Molt abans que es veiés esquitxat per diferents casos de corrupció o per les seves polèmiques caceres a l'Àfrica, Joan Carles I gaudia d'una gran popularitat, fins i tot a Catalunya, on diversos ajuntaments li van concedir la medalla d'or de la ciutat, que li acabarien retirant després de la seva fugida a Abu Dhabi ara fa tres anys. Era la dècada dels noranta. Hi va haver un consistori, però, que s'hi va negar justament fa trenta anys. I no era del Principat. El municipi que va donar carabasses a l'aleshores rei d'Espanya va ser l'Alguer. El 1993 feia només un any que Barcelona li havia atorgat la màxima distinció per ajudar a portar els Jocs Olímpics a la capital catalana. La proposta no reeixida de concedir la ciutadania honorària a Joan Carles I va sorgir del llavors president d'Itàlia, Francesco Cossiga, que era molt amic del monarca.

Ara fa set segles, el maig del 1323, el rei Jaume el Just de la Corona d’Aragó iniciava la conquesta de Sardenya, amb una aportació des de Mallorca prou significativa, de vint galeres i 25.000 lliures. Era un episodi més en la llarga relació de segles entre l’arxipèlag i l’illa italiana, des de la prehistòria fins als nostres dies, accentuada per l’existència d’un enclavament a terres sardes, l’Alguer: una ciutat de 45.000 habitants, on es parla el català. Feim un petit viatge pel passat des de Mallorca a l’Alguer, títol d’una de les cançons més populars de Maria del Mar Bonet.

L'alliberament de Carles Puigdemont a Sardenya en menys de 24 hores ha tornat a situar l'expresident al centre del tauler polític, i ho ha fet just després de la represa de la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat. Això no és una coincidència per al líder de Junts, que aquest dissabte, l'endemà de passar una nit a la presó de Bancali, ha apuntat directament a la Moncloa i a la resta de poders de l'Estat: "Aquesta ha sigut una operació coordinada i inspirada per Espanya".

El nou vodevil judicial del jutge Pablo Llarena contra l'expresident Carles Puigdemont no ha arribat a durar ni vint-i-quatre hores. Empresonat a l'arribar a l'Alguer la nit de dijous, el líder català a l'exili ha sortit aquest divendres a la tarda en llibertat sense mesures cautelars, amb la possibilitat, per tant, de tornar a circular per Europa (tret de l'estat espanyol) sense impediments. La pruïja persecutòria del jutge del Tribunal Suprem amb el dirigent polític independentista ja fa temps que ha agafat aires esperpèntics. Cada pas que fa li suposa un revés. Sembla que Llarena, obcecat, no calibri gens el desprestigi en què està fent caure la justícia espanyola. Altrament, deixaria de disparar perdigonades procedimentals, la majoria de les quals acaben en fiasco. Aquesta vegada ha volgut jugar al gat i la rata amb l'euroordre, que atenent al que havien dictat les instàncies judicials europees hauria d'haver retirat –però no ho va fer–, per pescar in fraganti Puigdemont. Doncs el resultat ha estat que de nou Llarena ha vist, en aquest cas de la mà d'un jutge italià, com l'eurodiputat català sortia triomfant del seu pas fugaç per una nit entre reixes: "Espanya no perd mai l'oportunitat de fer el ridícul", ha dit Puigdemont un cop lliure.