El Fons Mallorquí de Cooperació ha cancel·lat tots els actes previstos per a aquest dissabte amb motiu de l'Encesa de Torres, Talaies i Talaiots del Mediterrani pels Drets Humans a causa de la mala previsió meteorològica a Mallorca.

Un equip d'investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea) i de la iniciativa MedGardens de la Fundació Cleanwave han identificat noves tècniques per fomentar la recuperació de les praderies de posidònia.

El 31 de gener del 2026 tindrà lloc la desena edició de l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots pels Drets Humans a la Mediterrània perquè aquesta mar sigui “un punt de vida i no de mort”, segons ha explicat la directora insular de Patrimoni del Consell de Mallorca, Maribel Arnau. L’objectiu és reafirmar el compromís col·lectiu en la defensa dels drets humans i de l’acollida i “posar en valor el nostre patrimoni per recordar que aquests espais històrics també poden simbolitzar valors que compartim com a societat”, ha afegit. 

Des del mes de maig, la costa mediterrània ha rebut una trentena de mantes (Mobula mobular) que han quedat varades a la vorera de la mar. D’aquestes, les darreres setmanes han arribat diversos exemplars al litoral de les Balears. Només a Mallorca se n’han localitzat a Santanyí, a l’Arenal, a Illetes i a Cala Rajada; a Eivissa també n’han aparegut dos exemplars, una a Sant Miquel i l’altra a Sant Josep. La majoria ha mort per esgotament, després d’intentar desvarar-se, o han hagut de ser sacrificades a causa del seu estat. Però a què es deu aquest, segons els experts, extraordinari?

El dia 24 de juny, la boia que registra la temperatura de l'aigua de Maó va arribar als 29,3 °C, i aquest dilluns la de la Dragonera ha assolit els 30,55 °C, unes xifres rècord que, segons assegura el meteoròleg de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), Miquel Gili, "no s'havien registrat mai en el mes de juny". La Mediterrània 'bull' a una temperatura entre cinc i sis graus per damunt de l'habitual per a aquesta època de l'any. De fet, Gili explica que la Mediterrània és la mar "més càlida del món".

Des que Carles Capdevila va escriure l’article El llaüt que explica la nostra història han passat poc més de deu anys, i el Sant Isidre, aquell llaüt que aleshores podia parlar com un avi de noranta anys, ara n’ha fet cent. Per celebrar-ho, set persones, sota el comandament de Lluís Romero i Fiol, van salpar de Portlligat, Cadaqués, rumb a Portocolom, Mallorca, el dilluns 12 de maig. Tramuntana favorable, cel clar, mar plana.

Personal científic i tècnic de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) han localitzat tres noves nacres híbrides a la Mediterrània, la qual cosa suposa un avenç per a la conservació de l'espècie. Les nacres s'han trobat durant les 12 campanyes de mostreig que s'han fet a 95 localitats de les comunitats autònomes mediterrànies entre setembre i desembre de 2024 per avaluar l'estat de conservació de les espècies de nacra Pinna nobilis i Pinna rudis (més coneguda com a nacra de roca).

El tauró dorment menut (somniosus rostratus) és considerat una espècie "molt rara", explica el biòleg marí i investigador independent Javier Guallart. Sorprenentment, "els pescadors la capturen amb una certa freqüència" a zones del canal d'Eivissa, de manera que anualment se'n capturen desenes, o fins i tot centenars, si es té en compte tota la flota de la zona.

Era l’any 1991 quan al casal Solleric s’inaugurava l’exposició que suposaria la consagració internacional de Toni Catany. Sota el títol de La meva Mediterrània, el llucmajorer havia teixit el relat de la seva fascinació per un entorn que havia retratat de múltiples maneres i perspectives al llarg dels anys i que havia esdevingut un dels eixos vertebradors de la seva obra. Aquell projecte viatjà primer al Palau Robert de Barcelona i posteriorment al FotoFest de Houston, i es convertí en una de les fites expositives de la trajectòria de Catany. Ara, trenta-quatre anys després, el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany està a punt d’inaugurar una revisió d’aquella mostra que incorpora algunes novetats.

Si no es frena el ritme actual del canvi climàtic, a finals del segle XXI la temperatura de la mar Balear "podria augmentar entre quatre i cinc graus respecte dels inicis del XIX", adverteix el científic de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) Manuel Vargas. A més, la salinitat també augmentarà –està passant a tota la Mediterrània– perquè l'augment de la temperatura fa que s'evapori més aigua de la que plou.

