Fa uns dies, aquest diari publicava un extens article al voltant del consum de cànnabis entre els nois i noies adolescents. També donava compte de les reaccions adultes associades a impedir que fumin, a alertar-los sobre els perills, alliçonar-los dels problemes que comporten les drogues. Legislar i actuar perquè no s’hi acostin. No fa gaire, el diari també explicava una proposta del Síndic de Greuges de Barcelona suggerint habilitar zones joves a l’aire lliure on poguessin trobar-se i beure sense molestar ningú. La proposta va ser massacrada. ¿A qui si li acudeix regular una activitat com beure al carrer, que és il·legal, i permetre que begui qui no pot beure? Entremig, s’ha parlat de la quantitat de noies que calmen la seva angoixa amb benzodiazepines, mentre s’insistia en l’augment dels trastorns mentals i no en els entorns que generen angoixa.

El constant degoteig de notícies sobre la situació dels joves posa en relleu com, en aquesta transició entre èpoques que travessem, ells són dels que més pateixen els efectes negatius de tot plegat. D'una banda, les noves generacions són les que teòricament arriben a aquests moments de grans canvis amb millors instruments per fer-hi front. Si ho mirem globalment, tenen un nivell educatiu, en termes generals, molt alt. Sense punt de comparació amb el que hi havia en el moment de la transició política a la democràcia. Si l’any 1960 hi havia a Espanya prop de 200.000 estudiants universitaris, i el 1980 aquesta xifra arribava a 700.000, el curs passat van superar l'1.700.000. Si mirem els nens i nenes de 2 anys, l’any 1977 n'hi havia d'escolaritzats un 6%, avui estem parlant d'un 60%. Prop del 50% dels joves d'entre 25 i 34 anys tenen educació superior. Per sobre dels nivells de la Unió Europea i de l’OCDE. Tot i que cal assenyalar que en estudis secundaris i en taxes d’abandonament la situació és molt més preocupant.

Dels altaveus surten a tot drap els últims èxits de reggaeton. Regna Pepas de Farruko i centenars de joves ballen i ballen entregadíssims a la nit sobre la sorra del Bogatell, on es va desplaçar el macrobotelló ahir a la nit pel blindatge de la plaça d’Espanya. La nit anterior la festa va acabar amb una vintena de detinguts, tretze apunyalats i cinquanta atencions sanitàries, cotxes i contenidors cremats, destrosses i llançament d'ampolles a la policia. A la platja no constaven a primera hora del matí incidents tan greus, però joves encaputxats en grup anaven d’un cantó a l’altre buscant brega i robant mòbils. 

Més de 40.000 persones segons la Guàrdia Urbana es van sumar al macrobotelló d'ahir a Barcelona durant la segona nit de les festes de La Mercè, que va acabar amb una vintena de detinguts i desenes de ferits, tretze d'ells per una ganivetada.

A mesura que s'eliminen les barreres i cauen les prohibicions imposades pel covid-19, uns actors acaparen televisions i diaris: els joves. El seu recent protagonisme té una manifestació estel·lar, el botelló. No ha nascut, per descomptat, amb la pandèmia, però ha estat la pandèmia el que, al situar-lo fora de la llei, ha fet del botelló un parallamps de sentiments i judicis dels grans sobre els més joves. Ni uns ni altres són falaguers: "irresponsables" és el més amable que se'ls diu.