L'Ajuntament d'Inca, Colonya Caixa Pollença, el Clúster del Còmic i Nous Mèdia de Mallorca han formalitzat aquest dilluns la signatura d'un conveni amb l'objectiu de promoure la creació del Museu del Còmic al municipi. Amb aquest acord, les tres entitats han manifestat la seva voluntat de col·laborar per tal que Cas Metge Cifre —immoble situat als números 27, 29 i 31 del carrer Palmer d’Inca i on ha tingut lloc la trobada aquest dilluns— pugui esdevenir la seu del futur museu.

El còmic ha entrat amb força a les aules durant els últims anys i ha reprès un camí que ja es va iniciar fa més de vuit dècades quan es van començar a publicar els primers estudis sobre les possibilitats que aportava la historieta a l'àmbit educatiu. Investigacions que, malgrat que van mostrar els avantatges i el potencial del còmic, van quedar relegades davant dels estereotips negatius que sempre han pesat sobre el novè art.

Si aneu aquest divendres al quiosc, hi trobareu un ARA molt especial. Un any més publiquem el Diari del Còmic, una edició en què totes les notícies del paper estan il·lustrades per dibuixants. També us el podeu descarregar, en edició digital, a l'hemeroteca de l'ARA.

Quan la realitat s'enfosqueix, volem arrecerar-nos en la creativitat, la intel·ligència i l'enginy. Per això, malgrat la gravetat de la informació que avui conté el nostre diari, com la invasió israeliana de Gaza, la destrucció dels millors valors liberals dels EUA o l'emergència de l'habitatge al nostre país, volem apostar un any més per la creativitat. Teniu a les mans un nou Diari del Còmic, una edició en què totes les notícies del paper estan il·lustrades per dibuixants.

A Camille Vannier (París, 1984) li agrada més Fiona Apple que els Sex Pistols, però quan vol no hi ha dibuixant més punk a Catalunya. Imbécil (Astiberri, 2024) recopila algunes de les anècdotes més bèsties que li han passat i les explica recreant-se en l’aspecte més lamentable; des de les seves vacances a la casa on suposadament s’havia allotjat Brad Pitt a les seves experiències com a extra en anuncis de cases d’apostes. Desvergonyida i brillant, Vannier despulla les seves misèries amb un dibuix expressiu i libèrrim que va del naïf al grotesc tot cercant la sinceritat del traç.

El pròxim mes de gener farà 50 anys de la mort de Marino Benejam Ferrer (Ciutadella, 1890 - Barcelona, 1975), un menorquí il·lustre que va entretenir amb els seus dibuixos i historietes la trista Espanya de la postguerra. En un país empobrit i deprimit per la confrontació recent, en una època sense mòbils, xarxes, internet, ni televisió, els personatges de TBO que va crear es convertiren gairebé en l’únic oci de la població fins ben entrada la dècada dels anys 50. I la Familia Ulises, que il·lustrà per primer cop el 1944, passà a representar el perfil de la societat espanyola per antonomàsia.

El dibuixant Bernat Bauzá ha guanyat el primer premi de la 26a edició del Premi Art Jove de còmic amb la seva obra Café calor. L'autor rebrà 3.000 euros en metàl·lic i 2.000 euros més en concepte de bestreta pels drets d'autor per desenvolupar un còmic monogràfic, segons ha explicat la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports.

D’aquí poc farà deu anys que Pako Jeremy (Palma 1977)) treballa a Gotham Comics, la feina perfecta per a algú com ell. Només podria ser més adient si, a més de tebeos, a la botiga hi venessin vinils i VHS de Sèrie Z. Va néixer a Son Cladera, però es va criar a l’Escorxador. La seva família –quasi al complet– va venir d’Andalusia. Son pare era camioner i la seva mare havia estat peixatera i treballat a una fàbrica de sabates. Ell és una enciclopèdia amb potes de cultura underground. De petit va descobrir el heavy i els còmics i s’hi va submergir. Després vindrien els fanzines i el cinema fantàstic. Dels seus temps ressenyant cinema X en conserva el nom de guerra, en homenatge a Ron Jeremy. Gente Tóxica, el seu grup de punk, fa anys que assaja, però encara no ha debutat. Aquests mesos està de gira presentant el seu llibre Palma Grindhouse (Nova Editorial Moll, 2024), cosignat amb Joan Villafàfila, sobre els programes dobles dels antics cinemes de barri de Palma. 

Una de les grans pors (si no ets nazi) del resultat de les europees és l’augment que es preveu de l’extrema dreta. Ja ni tan sols es parla de cordons sanitaris. Només per qüestionar-ne l'eficàcia. Lògic, si tenim en compte que en alguns llocs fer-los el buit ha estat més exitós que en d’altres. Però una cosa és fer-los el buit en les institucions i l’altra és evitar que els seus discursos involucionistes s’escampin com el cinisme dels governs. Per als feixistes la culpa sempre és dels altres, i que el món progressi adequadament és una qüestió que s’ha d’afrontar amb violència, solucionador instantani que aniquila discrepàncies d’arrel. I això que el món poques vegades progressa adequadament i mai ho fa alhora. Però qualsevol millora els sobrepassa perquè, ¿qui vol avançar quan es pot tirar enrere i viure dies gloriosos de sang, suor, llàgrimes, genocidis i supremacismes? Recordeu-me que us recordi que hauríem de parlar més sobre la inutilitat de tots els monuments que s'han fet per no tornar a caure en els errors del passat, perquè no fem més que repetir-los, els monuments i els errors. O potser aquests monuments, en realitat, estan pensats perquè tinguem present que no ens queda cap altra alternativa que devorar-nos els uns als altres i arrasar amb tot el que ens envolta. Amb períodes de pau, això sí. Per despistar. Tanco parèntesi. 

