Els nivells de reserva d'aigua dels embassaments de Cúber i del Gorg Blau han experimentat una sensible i progressiva millora al llarg dels darrers mesos, coincidint amb un període de l’any caracteritzat per una pluviometria abundant. En aquests moments, la mitjana de la reserva conjunta dels dos embassaments ja supera el 60% de capacitat, arribant al 60,38%.

El mes de març ens ha portat per fi pluges per tot el país. Això és una notícia boníssima, tant per als embassaments, com per als boscos i els sòls, que han passat molta set els darrers anys. Ara bé, cal ser prudents a l’hora de parlar de la fi de la sequera a Catalunya, perquè estem davant d’una cursa de fons en la qual la precaució ha d’anar per davant de tot.

Doncs ja ho veuen: no plou, però fa un sol que atauba (a Ponent ho pronunciem així; atalbar és un verb en seriós perill d'extinció que vol dir "atordir" o "estabornir"). Fa uns dies vaig veure una fotografia de la presa de Cavallers, al nord de la Vall de Boí. Estava pràcticament buida: imatge inquietant, estranya. Més enllà d'aquesta curiositat local, l'aigua és dels problemes que condicionaran més greument –fins i tot a mitjà termini– el futur de la majoria de societats d'arreu del món. En aquest punt hi ha unanimitat: el control d'aquest element serà, ben segur, una de les principals fonts de conflicte del segle XXI. En qualsevol cas, és obvi que el problema no pot ser avaluat des d'una única clau, la del canvi climàtic. És una clau decisiva, evidentment, però n'hi ha unes quantes més. El problema de l'aigua està relacionat, per exemple, amb els efectes de la globalització econòmica: els països o regions immerses en una economia basada només en l'explotació agrícola tenen i tindran una dependència absoluta d'aquest recurs. Els països més rics –que previsiblement dedicaran una part petita de la seva activitat a la producció de matèries primeres, i una de molt gran a l'ús de piscines, regs ornamentals i similars– no patiran amb tanta intensitat el problema, degut sobretot a la tecnologia aplicada a les plantes de dessalinització, a l'estalvi mecànic de l'aigua de reg, etc., així com a la conscienciació ciutadana. Al capdavall, es tracta d'un problema de valors socialment assumits i interioritzats més que no pas de legislacions formalment estipulades.

Amb una reserva hídrica –aigua embassada– al conjunt de l'Estat del 48,9%, uns nivells històrics d'altes temperatures –acabem de deixar enrere el mes d'abril més càlid des que es tenen registres– i una pagesia, en especial la catalana i l'andalusa, agonitzant per una collita que es preveu nefasta, el govern espanyol s'ha vist obligat a moure fitxa. El consell de ministres extraordinari d'aquest dijous ha aprovat una bateria de mesures que busquen pal·liar els efectes de la sequera des de tres àmbits: ajudes econòmiques per als agricultors, més inversió per millorar les infraestructures hidràuliques (des de les preses fins als canals) i reforçar la protecció dels treballadors, sobretot d'aquells exposats a les altes temperatures.

La imatge és espectacular: enmig de camps verds, un enorme cràter, de terra marró. És un embassament artificial que està a mig construir i que servirà per recollir aigua de la pluja a l'hivern i utilitzar-la per regar els camps agrícoles a l'estiu. El bucòlic indret, situat al costat del poble francès de Sainte-Soline (Nova Aquitània), va ser l'escenari de brutals enfrontaments el 25 de març entre la policia i manifestants ecologistes, contraris a la construcció de l'embassament. La violència policial utilitzada per reprimir la protesta i l'anunci del ministre de l'Interior que dissoldrà aquest moviment ecologista han aixecat molta polseguera. Els fets de Sainte-Soline han tornat a posar en el punt de mira el govern d'Emmanuel Macron, a qui organismes nacionals i internacionals ja havien retret la seva mà dura a les protestes contra la reforma de les pensions.

La sequera s'aguditza. Fa mesos que la manca de precipitacions és ben visible i ara els problemes arriben ja a les reserves d'aigua. Aquesta setmana s'ha declarat l'alerta hidrològica a 135 municipis de la part alta del Ter, al tram mitjà del Llobregat i al sector de l'Anoia-Gaià. Han arribat les primeres restriccions a l'agricultura, a la ramaderia i a la indústria, i en l'àmbit particular s'ha establert un límit de 250 litres per persona i prohibicions d'omplir una piscina o de regar el carrer amb aigua de l'aixeta. Aquest tipus de restriccions podrien estendre's a finals de setembre si no arriben pluges, segons va explicar divendres en roda de premsa la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. L'escenari d'alerta, el que implicaria aquests canvis, s'activa en principi quan les reserves als embassaments baixen del 40%. A hores d'ara el nivell dels embassaments se situa al voltant del 43%, i cal tenir en compte que es va baixar del 50% fa tot just tres setmanes. Fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) diuen que aquest descens tan acusat es deu a l'avançament de campanyes de reg, cosa que fa pensar que en les pròximes setmanes el ritme de baixada dels embassaments hauria de ser menys acusat.

El ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Democràtic ha obert un expedient a les empreses que gestionen els embassaments de les conques hidrogràfiques dels rius Duero, Tajo i Miño-Sil per l'explotació hidroelèctrica que desenvolupen als pantans. El secretari d'estat de Medi Ambient del govern espanyol, Hugo Morán, considera que en aquestes tres demarcacions hi ha embassaments on s'ha produït a nivells "superiors dels recomanables en aquestes dates", és a dir, que utilitzen més aigua de la recomanada per generar electricitat.

La junta de govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dilluns interposar un recurs al Ministeri de Justícia contra la negativa de la titular del Registre de la Propietat d'Inca número 2 d'inscriure l'embassament de Cúber com a propietat de Cort, malgrat que Emaya gestiona el tractament de les aigües emmagatzemades en aquesta vall d'Escorca des dels anys setanta.

L'Ajuntament de Palma ha informat aquest dimarts que la reserva conjunta dels embassaments del Gorg Blau i Cúber és del 94% de la seva capacitat i que contenen un total de 11.286 hm3 d'aigua emmagatzemada. Gràcies a les pluges dels darrers dies, en una setmana el seu contingut ha augmentat quasi un 20%.

Les reserves dels embassaments de Cúber i Gorg Blau, que proveeixen el municipi de Palma, han augmentat un 10% amb les pluges de dimarts i la nit d'aquest dimecres, segons ha informat l'empresa municipal Emaya. En un comunicat, l'Empresa Municipal d'Aigües i Clavegueram (Emaya) explica que les darreres pluges han fet pujar el nivell de l'aigua acumulada al Gorg Blau 2,53 metres, del 31% al 43% de la seva capacitat, mentre que l'augment a Cúber és de 71 centímetres, del 37,5% al 43,4%, informa Efe. La reserva comuna dels dos embassaments se situa en el 43,16%, mentre que dilluns era del 33,5%, la qual cosa representa passar de 4 a 5,2 hectòmetres cúbics.

Els embassaments de Cúber i el Gorg Blau dupliquen el volum d'aigua respecte de l'octubre de l'any 2017 i arriben al 60,37% (7,248 hectòmetres cúbics) d’ompliment. Concretament, al primer s'ha registrat un 37,33% i ha pujat 14 centímetres des d'aquest dilluns dia 29, mentre que al segon el percentatge d’ompliment és del 74,9, fet que ha suposat una pujada de 39 centímetres, segons ha informat Emaya a l'ARA Balears.

Aquest dijous era un dia normal per a l'excursionisme, potser amb una mica més de flux que habitualment, després de les pluges dels darrers dies. En qualsevol cas, el torrent de Pareis dijous era una ruta practicable si no fos perquè a primera hora del matí el servei de protecció civil d'Escorca, alertat pel servei d'emergències, ha comentat per Facebook que es durien a terme les maniobres de vessaments del Gorg Blau.

Les intenses pluges d'aquest cap de setmana han permès en poc més de dos dies recollir 3,25 hectòmetres d'aigua i fer pujar el nivell dels embassaments de Palma fins al 98,6%, segons ha informat aquest dilluns l'Empresa Municipal d'Aigua i Clavegueram (Emaya) en un comunicat.

Molt de fred, molta pluja i molta neu, però encara no són suficients per augmentar les reserves d’aigua. Els embassaments de Balears estan al 69,11% de la seva capacitat (8,297 hectòmetres cúbics). L’embassament de Cúber arriba a un 71,14% de la seva capacitat, amb quatre litres per metre quadrat, i el Gorg Blau, a un 67.83% (2 litres per metre quadrat). Aquestes xifres són optimistes fins que es comparen. L’any passat, en aquestes dates, la reserva d’aigua estava a un 94% de la seva capacitat.

Palma estudia la desviació d'aigua dels embassaments a Consell per infiltrar-la als aqüífers. Es troben a més del 100%, per la qual cosa estan vessant. L'Ajuntament estudia mesures per aprofitar l'aigua. A Calvià ja s'ha desviat. Per a l'actuació cap a Consell, es necessiten analítiques per saber que la qualitat de l'aigua és òptima.

Les tempestes dels darrers dies no han aconseguit millorar l'estat de les reserves dels principals embassaments de Mallorca, dels quals es continua traient aigua, ni acabar amb el dèficit de pluges de les Balears, que se situa en un 32%. Des del centre de meteorologia de les Illes es remarca que, encara que les precipitacions han estat copioses, han caigut de manera irregular, per la qual cosa hi ha poblacions que sí que han aconseguit un superàvit de pluges, mentre que d'altres en registren una mancança molt greu.