El portaveu del PSOE al Congrés dels Diputats, Héctor Gómez, parla amb l'ARA Balears després d'haver-se aprovat una Llei audiovisual que ha trencat per primer cop la unitat de vot entre els socialistes i Unides Podem, a més del vot en contra d'ERC. Gómez sosté que aquesta votació no provocarà canvis en la majoria de la investidura, a més d'afirmar que la posició del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sobre el gir amb el Sàhara, "és la del PSOE en conjunt", tenint en compte que el PSIB se n'ha desmarcat des del primer moment. Una de les grans reivindicacions illenques, el desplegament de la part fiscal del Règim Especial de les Balears (REB), fa temps que està pendent de la tramitació de la Mesa del Congrés. El portaveu socialista explica que aquesta iniciativa, que neix del PP, necessita "una actualització" i que el PSOE "no té cap propòsit de bloquejar-la".

Ha estat la típica setmana en què la vida política està escindida entre la malícia espanyola i la incompetència catalana. No vull dir que els espanyols no puguin ser també incompetents, ni els catalans també maliciosos. Però al final els uns, pel fet de ser més estat que nació, tendeixen al maquiavel·lisme; mentre que els altres, per ser més nació que estat, opten per les batalletes morals i estèrils, que no amaguen la seva impotència.

Amb un retard considerable i una negociació salpebrada de girs de guió, Espanya s’ha dotat d’una nova llei de l’audiovisual. Els debats sobre la norma s’han seguit amb especial interès a Catalunya, ja que l’articulat té derivades que afecten la presència de les llengües cooficials en els operadors globals i també aspectes com la independència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) o la capacitat normativa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Aquestes són les principals claus, en format pregunta resposta.

La llei audiovisual, que inclou quotes per al català, el gallec i el basc i que va servir perquè ERC donés suport als últims pressupostos, es continua negociant a contrarellotge de cara a la votació d’aquest dijous a la tarda al Congrés. El motiu és la definició de productor independent que el PSOE va canviar durant la tramitació (i que es va aprovar en ponència amb els vots d’ERC i Unides Podem) i que ha posat en peu de guerra el sector del cine, que aquest dimecres ha apel·lat directament al president del govern, Pedro Sánchez. El canvi introduït pels socialistes obria la porta que una part de les subvencions que Europa marca que han de ser per a productors independents poguessin anar a mans de les grans corporacions de televisió, com Atresmedia o Mediaset.

Entitats en favor de les llengües –entre elles, l'Obra Cultural Balear i la Plataforma per la Llengua– han criticat que els canvis introduïts a la llei de l'audiovisual són "clarament insuficients" perquè la presència de les llengües minoritàries és "testimonial": representen entre el 0,35% i el 2,55% del conjunt. Al mateix temps, remarquen que "la pressió política i social exercida per les entitats ha estat determinant per incloure mínims per a totes", tant en les quotes de catàleg de plataformes i emissions de TVE com en el prefinançament.

La Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del Parlament balear ha aprovat aquest dimecres una proposició no de llei (PNL), a proposta d'El Pi, on insten el govern estatal que el projecte de llei de l'audiovisual estableixi, en el catàleg de les distintes plataformes, el mateix percentatge mínim del castellà i la llengua cooficial. La iniciativa ha sortit endavant amb el suport dels partits de l'esquerra, i amb l'abstenció del PP i Ciutadans. Vox no ha assistit a la comissió.

Amb la llei de l’audiovisual (LGCA), el PSOE ha reincidit en abonar la posició més neoliberal. La negociació forçada per ERC l’ha obligat a corregir alguns excessos. Però el problema de fons és en la mateixa concepció del sentit de la llei.

Tinc un grup de catorze alumnes cadascun dels quals ha de presentar un projecte de curtmetratge. Dels catorze, un tribunal format per professores i professionals del sector audiovisual n’escollirà un en el qual treballarem durant el pròxim any i mig. Quan em presenten els dossiers dels films, només dos ho fan en català. Tanmateix, de castellanoparlants, que la llengua materna sigui el castellà, tinc tan sols 4 alumnes. Arriba el dia de la presentació i, durant l’exposició, un dels dos alumnes que ha presentat el dossier en català explica que el seu curt, si surt escollit, el vol fer en anglès, que és la llengua en què el bon cinema “sona bé”.

