Golejada d'inflexió per al Barça a la Lliga de Campions. Amb Raphinha Dias com a braç executor, els de Hansi Flick van passar per sobre del Bayern de Múnic en una vetllada que marca un abans i un després a Europa i que consolida totes les grans sensacions recollides en aquest inici de temporada. A continuació, uns apunts en calent.

El cor del Barça torna a bategar ben fort a Europa. Ho fa al ritme de Raphinha, que va destrossar el Bayern de Múnic amb un hat-trick que quedarà instal·lat per sempre més en l'autoestima blaugrana, tantes vegades ferida pels bavaresos els últims anys. Els tres gols del brasiler i un altre de Robert Lewandowski són molt més que una golejada reparadora de l'orgull castigat en una darrera dècada de patacades a la Champions, són una carta de presentació immillorable: el Barça vol tornar a asseure's a la taula dels grans d'Europa (4-1).

Marc Casadó s'ha fet un lloc a l'onze inicial del Barça aquest inici de temporada. El migcampista de Sant Pere de Vilamajor, de 21 anys, acabava contracte l'estiu passat, però l'arribada de Hansi Flick a la banqueta el va convèncer per continuar vinculat al club. Actualment és un dels futbolistes amb més minuts de l'equip i compta amb la confiança total del tècnic alemany. De fet, aquest dimecres, en el primer partit seriós d'una setmana que acabarà ni més ni menys que amb un clàssic al Santiago Bernabéu, tindrà l'oportunitat d'enfrontar-se amb Joshua Kimmich, llegenda del Bayern de Múnic amb qui tant el comparen els seus companys de vestidor (21 hores, Movistar).

Per un cop, semblava que el Madrid tastaria la medicina que ells solen administrar als rivals. Però l'equip de Carlo Ancelotti té set vides, sempre s'aixeca quan sembla que l'han deixat fora de combat. En un partit elèctric, d'anada i tornada, el Bayern va desaprofitar una gran ocasió per posar-se per davant a les semifinals de la Champions, després d'un innocent penal del coreà Kim Min-jae a set minuts del final. No li pots fer regals, al Madrid, ja que sempre els aprofita. I Vinícius va marcar el gol del 2 a 2 que deixa el Madrid una mica més a prop de la final de Wembley.

L'èxit de Pep Guardiola a les banquetes no s'explica només a partir dels seus coneixements futbolístics i de la intensitat amb què viu aquest esport. Haver sigut el primer entrenador de la història en signar un triplet amb el Barça (que acabaria arrodonint amb un sextet únic) i estar a punt de fer-ho ara amb el Manchester City és també fruit de les seves capacitats comunicatives i els seus dots de lideratge. El tècnic de Santpedor trenca els motlles d'un líder que no dirigeix per imposició, sinó a partir de la persuasió, la complicitat i el convenciment.

El Bayern Munic, botxí del Barça a la fase de grups, s'ha imposat al PSG en la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions (2-0). Els bavaresos, que ja havien sortit victoriosos del Parc dels Prínceps (0-1), han sigut millors que el conjunt parisenc, equip que ja van derrotar en la final de la competició fa tres temporades.

Amb la cua entre les cames, el Barça marxa desterrat a l’Europa League. Fa mal deixar de sentir l’himne de la Champions i perdre de vista els diners d’aquesta competició, però encara fa més mal la manera com el Barça va encaminar-se a l’escorxador, amb una actuació trista contra el Bayern (0-3). Sempre el Bayern, sempre el monstre alemany. Pocs podien imaginar fa uns mesos haver de tornar a guardar un forat a les agendes els dijous. Quines coses té el futbol, que ha vist en tot just 24 hores com dos dels tres defensors de la Superlliga acaben condemnats a jugar l’Europa League, el Barça i la Juve.

El futur del Barça a la Champions League depèn del que passi a l'Inter de Milà - Viktoria Plzen que es jugarà dues hores i quart abans que els blaugranes rebin el Bayern Munic al Camp Nou. Si els italians no aconsegueixen guanyar els txecs, els de Xavi Hernández encara tindran l'oportunitat de classificar-se si guanyen els alemanys a casa. L'escenari és poc probable, perquè el Viktoria està eliminat i no ha sumat cap punt a la màxima competició. Tot i això, encara hi ha alguns motius per creure en el miracle. Els analitzem tot seguit.

