Aglutinar la ciutadania, les entitats, la comunitat científica i el sector econòmic, formar sobre el canvi climàtic i promoure accions davant dels reptes que se'ns presenten són els principals objectius de l'Acadèmia del Clima, un laboratori i plataforma d'entitats que neix també per superar el biaix entre el coneixement científic i tècnic i la divulgació de tot allò associat al canvi climàtic. Els promotors d'aquesta iniciativa són l'Estudi General Lul·lià, que en serà la seu, i Palma XXI, i hi participen entitats com Amigues de la Terra, Mallorca Preservation, Marilles, Pla XXI, el Col·legi d'Ambientalistes, la Fundació Iniciatives del Mediterrani i Tramuntana XXI. A més, l'Acadèmia té el suport de Caixa Colonya.

El drenatge de científics dels Estats Units s'accelera. La tornada de Donald Trump a la presidència nord-americana ha sacsejat el sector de la recerca, que ja ha vist com la nova administració ha retirat subvencions a projectes dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) i ha censurat línies de recerca relacionades amb la perspectiva de gènere i la crisi climàtica. El malestar s'ha incrementat a mesura que s'han intensificat les retallades a la ciència, i com a resultat, cada cop més investigadors estan buscant feina fora del país. Un èxode de científics que constata una anàlisi de la revista Nature, que afirma que entre gener i març del 2025 un 32% més d'investigadors que treballen a institucions americanes han presentat sol·licituds de feina a l'estranger respecte al mateix període de l'any anterior.

La Universitat de les Illes Balears i l’empresa Tirme han signat un conveni de col·laboració per impulsar activitats de divulgació científica. L’acord estableix la participació de Tirme en el X Congrés de Comunicació Social de la Ciència (CCSC25), organitzat per l’Associació Espanyola de Comunicació Científica i la UIB, que tendrà lloc a Palma del 28 al 30 d’octubre de 2025.

Hi ha persones que, quan estan conduint i, per exemple, veuen que el cotxe del davant s’atura a l'arribar a un pas de vianants sense que en aquell moment l’estigui creuant ningú, de seguida fan sonar el clàxon. Desconeixen el motiu pel qual el cotxe del davant s’ha aturat o ha disminuït la velocitat, però, malgrat tot, tenint una informació necessàriament parcial i incompleta atès que la seva perspectiva visual és diferent, expressen la seva queixa de forma irada, convençuts que tenen raó. Tant li fa que el vehicle del davant hagi senyalitzat correctament la maniobra i que després s’adonin que hi havia un vianant que estava esperant per creuar, sovint segueixen pensant que tenien raó d’haver fet sonar el clàxon.

La filla gran ha arribat a casa preguntant-me què havia d’estudiar per ser científica. Mentre decidia per on començava l’explicació li he preguntat el perquè d’aquesta curiositat, i m’ha dit que ha canviat de vocació, i que ara el que li sembla que vol ser de gran, és científica. Hem tingut una conversa interessant, sobre algunes de les ciències que podia estudiar per convertir-se en científica.

El periodista i divulgador científic Lluís Reales va morir de manera sobtada aquest dilluns a l'edat de 62 anys, segons ha informat avui l'Institut d'Estudis Catalans, del qual era responsable de divulgació científica. Abans d'assumir aquesta funció, el 2021 va ser nomenat cap de comunicació de la mateixa institució. Reales es va llicenciar en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on després va exercir com a professor associat de periodisme científic, i tenia un màster en psicologia de la cognició i de la comunicació també per la UAB.

Va néixer a la península Escandinava, prop del cercle àrtic, tot i que els seus ossos es van descobrir al fons d'un pantà de Dinamarca. Era un caçador recol·lector del neolític, però quan tenia uns 18 anys, va començar a viure en una societat agrícola a més de mil quilòmetres de casa seva. Investigadors de la Universitat de Göteborg han descobert què s'amaga darrere de la història de l'home de Vittrup, una incògnita arqueològica des que se'n van trobar les restes l'any 1915. Però el més interessant no és la seva vida, sinó la seva mort: 8 cops de garrot al crani haurien matat aquest individu. La hipòtesi principal? Un sacrifici violent en forma de ritual.

Naukas Palma, 360° de Ciència arriba aquest dissabte, 2 de desembre, al Palau de Congressos de Palma. Es tracta d'un xou de ciència en el qual cada ponent intervé durant uns 20 minuts aproximadament, amb un llenguatge planer, atractiu i comprensible per a tothom, per arribar a tota classe d'espectadors. Hi intervindran tres presentadors i 17 ponents, entre investigadors de les Illes Balears i divulgadors especialitzats en la comunicació de la ciència, procedents de les Balears i d'altres llocs d'Espanya.

Dilluns llegia a l'ARA un interessant article signat per Xavier Pujol Gebellí que duia per títol "L’escalfament global del planeta s’accelera". La conclusió del text era aquest: “La Terra sempre ha viscut períodes d’escalfament global que s’han alternat amb glaciacions [...]. Canvis en l’òrbita terrestre, l’impacte de meteorits o un vulcanisme més o menys intens serien l’explicació". "Ara no passa res d’això, sinó que és la mà humana la responsable d’un escalfament cada vegada més ràpid i intens” [la cursiva és nostra], deia Edil Sepúlveda, investigador de la NASA i activista. ¿Segur que ara mateix "no passa res d'això"? Comprovem-ho, i no pas visitant tèrboles webs de negacionistes climàtics, sinó anant precisament... a la plana oficial de la NASA. Resulta que ara sí que passa "res de tot això". Quan el volcà Hunga Tonga-Hunga Ha'apai va entrar en erupció el 15 de gener de 2022, fa tot just un any, va generar un tsunami que donà la volta del món, i va provocar un efecte sonor que també va donar la volta al món dues vegades. Tradueixo literalment del web oficial d'aquesta organització estatal nord-americana: "«Mai no hem vist res semblant», va dir Luis Millán, un científic atmosfèric del Jet Propulsion Laboratory de la NASA al sud de Califòrnia [...]. L'enorme quantitat de vapor d'aigua llançada a l'atmosfera, tal com va detectar el Microwave Limb Sounder de la NASA, podria acabar escalfant temporalment la superfície de la Terra". Per descomptat, això no explica l'escalfament global del planeta, que és, ara ja sense cap mena de dubtes, d'origen antropogènic; però sí que permet entendre molt millor –hi insisteixo: segons la mateixa NASA, no segons un servidor– la notable anomalia d'aquest estiu, o almenys una part del fenomen.