Benvolgut Diego Ávalos. Llegeixo amb interès l’entrevista que ha concedit a El País, on fixa la posició de Netflix pel que fa a la nova llei audiovisual espanyola. Mostra una actitud conciliadora, com correspon al manual bàsic de diplomàcia empresarial, però al mateix temps manté la fermesa habitual del corporativisme multinacional, en el sentit que només dona les dades que li interessen, que són més aviat poques. Per exemple, quan li pregunten per quin percentatge de les pel·lícules i sèries de la plataforma estan disponibles en català, diu: “No mesurem el catàleg d’aquesta manera. No podria dir-ho, perquè no ho dividim per idiomes”.

Sense carnet del partit i amb un dels perfils més tecnòcrates del govern espanyol, Nadia Calviño va guanyar pes a l’executiu de Pedro Sánchez el passat mes de juliol quan, amb el cessament de Carmen Calvo, va passar a ser la vicepresidenta primera. Abans, amb l’adeu de Pablo Iglesias el mes de març, ja havia protagonitzat un pols per quedar-se ella i no Yolanda Díaz la vicepresidència segona. Una manera d’imposar jeràrquia. I una mostra del tarannà d’una Calviño que ha estat en pràcticament tots i cadascun dels enfrontaments entre socis des de l’inici del govern de coalició. Un perfil incòmode que aquesta última setmana també ha estat protagonista d’una topada amb un altre soci de Pedro Sánchez, en aquest cas Esquerra, per la lletra petita de la llei de l’audiovisual.

És desolador el panorama que deixa la “negociació” de la llei de l’audiovisual. Desolador perquè ERC, després de treure pit en solitari per l’acord del 6%, ha hagut d’admetre que no ha fet els deures, ni ha escoltat els qui prevenien de les trampes amagades a la lletra petita; desoladora la satisfacció d’altres grups sobiranistes que, en nom del purisme, havien apostat per no negociar res, i ara celebren com una victòria el que de fet és -si no s’arregla- una patacada enorme per al sector audiovisual català i per al vigor futur de la llengua. I desoladora, finalment, la constatació que el PSOE es pot permetre mentir als seus socis per tal de defensar, amb el suport del gruix de la societat espanyola, la uniformització lingüística de l’Estat i la centralització de la indústria audiovisual a Madrid. M’estalvio comentar el cretinisme de qui, des de Catalunya, ha acceptat els fets consumats per obediència a “les lleis del mercat” (que, curiosament, no s’apliquen a llengües d’estats independents com Islàndia) o bé ha plantejat dilemes demagògics com ara que les llistes d’espera als hospitals són més importants que la possibilitat de veure sèries de Netflix en català.

El vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030 d'Esquerra Republicana de Catalunya, Raül Romeva, ha assegurat aquest dijous a Palma que "ERC és determinant i farà servir la seva força al Senat" durant la tramitació dels pressupostos estatals per assegurar una quota del 6% de català a les plataformes audiovisuals ubicades a l'estranger, com Netflix i HBO. Romeva ha comparegut davant dels mitjans a Can Alcover hores abans de presentar el llibre Ubuntu. La república del bé comú a l'Estudi General Lul·lià –l'acte ha estat organitzat per les Fundacions Darder-Mascaró.

L'endemà que el govern espanyol especifiqués que plataformes amb seu a l'estranger com Netflix i HBO quedaven al marge de l'establiment de quotes per a produccions audiovisuals en llengües cooficials, aquest dimecres, ha transcendit l'avantprojecte que va arribar al consell de ministres de dimarts. A l'article 114 apareix el que el govern espanyol i Esquerra van pactar: "Els prestadors de serveis de comunicació audiovisuals i televisius a petició —és a dir, les plataformes de pagament— reservaran a obres europees un mínim del 30% del catàleg. Com a mínim, el 50% d'aquesta es reservarà a obres en la llengua oficial de l'Estat o en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes. D'aquesta subquota, es reservarà en tot cas un mínim del 40% a obres audiovisuals en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes". Aquest és el 6% que es va acordar.

