Cada vegada hi ha més evidències científiques de com les nanopartícules de plàstic que ens envolten acaben dins dels nostres cossos. L’última l’han publicat aquest dilluns investigadors d’Alburquerque a la revista Nature Medicine. Segons una recerca feta amb mostres de cadàvers humans del 2016 i del 2024, els microplàstics s’acumulen al cervell, al ronyó i al fetge, si bé es detecten a uns nivells més alts al teixit encefàlic. A més, s’han trobat concentracions més elevades de fragments o escates de polietilè en persones que han mort els últims anys que en altres mortes fa gairebé una dècada.

Vivim exposats als microplàstics, uns contaminants tan diminuts que són fàcils d'ingerir o inhalar. Fa uns anys que la comunitat científica posa el focus en els possibles efectes nocius que poden tenir aquestes partícules en la salut i diferents estudis internacionals ja n'han identificat acumulacions a la llet materna i la placenta, els pulmons i la sang. Ara, investigadors de l'Acadèmia Xinesa de Recerca de Ciències Ambientals han descobert un nou reducte: en models animals han trobat que les cèl·lules immunitàries del cervell “engoleixen” els microplàstics i que aquesta ingesta podria convertir-se en un factor de risc per a malalties neurodegeneratives.

Els científics han trobat contaminació per plàstics a gairebé tot arreu. Als núvols. A l'Everest. A la neu de l'Àrtic. I ara, per primera vegada, també s'han detectat diminutes partícules de plàstic en l'alè dels dofins. Aquesta troballa publicada a la revista PLOS One demostra la ubiqüitat dels residus plàstics al medi ambient. De fet, cada any gairebé 2 milions de tones de plàstics acaben als oceans del món. Aquest material també flota en l'aire i el nou estudi suggereix que la inhalació pot ser una via important a través de la qual els dofins i altres mamífers marins s'exposen a microplàstics. Aquestes partícules, que es formen quan el plàstic es descompon, s'han relacionat amb la inflamació i el dany cel·lular i poden contenir substàncies químiques nocives.

Sembla una paradoxa. Al llarg de l'últim segle, i sobretot de les últimes dècades, hem estat capaços d’erradicar malalties com la verola; de combatre'n d’altres que durant mil·lennis han delmat la població mundial, com el xarampió o la tuberculosi, i de lluitar contra infeccions capaces de provocar milions de morts en el passat. N’hem estat capaços perquè hem adquirit els coneixements necessaris sobre una miríada de dolències i hem desenvolupat potentíssimes eines per abatre-les, com vacunes, antibiòtics i fàrmacs. També perquè, almenys als països de rendes mitjanes i altes, hem millorat les nostres condicions de vida.

Matthew Campen, toxicòleg de la Universitat de Nou Mèxic, no es va sorprendre quan el seu equip va trobar microplàstics en testicles humans en un nou estudi. Les diminutes partícules ja s'havien trobat a la llet materna, als pulmons i en sang humana. Avui en dia, diu Campen, espera trobar-ne a totes les parts del cos. Les partícules són tan petites que és fàcil ingerir-les o inhalar-les. Els científics encara no estan segurs de com poden afectar la salut humana, però algunes de les primeres investigacions mostren motius de preocupació: un estudi del 2021 va revelar que els pacients amb malaltia inflamatòria intestinal tenien més microplàstics a la femta que els subjectes sans, mentre que un altre estudi recent va descobrir que les persones amb microplàstics als vasos sanguinis tenen més risc de patir complicacions cardíaques.

Els pagesos han cobert tradicionalment els cultius amb plàstics per potenciar la producció, un material contaminant per al qual la fundació Mallorca Preservation ha trobat una alternativa molt més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. L'organització, en col·laboració amb l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema), ha finançat un projecte que també optimitza el creixement dels cultius, però amb un plàstic 100% biodegradable elaborat a partir de midó de patates.

Unides Podem ha presentat una proposició no de llei (PNL) de caràcter urgent en què sol·licita al Govern balear i a l'executiu espanyol que actuïn i destinin tots els recursos necessaris a retirar els pèl·lets de les platges de l'Arxipèlag i netegin el litoral marí. Així ho ha anunciat aquest dijous la diputada del partit morat al Parlament, Cristina Gómez, qui ha denunciat que és un problema "que no té visibilitat, però sí grans conseqüències mediambientals".

La pèrdua de sis contenidors per part d'un vaixell mercant polonès el 8 de desembre en aigües portugueses està causant una autèntica emergència a les costes gallegues. El motiu és que un dels contenidors perduts contenia pèl·lets de plàstic, concretament 26 tones de pèl·lets, unes boles minúscules de menys de cinc mil·límetres que es fan servir per fabricar productes de plàstic més grans. Aquests microplàstics blancs han anat arribant a poc a poc a les costes gallegues i ara, tres setmanes després del vessament, n'estan apareixent grans quantitats en desenes de municipis costaners de Galícia. Diverses associacions ecologistes gallegues ho defineixen com un "desastre ambiental sense precedents" i els plàstics estan tenyint de blanc les ries de Vigo, Pontevedra, Arousa, Muros i Noia i també algunes platges de la Corunya i Ferrol. A més, aquest dilluns a la tarda la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha comunicat que els pèl·lets ja han arribat a algunes platges asturianes.

