Izaskun Arretxe Irigoien (Barcelona, 1969) ha voltat tant pel món com pels diferents àmbits de les lletres catalanes. Ja com a filòloga, va viure quatre anys a Austràlia mentre aprofundia en La teoria de l’amor a l’obra poètica d’Ausiàs March. De retorn a casa, aparca la literatura medieval, passa per Quaderns Crema, Anagrama i esdevé editora d’Ara Llibres. Ja com a responsable de literatura de l’Institut Ramon Llull, fa que els autors catalans viatgin de bracet de les seves traduccions a altres llengües. I, de cop, un altre salt endavant. Fa un any, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, la va nomenar directora de la Institució de les Lletres Catalanes i li va fer un encàrrec: el Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Si algú té l’ambició, l’empenta i el coneixement de causa per liderar aquest repte, és la nostra entrevistada.

El president d'Òmnium Cultural aprofita l’estiu per refugiar-se en els clàssics. “És una manera de resistir-se als imperatius de l’actualitat i prendre perspectiva respecte al present. El temps acaba fent la tria d’allò que acaba convertint-se en imprescindible”, diu. És dels que, a les xarxes, recomana lectures. Aquest any, El bell estiu de Cesare Pavese, Els estiuejants de Maksim Gorki o l’obra completa de Vicent Andrés Estellés. Però la lectura que recomana és La punyalada de Marià Vayreda (1904) en “la meravellosa edició” que n’ha fet l’Editorial Barcino: “És una novel·la muntanyenca torrencial, travessada de passions d’amor i odi salvatges i brutals fins als límits de l’humà, en una Garrotxa de carlins, trabucaires i contrabandistes. Un viatge al cor de les tenebres i un monument a la riquesa de la llengua catalana”. “Els clàssics s’han de revisar contínuament”, defensa Antich.

Relleu a la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC): Izaskun Arretxe en serà la nova responsable. Arretxe, que des del 2017 dirigia l'àrea de literatura i pensament de l'Institut Ramon Llull, hi substitueix Oriol Ponsatí-Murlà, que ja va anunciar fa uns dies a través de les xarxes socials que l'havien cessat.