Dies enrere el programa Sense ficció de TV3 va emetre un bon documental sobre el policia franquista Pedro Urraca Rendueles, conegut per ser qui va portar Lluís Companys des de París fins a Madrid i qui, prèviament, havia avisat la Gestapo perquè el detingués a casa seva a la Bretanya. El resultat de la seva diligent tasca ja el coneixem: l’afusellament de Companys. El documental, Urraca, caçador de rojos, era un excel·lent complement al que Montserrat Besses havia rodat anys enrere, El meu nom és Druillet, que entrevistava el fill d’Urraca quan va llegar a l’Arxiu Nacional de Catalunya el fons que conservava de son pare.

La primera passa per a la creació de l'Institut de Recerca de les Illes Balears cada vegada és més a prop. "Esperem que abans que acabi aquesta legislatura, al maig, la fundació del nou institut estigui creada". Així ho ha avançat el conseller de Fons Europeus, Miquel Company i Pons, després d'una reunió amb la comunitat científica a Ca n'Oleo, a Palma. Aquest és una de les obligacions que s'anomenen a la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació de les Illes Balears, aprovada el juny al Parlament.

El rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Jaume Carot, i el delegat de Redeia (Red Elèctrica) a les Illes Balears, Eduardo Maynau, han signat aquest dilluns un conveni pel qual la companyia col·laborarà en activitats de divulgació i educació científica, mediambiental i d'innovació. Durant els darrers mesos d'enguany i el primer trimestre del 2023, l'empresa Redeia participarà en la cimera de vicerectors de recerca, innovació i transferència del Grup 9 d'Universitats, que es durà a terme a Palma els dies 5 i 6 d'octubre.

Des d'aquest 15 de setembre i fins al pròxim 6 d'octubre, el CaixaFòrum de Palma organitzarà un cicle de conferències sobre la Lluna i altres satèl·lits del sistema solar per tal de divulgar la ciència i la cultura. Seran impartides per especialistes en astrofísica, segons ha anunciat la Fundació la Caixa i ha recollit Europa Press.

El comunicador i divulgador especialitzat en informació sanitària Joan Calafat ha mort aquest dissabte, segons ha informat el canal Fibwi4, cadena on dirigia el programa 'Salut i Força'. De fet, Calafat havia estat el fundador, director i presentador de la televisió Canal 4, que posteriorment ha engolit Fibwi.

Fa uns dies, el suplement de ciència i medicina del diari francès Le Monde va tractar un tema de què és parla poc: els articles científics retractats, és a dir, els treballs publicats en revistes científiques de referència -que han passat, per tant, el cribatge de la revisió per iguals- i que posteriorment es retiren de la publicació i ja no es poden considerar com a part vàlida de la literatura científica.

Es posa davant de la càmera sense guió. "Com a molt, tres punts per escrit", admet. I ja porta prop de 50 programes emesos a YouTube. Vicenç Torregrosa, més conegut com el Torre, és nefròleg a l’Hospital Clínic de Barcelona i els dimecres exerceix també de comunicador i entrevistador. Des del setembre del 2020 presenta i dirigeix Los miércoles con el Torre & friends, un programa d’entrevistes a professionals sanitaris que s’emet en directe cada dimecres per YouTube. "En plena pandèmia, amb tanta notícia negativa, se’ns va ocórrer fer alguna cosa més distesa i com que sempre m’ha agradat la comunicació i la pedagogia, va sorgir la idea de fer un espai d’entrevistes", explica Torregrosa. L'únic requisit era no parlar de covid: "Perquè la vida continua i els pacients continuen tenint altres patologies que no són covid".

L'escriptor italià Italo Calvino afirma en un vídeo de dos minuts que Galileu era el millor prosista italià de la història. ¿Com pot ser que un home conegut per haver observat valls i muntanyes a la lluna, els satèl·lits de Júpiter i la Via Làctia, i haver canviat la manera de veure el món, escrivís millor que els grans autors italians? ¿Potser ciència i literatura no són tan antagònics? ¿El món es pot entendre prescindint de l'un o de l'altre? Més aviat no. Almenys això és el que opina el físic, escriptor i periodista científic de l'ARA Toni Pou.

¿Us imagineu que quan Obama visitava la Xina els mitjans de comunicació xinesos haguessin editat les imatges del president dels Estats Units per mostrar-lo amb una americana vermella tacada d’estrelles grogues? ¿O que un diari il·lustrés la crònica d’una guerra amb un dibuix d’un paisatge idíl·lic? Doncs una cosa semblant és el que ha passat amb les imatges que s’han fet servir per il·lustrar les notícies sobre la pandèmia, segons un estudi publicat fa pocs dies a la revista científica PloS ONE elaborat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut de Ràdio i Televisió Espanyola.