El barri de Schwabing de Munic tenia fama de ser el reducte dels artistes, els bohemis i els pocavergonyes d'una ciutat tradicionalment conservadora com era la catòlica i monàrquica capital bavaresa. Va ser aquí on el 1900 es va fundar el Bayern, quan un grup de joves idealistes amants de la bona vida van aplegar-se en una taverna. Poc podien imaginar que estaven creant un dels equips de futbol més poderosos del món, malson del Barça, que només ha pogut derrotar dos cops el Bayern en 14 partits. Els alemanys, en canvi, s'han imposat en 10 ocasions, amb golejades tan doloroses com el 2-8 de Lisboa. Un club on la propietat privada té accions de l'entitat, tot i que els socis encara hi manen. Un model mixt que sempre ha cridat l'atenció a molts barcelonistes, que han explorat la possibilitat de copiar-lo, com es va arribar a considerar en converses amb Ferran Reverter quan era CEO del Barça la temporada passada, i també en temps de Bartomeu.

A Munic la cervesa forma part de la identitat local. Malgrat anomenar-se Oktoberfest (les festes de l'octubre), comencen cada setembre a la capital bavaresa. De fet, el Barça aterra a Munic just una setmana abans de l'inici de les festivitats, el 17 de setembre. I el Bayern no hi falta mai, amb una carpa gegant per on passen aficionats, socis, directius i, esclar, jugadors. Per contracte, els esportistes han de vestir per un dia el tradicional vestit bavarès. En alemany, Bayern vol dir precisament Baviera. Una regió amb una gran personalitat que durant segles va ser un regne independent, amb una identitat pròpia, amb un dialecte que, de vegades, els alemanys d'altres regions no acaben d'entendre del tot. I amb la festa de la cervesa, nascuda el 1810 per celebrar el casament de la princesa Teresa amb Lluís I de Baviera, un 12 d'octubre. La festa va agradar tant que es va anar fent estable al calendari, impulsada per Maximilià de Baviera, pare de Lluís I, que va veure-hi una gran oportunitat per reforçar la unitat bavaresa.

Dos empats i quatre derrotes: aquest és el balanç del Barça en totes les seves visites a l'Allianz Arena. El Bayern Munic s'ha convertit en la bèstia negra dels blaugranes els últims anys a la Lliga de Campions. A la memòria col·lectiva culer encara crema el 2-8 de Lisboa del 14 d'agost del 2020, en què el conjunt bavarès va atropellar un equip capitanejat llavors per Leo Messi (poc després demanaria marxar mitjançant un burofax) i amb Josep Maria Bartomeu vivint els seus últims dies com a president: acabaria dimitint dos mesos després. Catalans i alemanys es van tornar a creuar la temporada passada a la fase de grups, en què, un cop més, el Bayern va escombrar el Barça (0-3 al Camp Nou i 3-0 a Munic) i va enviar l'equip a l'Europa League. Però tot això ja és aigua passada, perquè, tot i que encara és aviat per dir-ho, la il·lusió ha tornat al conjunt blaugrana. I bona part de culpa la té Robert Lewandowski, que viurà el seu retorn a l'Allianz Arena, casa seva des del 2014 fins al 2022.

Malgrat que Robert Lewandowski s'ha incorporat aquest dimarts a la pretemporada amb el Bayern Munic, el missatge que continua transmetent el Barça és de tranquil·litat. En una trobada informal de fa uns dies, Joan Laporta va explicar que l’entitat blaugrana havia fet els passos pactats amb el representant del polonès: presentar una oferta de 40 milions d’euros al club bavarès. Aquest era el pacte amb el qual Pini Zahavi s’havia compromès amb el president blaugrana, amb qui manté una bona relació, per aconseguir alliberar Lewandowski.

Mentre que al Barça la visita al Bayern fa dies que està marcada amb color roig al calendari, a Munic s'afronta el partit "amb tota tranquil·litat". De fet, tal com recorda el periodista català establert a Alemanya Isaac Lluch, fins aquest dimarts, dia previ a l'enfrontament entre bavaresos i catalans, a Julian Nagelsmann no se li havia preguntat per aquest duel. El conjunt alemany encara el partit amb la calma de qui "ja té els deures fets", tal com afirma Lluch, però alerta que això no significarà veure un Bayern relaxat. "No crec que vagi a especular ni canviï la seva naturalesa per aquest partit. No perquè tinguin res en contra del Barça, sinó perquè a cada partit volen demostrar que són el Bayern. Són molt constants i ambiciosos fins a arribar al punt, fins i tot, de no tenir pietat. Recordo, per exemple, com en les darreres jornades de la Bundesliga passada, malgrat ja tenir el títol al sarró, van guanyar 6-0 el Borussia Mönchengladbach, que estava lluitant per entrar en llocs de competició europea", explica el periodista, tot i que sí que obre la porta que algun futbolista menys habitual pugui entrar en l'onze, com podria ser el cas del català Marc Roca. Contra aquesta màquina de competir el Barça de Xavi es jugarà aquest dimecres (21 h, Movistar Liga de Campeones) classificar-se per als vuitens de final de la Champions. Els blaugranes necessiten igualar o fer un resultat millor que el Benfica, que rep un Dinamo de Kíev sense opcions a res a Lisboa.

