La cooperativa Eroski ha clausurat a Palma la tretzena edició de la campanya solidària 'MideSonrisas' amb el lliurament simbòlic de 3.500 euros a cadascuna de les 14 entitats participants. En total, la iniciativa ha recaptat 49.000 euros gràcies a la venda dels tradicionals regles-calendari il·lustrats als supermercats de les Illes Balears, enguany sota el lema 'Gràcies per fer que la solidaritat es pugui mesurar... en felicitat'.

Els mitjans es fan ressò d’una polèmica de calat. Una gran injustícia perpetrada per l’Ajuntament de Palma: la il·luminació de Nadal no arriba, amb la mateixa profusió i intensitat, a tots els racons de la ciutat. Intolerable.

Amb proclames, vestits de blau i amb ganes de visibilitzar la importància del mar, els alumnes i professors del CEIP Ses Rotes Velles de Calvià han sortit a la platja de Santa Ponça per commemorar el Dia de la Mediterrània. La jornada ha servit per posar en relleu la necessitat de preservar un ecosistema essencial per al medi ambient, la biodiversitat i el control del clima, i per inculcar als més petits els valors de sostenibilitat i respecte pel planeta.

El Consell de Formentera s'ha personat com a codemandat en el contenciós que Baleària va presentar contra la regulació de vehicles a Eivissa i ha desmentit que doni suport al posicionament de la naviliera. La institució insular ha recordat que la seva personació no és en suport de la demanda, sinó en defensa de la legalitat de la regulació aprovada pel Consell d'Eivissa i en coherència amb la seva pròpia norma insular de control d'accés de vehicles.

Els materials de construcció també poden ser de quilòmetre zero. De fet, els productes que es fan en cadascuna de les empreses que formen Construïm, l’Associació d’Indústries Fabricants de Materials de Construcció a les Balears, ho són. Cerquen solucions sostenibles a un dels sectors amb més impacte mediambiental i social. Aposten per investigar i impulsar una nova manera de construir amb la intenció de defensar el producte local, la circularitat, el reciclatge i, sobretot, la innovació. “Per això va néixer Construïm”, assegura el vocal de l’associació Toni Garí. A més, contribueix, des de l’associacionisme d’empreses, a la necessària diversificació del model econòmic a les Illes. Per tot això, Construïm ha merescut el premi a la Iniciativa Econòmica de l’ARA Balears.

El Patronat de la Fundació Impulsa Balears ha duit a terme una reunió amb la finalitat d’encarar la nova dècada amb un full de ruta renovat. Segons ha explicat el director de la fundació i coordinador del comitè d’experts de la Mesa pel Pacte per la sostenibilitat, Antoni Riera, s’ha revisat l’organització interna i s’ha creat una comissió de treball per activar un pla estratègic a deu anys vista que posa l’accent en l’acció i la innovació cap a un sistema circular. 

La possibilitat d’accedir a un habitatge amb totes les garanties, a preus raonables i sense incerteses amenaçants, s’ha convertit en una qüestió central aquí i a moltes ciutats de l’Estat travessades per la turistificació i l’especulació immobiliària. El capitalisme expandeix les seves fronteres de mercantilització incidint de manera violenta contra tot allò essencial i imprescindible pel sosteniment de vides dignes per a tothom. I l’habitatge n’és un pilar fonamental.

Massificació, contenció, saturació, transició, sostenibilitat… Aquesta setmana passada la fira turística ITB ha propiciat un escenari inversemblant de declaracions, contradiccions, assajos d’apropiació de conceptes i relats fins a nivells desconcertants que, duit a l’extrem pel president de la Federació Hotelera, ha fregat l’absurd i ha generat indignació.

El Pacte per la Sostenibilitat de les Illes Balears, impulsat pel Govern de Margalida Prohens, ha conclòs la fase de diagnòstic amb el document Bases de l’agenda de transició, sorgit de les aportacions dels dotze grups de treball que s’han reunit durant els darrers nou mesos i que, en paraules de la presidenta, «es converteix en el full de ruta cap a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental i cap al benestar de tots els ciutadans de les Balears».

En un context marcat pel canvi climàtic i els fenòmens meteorològics extrems, l’aigua s’ha convertit en un recurs tant essencial com vulnerable. Conscients d’això, les Illes Balears han fet un pas històric en la gestió hídrica destinant 288 milions d’euros al cicle de l’aigua l’any 2025. Aquest pressupost sense precedents marca un abans i un després en la capacitat de les Balears per fer front als desafiaments actuals i futurs relacionats amb aquest recurs vital.

