legals que potser comportarien la prohibició del partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD). L’Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució –un organisme dels serveis d’intel·ligència– ja ha qualificat el partit d’organització extremista, i això vol dir que és inconstitucional.

El canceller alemany, Friedrich Merz, ha promès aquest dimecres que el seu govern “proporcionarà tots els recursos financers necessaris” per convertir la Bundeswehr –l'exèrcit alemany– en les forces armades "convencionals" –sense armes nuclears– "més fortes d'Europa". Així ho ha assegurat en la seva primera declaració governamental com a canceller al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, una setmana després de la seva accidentada investidura.

Alemanya també s’ha sumat a l’Europa de les coalicions fràgils. Friedrich Merz ha arribat ferit a la cancelleria. El cristianodemòcrata, etern aspirant a succeir Angela Merkel, volia fer de la seva arribada al poder una demostració de força del retorn alemany al lideratge europeu, però hi aterra convertit en el símbol més evident de la feblesa de la coalició que lidera entre la CDU-CSU i una socialdemocràcia en davallada. Amb un Bundestag fragmentat i amb l’extrema dreta d’Alternativa per a Alemanya convertida en la primera força de l’oposició, Merz es va estrenar amb una revolta parlamentària inèdita que apunta a una Alemanya imprevisible. La primera potència de la UE, en plena crisi existencial, i amb urgències polítiques, econòmiques i de seguretat pendents, veu com la lògica del consens que fins ara havia convertit Alemanya en un dels pilars de l’estabilitat europea també s’ha posat en qüestió. 

"Alemanya torna a estar en marxa", va proclamar el nou canceller alemany, Friedrich Merz, quan conservadors i socialdemòcrates van anunciar l'acord de coalició per governar la primera potència econòmica europea els pròxims quatre anys.

Joachim-Friedrich Martin Josef Merz –nom complet de Friedrich Merz– ha passat de ser el rival polític d'Angela Merkel dins del partit conservador a convertir-se en el nou canceller d'Alemanya. Merz, de 69 anys, governarà la principal economia d'Europa els pròxims quatre anys en coalició amb els socialdemòcrates, després que el seu partit guanyés les eleccions federals el febrer passat. I després que hagi aconseguit prou suport al Bundestag per ser elegit cap de govern, tot i l'ensurt de la primera votació, en la qual no ha obtingut prou vots: un avís que probablement no li espera una legislatura plàcida.

A la segona va la vençuda. El conservador Friedrich Merz va ser elegit aquest dimarts desè canceller de la República d’Alemanya al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, amb 325 vots a favor, després d’una jornada d’infart en un país poc acostumat als sobresalts polítics. Merz va aconseguir finalment superar els 316 vots que necessitava per convertir-se en el successor del socialdemòcrata Olaf Scholz al capdavant de la primera potència econòmica europea.

A la segona va la vençuda. El conservador Friedrich Merz va ser elegit aquest dimarts desè canceller de la República d’Alemanya al Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, amb 325 vots a favor, després d’una jornada d’infart en un país poc acostumat als sobresalts polítics. Merz va aconseguir finalment superar els 316 vots que necessitava per convertir-se en el successor del socialdemòcrata Olaf Scholz al capdavant de la primera potència econòmica europea.

1. Desconcert. En un moment crític de la història contemporània, Europa emet senyals inquietants. I genera un cert desassossec, potser perquè n’esperem massa. Estàvem acostumats al món de la Guerra Freda, en què els rols estaven clarament repartits i les àrees d’influència també. I Europa Occidental era territori privilegiat sota el paraigua de la gran potència americana. Amb la caiguda del Mur de Berlín, és a dir, amb l’ensorrament dels sistemes de tipus soviètic, entràvem en un altre món amb un nou estadi del capitalisme en fase expansiva. El simplisme de la postguerra es desbordava i els sistemes econòmics es transformaven a partir de la gran cavalcada tecnològica sobre la qual es va construir el pas del capitalisme industrial al financer i digital. Mentre Rússia es quedava sense el cinturó de països confinats al seu servei i s’estabilitzava en forma de dictadura unipersonal, en mans de l’impenetrable Putin, sortit de l’aparell repressiu de l’antic règim, la Xina entrava en una fase de desenvolupament econòmic i tecnològic que, des d'una distància calculada, li ha permès escalar a la condició de segona potència mundial, i hem tornat així al model bipolar del qual Rússia havia caigut.

El líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Friedrich Merz, ha fracassat en el seu primer intent de ser elegit canceller de la República Federal Alemanya, en un gir inesperat inèdit en les últimes dècades al país. Merz necessitava 316 vots per convertir-se en el successor del socialdemòcrata Olaf Scholz al capdavant de la primera potència econòmica europea, però n'hi han faltat sis. El resultat d'aquesta primera votació evidencia la fragilitat de la majoria de la coalició governamental, que formaran conservadors i socialdemòcrates.