El govern espanyol ha demostrat aquest dimecres que Esquerra és un aliat important al Congrés, de legislatura, perquè ha intentat refer ponts l'endemà que la relació patís una esquerda. El projecte de la llei de l'audiovisual, que exclou les plataformes radicades a l'estranger de les quotes per a produccions en llengües cooficials, va fer esclatar els republicans, que no només van advertir que no aprovarien la norma, sinó que van advertir que el seu vot als pressupostos al Senat no estava garantit. Més enllà dels comptes, era un avís a navegants pel que queda de mandat, amb altres projectes de calat que l'executiu vol tirar endavant. La reunió d'aquesta tarda per desencallar el conflicte sobre la quota pel català ha acabat sense acord, però PSOE i ERC s'han emplaçat a continuar negociant.

No tota decisió política té una repercussió directa en el món de la cultura, però tota manifestació cultural, sigui quina sigui, acaba adquirint una dimensió política. Amb aquesta afirmació no volem reduir l'esfera de la cultura a la de la política, ni a l'inrevés. Simplement subratllem que es tracta de dos àmbits que no poden ser escindits de manera arbitrària. Quan una determinada institució, sigui pública o privada, decideix subvencionar o donar suport a una determinada manifestació cultural, no està fent gestió: està fent política en el sentit primigeni del mot. I no és el mateix donar suport a les exhibicions de puntes de coixí que a la música barroca, posem per cas. Ambdues manifestacions culturals són igualment respectables, però no culturalment equiparables, si més no des d’una perspectiva política plantejada a llarg termini. Triar-ne una o bé una altra, o potser totes alhora, implica prendre partit per un determinat model cultural que, suposadament, s’ajusta amb realisme a una situació concreta. 

La relació entre PSOE i ERC s'embolica per la llei de l'audiovisual. L'anunci del govern espanyol que les plataformes audiovisuals radicades a l'estranger -com Netflix i HBO- estan eximides de complir amb la quota del 6% per a produccions en llengües cooficials ha provocat que el portaveu republicà, Gabriel Rufián, deixi en l'aire el suport del seu partit als projectes de l'executiu. El primer, la pròpia llei audiovisual, que es va pactar que s'aprovaria amb els vots d'ERC, i el segon, els pressupostos de l'Estat. "No descartem escenaris", ha advertit Rufián en una roda de premsa aquest vespre, després que el seu trumfo per blindar el català quedés en paper mullat.

A partir de l’any vinent, quan entri en vigor la nova llei audiovisual, les grans plataformes que ofereixen continguts en streaming estaran obligades a oferir un mínim del seu catàleg de produccions en català, gallec o basc. En concret el 6%, segons el pacte entre ERC i el govern espanyol. D’on surt aquest 6%? Doncs és el resultat d’aplicar a l’Estat la directiva europea que obliga que un mínim del 30% dels continguts han de ser de producció europea. D’aquest percentatge, la meitat ha de ser en llengües de l’estat espanyol, és a dir, un 15% del total. D’aquest 15% es reserva un mínim del 40% per a les llengües cooficials a banda del castellà. I d’aquí surt el famós 6%, mentre que la resta, fins a arribar al 15%, haurien de ser produccions en castellà (per al qual no es fixa una quota mínima perquè es considera que no és necessari). En resum, una de cada cinc produccions europees ofertes a Espanya hauran de ser en català, basc o gallec.

El debat sobre la llei audiovisual espanyola s’ha centrat en bona mesura en les quotes de producció per al català i la negociació política que hi ha al darrere. Això ha provocat que alguns aspectes importants hagin quedat massa fora del focus de la discussió. Les plataformes, al final, acceptaran amb més o menys bona cara la imposició d’unes obligacions de suport a l’audiovisual europeu (no oblidem que la llei és la transposició d’una directiva de la UE). Ho consideraran un impost revolucionari o, si ens posem fins, un requisit exòtic d’aquest continent que deuen considerar pintorescament ultraregulador.

Després que aquesta setmana Esquerra facilités la tramitació dels pressupostos de l'Estat, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha rebaixat el blindatge del català a la llei de l'audiovisual. Ha afirmat en una entrevista a Efe que s'adoptaran mesures de suport a les llengües cooficials a la norma, que s'ha d'aprovar abans d'acabar l'any, però no ha assegurat que això passi per la fixació d'una quota concreta com reclama Esquerra.