Un 58% de les espècies de peixos comercials de la Mediterrània (com ara la sardina, el lluç i el moll, entre d'altres) estan sobrepescades, segons assegura el biòleg marí i consultor en pesqueries Àlex Bartolí. Això significa que "si continuam en aquestes condicions, moltes espècies de la Mediterrània podrien desaparèixer dels nostres mercats", insisteix. Aquest fet podria tenir conseqüències a escala mediambiental i econòmica tant per als pescadors com per als peixaters.

Mallorca no serà la destinació preferida per als alemanys la pròxima tardor. Així ho ha informat aquesta setmana el touroperador TUI, que ha previst una gran afluència de turistes a la Mediterrània durant els mesos d'octubre i novembre.

“Català? I per a què...?”. Tots ho hem sentit més d’una vegada: si ja tenim el castellà, que parlen tants de milions de persones. O, millor: l’anglès. I no debades els salons nàutics ara ja no es diuen salons nàutics, sinó boat shows, anar de compres es diu fer shopping, i els directors són ceos. Després d’això, ve que a la funció pública es pensin de llevar el català com a requisit, o que la sanitat ja ho hagin llevat, els actuals responsables de les institucions a les Balears.

La Mediterrània és una àrea que s’escalfa molt més aviat que altres mars, un 20% més –la temperatura augmenta aproximadament 0,4 graus en una dècada. Des de 1980 s’ha encalentit 1,1 graus. No és casualitat, però, que aquest fet coincideixi amb l’arribada de moltes espècies d’algues estrangeres, que, a partir de 1990, s’estenen una mitjana de 26 quilòmetres quadrats per any. En els dos darrers segles hi han arribat 163 espècies no natives. Són només les que ha identificat l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) en una investigació que constata l’expansió de les d’origen tropical i subtropical a “un ritme sense precedents”, segons els investigadors.

El Servei de Vigilància de la Posidònia ha finalitzat la temporada amb un total de 180.867 actuacions arreu de les Balears. Així ho ha explicat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, que també ha assenyalat que, d'aquest total, 12.321 corresponen a embarcacions informades; 10.173, a les assistides per a un fondeig correcte (abans de fondejar), i 150.795, a les comprovades per saber si estaven sobre posidònia. A més, se n'han hagut de moure 7.578, dada que representa que el fondeig irregular a l'Arxipèlag ha estat d'un 5%, quan el 2022 aquesta xifra va ser un 10,8%.

La posidònia de la costa balear, tot i la seva fortalesa i, encara, bon grau de conservació, no guanya per agressions. La protecció solar que empren milions de persones durant l’estiu a les Illes conté substàncies que fan malbé la planta marina. Un exhaustiu estudi de la UIB ha constatat que redueixen fins a la meitat les seves propietats i, per tant, minven el que és la seva gran contribució:la captura del CO2.

L'Euroregió Pirineus-Mediterrània i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) varen organitzar un acte per presentar els primers resultats del projecte LIFE WAT'SAVEREUSE, coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua. En aquest sentit, els principals objectius de la iniciativa són assolir una reducció del 20% del consum d'aigua als hotels; un augment del 9% de la quantitat d'aigua reutilitzada en el sector turístic de Catalunya, les Balears i la regió d'Occitània, i aconseguir un 12% d'estalvi d'aigua a les administracions públiques dels tres territoris.

El Parlament de les Illes Balears ha renovat la seva imatge corporativa i a partir d'ara es tenyirà de turquesa en honor a la Mediterrània. "Serà el principal color del Parlament, perquè representa l'element que ens uneix, que és la mar", ha explicat el president de la Cambra, Vicenç Thomàs, durant un acte emmarcat en la celebració del 40è aniversari de l'Estatut d'Autonomia.

Mediterranean Souvenir: Ofrenes és l'obra seleccionada per l'Institut d'Estudis Baleàrics per representar les Balears a la fira d'art contemporani ARCO. És de Julià Panadès, l'artista que ha guanyat la convocatòria oberta de l'IEB; Àngels Miralda n'és la comissària. El projecte inclou performança, escultura i fotografia. La institució tindrà un estand propi, situat a la secció ARCO Espacios Culturales. La Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, a través de l'IEB, participa en ARCOMadrid amb un estand institucional per promoure i donar visibilitat a la creació artística de l'àmbit de les arts visuals de les Illes Balears. La fira es fa del 22 al 26 de febrer a IFEMA Feria de Madrid.

Un equip d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Fundació Palma Aquàrium han avaluat per primera vegada l’impacte que tenen els residus plàstics marins sobre els cetacis a les Illes. El 10% dels exemplars examinats presenten restes de plàstics en el seu aparell digestiu i un 7,3% queden enganxats entre xarxes i aparells de pesca a la deriva.