Dels altaveus surten a tot drap els últims èxits de reggaeton. Regna Pepas de Farruko i centenars de joves ballen i ballen entregadíssims a la nit sobre la sorra del Bogatell, on es va desplaçar el macrobotelló ahir a la nit pel blindatge de la plaça d’Espanya. La nit anterior la festa va acabar amb una vintena de detinguts, tretze apunyalats i cinquanta atencions sanitàries, cotxes i contenidors cremats, destrosses i llançament d'ampolles a la policia. A la platja no constaven a primera hora del matí incidents tan greus, però joves encaputxats en grup anaven d’un cantó a l’altre buscant brega i robant mòbils. 

Anna Colom, La Húngara, Bea Pelea, Samantha Hudson i la generositat de Maria del Mar Bonet van protagonitzar la tercera jornada musical de les Festes de la Mercè. Tot plegat va començar dissabte al migdia a la Fabra i Coats, l’espai de la programació d’Acció Cutura Viva, amb la barcelonina Anna Colom, un altre talent sorgit de l’Esmuc. Corista de Rosalía, Colom té un projecte propi amb el qual remena músiques d’arrel d’anada i tornada que han fet forat, o en faran, en el flamenc. Modula la veu amb naturalitat, adaptant-la sense estridències als fandangos de Veracruz, a les sevillanes de Lebrija, a la zamba argentina, a la bulería, a la jota, als cants de treball veneçolans, a la guajira... Hi ha un coneixement profund i ganes de fer un camí propi.

Només calia caminar uns quants passos per veure una baralla o sentir algú a qui havien robat o pegat. Uns passos més i desenes de persones totalment alienes al problema seguien ballant al voltant dels seus altaveus portàtils. Tot i que per a molts va ser una gran festa, el macrobotelló de desenes de milers de persones a plaça Espanya va acabar descontrolat i amb aldarull. Es van cremar dos cotxes i almenys un arbre i algunes motos i un grup de joves llançava ampolles de vidre amb força als furgons de la Guàrdia Urbana cap a quarts de cinc de la matinada. Van trencar els vidres de la Fira de Barcelona, punt de vacunació massiva, i van entrar-hi. “A cremar-ho tot, contra els Mossos!”, cridava un d’ells des de l’avinguda Maria Cristina. També van cremar contenidors. Dissabte al matí, l'Ajuntament de Barcelona reconeixia més de 50 assistències mèdiques i 13 ferits per arma blanca en una festa amb 40.000 persones.

La síndrome de les cadires buides segueix ben present als concerts de la Mercè. Dijous va ser dramàtica la situació a la Teixonera, on la cubana La Dame Blanche va tancar la nit tocant davant d'un parell de centenars de persones i mil cadires buides. Divendres al mateix espai, i també amb les entrades exhaurides, Los Enemigos no van aplegar ni la meitat de l'aforament reservat. Vist el resultat d'obligar el púbic a triar per franja horària i espai en comptes de per concert, és comprensible la frustració de qui no va aconseguir localitat en els jocs de la fam de la reserva d’entrades, allà on l’única arma és la tecla F5.

Al parc del Turó de la Peira, allà on Barcelona no ensenya el seu skyline de revista d’arquitectura, sinó un mar d’edificis que envaeix turons i humils casetes adossades, una troupe de més de cent pallassos tenen la missió de fer viatjar les famílies que hi arriben a llocs tan exòtics (i conflictius) com el Congo, Burkina Faso i Etiòpia. Pallassos Sense Fronteres s’ocupa de la programació d’aquest parc que –innecessàriament– s’ha tancat del tot al públic per instal·lar-hi sis escenaris escampats que puguin funcionar alhora. Només s’hi pot accedir amb entrada, però aquí sí que admeten que facin cua els que no han sigut previsors i hi entrin si hi ha aforament lliure. “Quinze cap al Congo sense entrada”, sento que organitzen. I tot i aquesta cintura, veurem maleïdes cadires buides.

Ben bé 1.000 cadires buides. Aquest era el desolador panorama durant el concert de l’artista cubana La Dame Blanche al camp de futbol de la Teixonera, a la Vall d’Hebron. L’Ajuntament de Barcelona va decidir que en unes Festes de la Mercè encara pandèmiques les reserves per a activitats culturals com les musicals no serien per concert, sinó per franja horària i espai. És a dir, aquest dijous una mateixa entrada (gratuïta, però calia reservar-la) permetia veure 31 FAM (20.20 h), Queralt Lahoz (21.40 h) i La Dame Blanche (23 h) a la Teixonera. El problema és que bona part del públic que gairebé va omplir les 1.300 cadires durant l’actuació de 31 FAM no es va quedar a la de Queralt Lahoz, que amb prou feines va aplegar unes 500 persones. I l’escampada va ser general abans del tercer concert. A més, en un context en què les entrades per a tots els concerts de la Mercè estan exhaurides des de fa dues setmanes, la rigidesa del sistema impedeix que pugui accedir-hi gent a omplir els buits. Mala peça al teler per als artistes, saber que tens un públic que es va quedar sense entrada i veure tants seients lliures.

Donar veu a qui no n’ha tingut és la premissa que guia L’Afluent, la cooperativa que des d’aquest any s’encarrega de la direcció artística del Festival BAM, una de les programacions musicals de les Festes de la Mercè de Barcelona. “Volem que el BAM doni veu a qui històricament no n’ha tingut”, insisteix Sergi Egea, un dels membres d’aquesta direcció col·lectiva que completen Artur Estrada (guitarrista del grup Nueva Vulcano), el gestor cultural i traductor del rus Miquel Cabal, la DJ i artista Ikram Bouloum Sakkali i la periodista Aïda Camprubí.