En un context mediambiental com l’actual, en què el planeta està manifestant de forma evident l’impacte de l’activitat humana, en què el canvi climàtic està amenaçant d’elevar la temperatura terrestre a nivells insostenibles i en què, en un àmbit més proper, tot just el maig passat sortíem de la fase d'emergència motivada per un episodi de sequera sense precedents, són especialment remarcables iniciatives com la de Miquel Fernàndez Roig (Sabadell, 1974), un jardiner que fonamenta la seva labor professional en propostes com la naturalització i la jardineria sostenible, més ecològiques i respectuoses amb el medi ambient que no pas la jardineria convencional.

La contaminació per residus plàstics és un dels problemes més grossos de la nostra civilització. Tant, que fins i tot n'hi ha en forma de microplàstics en els aliments que mengem o en l'aigua que bevem. Segons dades recopilades per l'Institut DKV de la Vida Saludable en col·laboració amb Ecodes, una mitjana de 8 milions de tones de plàstic són abocades cada any als oceans, cosa que equival a buidar-hi un camió d'escombraries ple de plàstics per minut. Aquestes dades, greus de per si, són encara pitjors quan se'n coneix l'impacte que produeixen: el 2025 els oceans tindran 1 tona de plàstic per cada 3 tones de peix i, seguint el mateix ritme, el 2050 hi haurà al mar més plàstics que peixos.

Bicipalma arribarà fins a la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb diverses estacions dins del campus i a la carretera de Valldemossa i la barriada de Son Sardina, aprofitant el carril bici que discorre per aquesta carretera. El nou trajecte s'instal·larà en els pròxims sis mesos i inclourà nou estacions, sis de les quals estaran dins del campus universitari i les tres restants se situaran al llarg de la carretera de Valldemossa i la barriada de Son Sardina. L'objectiu del projecte és ampliar la connexió entre la ciutat i la UIB.

A més de la crisi climàtica generada per la crema de combustibles fòssils, l’altra gran crisi ecològica dels nostres temps és la de la biodiversitat, que està generant la sisena extinció massiva d’espècies. La causa principal és la sobreexplotació dels recursos naturals, especialment la gran quantitat de terra que els humans hem desforestat per fer créixer els nostres aliments. La meitat de la terra habitable ha estat ocupada per l’agricultura, i tres quartes parts d’aquesta per la ramaderia. "El problema no són els ingredients, sinó com s’han produït. Cal comprovar que no procedeixin de la desforestació, i per això és fonamental fer la traçabilitat dels productes i saber on i com s’ha produït el que mengem”, assegurava Llorenç Milà i Canals, gestor del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, en una entrevista recent a l’ARA. 

El Govern ha rectificat i dilluns mateix convocarà l'Obra Cultural Balear a formar part de la mesa de cultura del Pacte per la sostenibilitat. Així ho han explicat fonts de pròximes a l'Executiu a l'ARA Balears, després que aquest mateix divendres el PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem haguessin decidit abandonar la comissió de cultura impulsada pel Govern de Prohens precisament per negar-se a incloure l'entitat cultural.

"És una qüestió de mesos, no d'anys", va declarar el vicepresident del Govern, Antoni Costa, l'endemà de la protesta contra la saturació turística que va mobilitzar desenes de milers de persones a Mallorca. Costa parlava de les mesures del Pacte per la sostenibilitat que el Govern va posar en marxa al maig. Ara bé, l'ARA Balears ha pogut saber que les previsions de l'Executiu són que l'informe del pacte estigui enllestit al novembre de 2025, i això si es compleixen els terminis que figuren en el document de Motivacions, objectius i operativa, que han rebut els membres dels dotze grups de treball d'aquesta iniciativa. Cal recordar el mecanisme bàsic de funcionament del pacte: hi ha una plataforma de participació ciutadana, les propostes de la qual passaran per la dotzena de grups de treball; després d'una tasca de filtratge, els grups faran arribar la informació a un comitè d'experts que se suposa que coordina tota la feina; i els experts seran els encarregats d'elaborar un document que servirà de base per prendre les mesures oportunes.

L'Ajuntament de Palma no sap quantes de les 8.000 noves places d'aparcament es reservaran per als residents. El batle de Palma, Jaime Martínez, ha anunciat que Cort farà 26 pàrquings amb una inversió de 240 milions d'euros fins a 2035. "Tot està enlaire", asseguren des del Consistori. "Primer s'ha de fer la casa i, després, es decideix qui hi entra a viure", diuen sense concretar tampoc quins seran els requisits per optar a les 4.000 places que construiran només en aquesta legislatura ni quin serà el procediment per a la seva adjudicació.