Xavi Hernández i Gerard Piqué, no fa tant companys i ara entrenador i capità, han sigut les cares visibles abans del transcendental partit contra el Bayern d'aquest dimecres. "Per a mi el Bayern és un dels millors equips del món. La història diu que no hem guanyat mai a Munic, però la història també hi és per trencar-la. Estem amb molta il·lusió per competir i intentar guanyar el partit amb les nostres armes", ha obert foc l'egarenc. "Nosaltres treballem per intentar que no hi hagi rivals que siguin superiors a nosaltres, tot i que sí, ara ens enfrontem a un Bayern que ha sigut millor que nosaltres els últims anys", ha afegit el tècnic, i ha afirmat que espera que no els condicionin psicològicament les últimes derrotes contra els bavaresos: "Els dic als jugadors que la pressió és per a mi, no per a ells".

Segons va anunciar ahir el primer ministre de Baviera, Markus Söder, el Bayern Munic haurà de jugar a porta tancada a l’Allianz Arena a causa de l’expansió del coronavirus a Alemanya i al continent europeu. Aquesta mesura, que també afecta la resta de clubs bavaresos, suposa que el campió alemany s’enfrontarà al Barça sense públic en el duel del pròxim dimecres 8 de desembre que correspon a la darrera jornada de la fase de grups de la Lliga de Campions. Mentre que el Bayern Munic ja està classificat com a primer de grup, el conjunt blaugrana està obligat a guanyar en terres bavareses si es vol assegurar el seu pas als vuitens de final i no haver de dependre del resultat del Benfica-Dinamo de Kíev. Si el Barça guanya a l’Allianz Arena, certificarà la classificació. En canvi, si empata o perd, superarà la fase de grups sempre que el conjunt portuguès no sumi els tres punts.

Quants cops més haurà de rebre el Barça? Quantes derrotes doloroses haurà de patir l’afició perquè Ronald Koeman entengui que, posats a perdre, és millor plantant les llavors d’un futur millor? El retorn de la Champions era una oportunitat per engrescar-se, però el Barça va jugar amb por i va caure com un equip petit contra un Bayern que continua sent molt superior (0-3). Tan superior, que Koeman va haver de reaccionar fent els canvis molt abans que quan li agrada. I amb joves com Gavi i Demir sobre la gespa, el Barça va millorar. I l’afició hi va creure. Ara mateix, el barcelonisme, més que guanyar partits, necessita saber que hi ha futur. I el futur passa pels joves de la Masia que van jugar amb el cap alt, mentre alguns veterans titulars miraven a terra.

Julian Nagelsmann, entrenador del Bayern Munic, tenia cinc anys quan Ronald Koeman va donar al Barça la seva primera Copa d'Europa. Ara, el neerlandès i l'entrenador més jove de la història de la Champions alcen el teló de la competició europea al Camp Nou. Nagelsmann és un entrenador altament intervencionista, amb una gran capacitat camaleònica. Des que va debutar al primer nivell amb el Hoffenheim ha cridat l'atenció dels grans clubs, i ara al Bayern té a la seva disposició alguns dels millors jugadors del món per plasmar al camp tot allò que dibuixa a la pissarra. Després de fer bona feina a l'RB Leizpig, Nagelsmann ha aterrat a la capital bavaresa per seguir guanyant títols, tal com va fer-ho Hansi Flick, el tècnic campió a la Champions d'ara fa dues temporades.

L’Europa d’entreguerres, temps de revoltes i canvis viscerals, era tan complicada que una mateixa persona podia arribar a tenir diferents noms. Richard Kohn, jueu vienès, va ser el primer home que va unir el destí del Barça i el Bayern, perquè va entrenar els dos conjunts, però amb noms diferents. A Barcelona seria conegut com a Jack Domby, mentre que a Munic li deien Richard Dombi. El primer cop que va arribar a Barcelona, de fet, la premsa es va referir a ell com "Dombi Littles", un error provocat pel sobrenom que tenia a casa, "la petita eminència", perquè no era gaire alt però era llest com una fura. La seva segueix sent una figura poc coneguda, perquè li va tocar la maledicció de viure dies històrics, quan Europa s’encaminava cap a l’infern.