El dibuixant britànic Dave McKean (Taplow, 1963) va revolucionar els còmics dels anys 80 i 90 amb el seu estil híbrid entre la pintura, el dibuix i el collage, escampant el seu univers tenebrós en obres de referència com Arkham Asylum i Sandman, així com centenars de portades de llibres, còmics i discos. L'any passat es va convertir en el primer autor de renom del còmic que experimentava obertament amb la intel·ligència artificial (IA). Però Prompt: conversations with AI, encara inèdit a casa nostra, no és només una obra amb la IA sinó sobre la IA, a més d'una reflexió en clau d'advertència.

Míriam Bonastre Tur (Pineda de Mar, 1994) és la creadora del còmic infantil i juvenil Hooky, que acumula més de cent milions de lectures a Webtoon i ha estat bestseller a la llista del New York Times. Ara publica el tercer volum de Hooky en català i també el còmic La princesa i Sant Jordi (EntreDos).

La Míriam va anar a l’Escola Jaume I de Pineda de Mar i des de molt petita era la dibuixant de la classe, “la que es presentava als concursos, la que sempre dibuixava en llibretes...”. El que més li agradava era l’hora del menjador, “tenia dues hores per jugar amb els amics, a pica-paret, a fet i amagar i ens agradava molt interpretar els personatges de les sèries que veiem, l’Arale, Sailor moon...”.

]]>

Xisco Fuster i Toni Planissi (Palma i Manacor, 1973) són autors de dues joies del còmic mallorquí contemporani com són Pollamari (2010); Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí (2014) i Un infern a Mallorca (2018), títols que, a més de donar-los prestigi dins la professió, han fet d’ells un duet imprescindible a l’hora d’entendre la línia històrica argumental que ens ha duit fins aquí. Ara, per acabar-ho d’arrodonir, tornen amb jugueta nova i ganes de fer del somriure virtud. Santanyí, una preqüela de l’Imperi Mallorquí serà presentat, entre altres llocs, aquest proper dijous 18 d’abril a S’Agrícola de Manacor.

]]>

El dibuixant Enrique Ventura, autor fonamental del còmic humorístic de les últimes dècades, ha mort aquest dilluns a la matinada. Nascut el 1947 a Madrid, va dibuixar durant més de quaranta anys la sèrie Grouñidos en el desierto a la revista El Jueves, durant els primers quinze anys amb guions del seu cosí i col·laborador estret, Miguel Ángel Nieto, que va morir el 1995. Junts formaven el duet Ventura & Nieto, un dels tàndems més importants de la historieta humorística dels anys 70 i 80. Ventura, que el 1997 va rebre el Gran Premi d'Honor del Saló del Còmic de Barcelona, també va treballar en animació i cinema i va escriure novel·la juvenil.

]]>

.

]]>

El Consell de Mallorca ha suprimit recentment la versió digital del còmic dedicat a les Kellys que es va publicar l'any passat per fer valer el col·lectiu i la seva feina. Així ho ha denunciat el col·lectiu de dones netejadores d'hotels a través del seu perfil de la xarxa X, on han lamentat que hagi desaparegut el còmic que parla sobre la lluita de les cambreres de pis i s'han demanat si la institució pretén censurar-lo.

]]>

Al seu Ulisses, clàssic revolucionari de la literatura del segle XX, James Joyce relatava el pas de Leopold Bloom pels carrers de Dublín al llarg d’una jornada –el 16 de juny– completament vulgar del personatge. El belga Olivier Schrauwen (Bruges, 1977) ambienta el seu nou còmic en un diumenge de principis d’octubre en què el seu protagonista, Thibault Schrauwen (versió fictícia del cosí de l’autor), ni tan sols abandona el seu apartament. Durant prop de 500 pàgines, Domingo flamenco (Fulgencio Pimentel, 2024) segueix l’anodina activitat i el torrent de divagacions mentals del protagonista des de les 8.15 fins a les 22.45 d’un diumenge qualsevol en què el Thibault es limita a fer el dropo, escoltar música, procrastinar i emborratxar-se, sense interaccionar en cap moment amb ningú. I, tanmateix, el resultat és una obra monumental i aclaparadora que va més enllà del costumisme per capturar el teixit mateix de la consciència i de la vida en la seva vulgaritat més esplendorosa.

]]>

.

]]>

.

]]>

L'autora més brillant de la nova onada de còmic experimental. La maduresa del mestre del còmic independent nord-americà. Un manga inèdit del rei de l'animació japonesa. La millor edició possible del gran clàssic de la premsa nord-americana. La historieta viu un moment extraordinari i l'ARA en vol deixar constància triant les 10 millors obres de 2023 per regalar aquestes festes.

]]>

Us volem recomanar un ventall d'activitats per als pròxims dies, com les olimpíades de matemàtiques o el cicle d'activitats per l'Amor a l'Hart, entre d'altres.

]]>