L’altra nit em va tornar a passar: estava fregant els plats després de sopar i, quan anava a llençar l’envàs dels tortel·linis instantanis que m’acabava de menjar, em vaig aturar desconcertat. Era de plàstic, sens dubte. ¿Però de quina mena? Al paquet no hi havia codi d’identificació de resines ni cap símbol de reciclatge. A l’etiqueta no hi deia res, tampoc.

La Comissió Europea ha adoptat la restricció immediata dels microplàstics afegits intencionadament a diferents productes i la prohibició diferida a d'altres (dona entre 8 i 12 anys per eliminar-los). 

Des que hi ha vida marina hi ha neu marina: un plugim incessant de mort i residus que cau de la superfície al fons del mar. La neu comença amb partícules que s’agrupen per formar flocs que s’enfonsen a poc a poc i deixen enrere les boques (i òrgans semblants) dels carronyaires que hi ha més avall. Però, segurament, fins i tot la neu marina devorada es torna a convertir en neu: els budells d’un calamar són només una parada de descans en aquest llarg trajecte cap a les profunditats.

Investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han simulat el procés de digestió gastrointestinal humà de microplàstic per avaluar-ne la possible toxicitat. Els resultats de la recerca, que es recullen en dos articles publicats a Science of the Total Environment i Analyst, conclouen que, com més bioaccessible sigui l'additiu del plàstic, més probabilitat hi ha que pugui entrar en el torrent sanguini i provocar una resposta tòxica.

Ja se n'havia trobat a la femta, a l'orina, a l'aigua de l'aixeta i fins i tot a la placenta humana. Ara, per primer cop, un estudi ha detectat microplàstics a la sang humana. L'informe, publicat a la revista Environment International i al qual ha tingut accés The Guardian, va analitzar la sang de 22 persones adultes anònimes i va trobar microplàstics en 17 de les mostres: un 80%. La meitat de les partícules (es considera microplàstic quan són inferiors a 5 mil·límetres) eren de plàstic PET, el que es fa servir per a ampolles, i una tercera part eren de poliestirè, utilitzat per a altres tipus d'envasos.

La lluita contra el canvi climàtic ha esdevingut una eina més de màrqueting i ja existeix un concepte per definir-ho: greenwashing. Precisament, per evitar que les mesures ambientals d'algunes empreses quedin només en compromisos sense resultat, la plataforma Plastic Free Balearics ha publicat una guia d'alternatives 'honestes' per als sectors de la restauració i l'allotjament.

Un dels problemes ambientals més importants de l’actualitat és l’acumulació de plàstics. Són uns polímers sintètics que, precisament, es van desenvolupar a principis del segle XX amb l’objectiu de ser molt resistents a qualsevol tipus de degradació. Aquesta característica els fa molt útils per fabricar objectes molt diversos, com les famoses bosses, que es poden fer servir durant molt de temps sense que es facin malbé, i per aquesta raó s’han anat acumulant. A més d’això, els plàstics es poden fragmentar en trossets petits i formar els anomenats microplàstics. Es calcula que als oceans, que és on van a parar molts dels productes de rebuig, se’n pot haver acumulat una quantitat superior a les 200.000 tones.

Els tècnics del projecte europeu Plastic Busters MPAs han recollit 385 quilos de residus a les platges de Cabrera, més del 90% dels quals eren plàstics i microplàstics. Segons ha explicat el Govern balear, els treballadors han recollit els residus a les tres platges de Cabrera que formen part del projecte, el Burrí, n'Enciola i els Palangrers, i els han classificat segons si són polímers artificials (com fibres sintètiques), cautxú, roba, paper i cartó, fusta processada, metall, vidre, ceràmica, residus sanitaris o parafina.

Els herbassars marins de posidònia oceànica, una planta que es troba al mar Mediterrani, "poden capturar materials plàstics abocats al mar i retornar-los a terra ferma". Ho explica un estudi publicat a la revista Scientific Reports que té com a autora principal la professora Anna Sanchez-Vidal, del Grup de Recerca en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB). El treball és pioner en la defensa d'un mecanisme natural per reduir la presència d'aquest material, cada cop més abundant en el medi oceànic.

El responsable de Medi Marí del GOB Menorca, Víctor Carretero, ha reconegut que estan “desbordats” per l’allau de peticions per formar part del programa d’adopció de platges, al qual ja s’han inscrit gairebé 1.500 voluntaris per preservar el litoral menorquí davant l’amenaça dels microplàstics, les espècies invasores i altres problemàtiques que l’afecten.

Els primers equips de persones inscrits al programa d’adopció de platges que impulsa el GOB Menorca han iniciat aquest cap de setmana les actuacions per retirar els plàstics de la costa i preservar l’entorn natural als arenals. La iniciativa, sorgida de la participació ciutadana, ha desbordat les previsions inicials de l’entitat ecologista, segons reconeix el responsable de Medi Marí del GOB, Víctor Carretero: “Estam molt contents i sorpresos al mateix temps perquè s’hi han inscrit més de 1.400 voluntaris, que es divideixen en més de 80 equips”.

Cada any s'aboquen al mar uns 8 milions de tones mètriques de residus plàstics, tot i que alguns estudis eleven la xifra a 15 milions de tones anuals. Això vol dir que cada minut s'aboca a l'oceà un camió sencer de brossa plàstica.