Carmen Laforet (Barcelona, 6 de setembre de 1921 — Madrid, 28 de febrer de 2004) va inaugurar el palmarès del premi Nadal el 1944. Només tenia 23 anys i Nada, la novel·la que va rebre les 5.000 pessetes del guardó, es va convertir ràpidament en el llibre més venut del 1945 i, més endavant, en una de les fites de la narrativa de postguerra en castellà. Explica en una prosa pròxima a l'existencialisme l'estada d'una noia a casa d'uns familiars mentre estudia filosofia a la Universitat de Barcelona, experiència que el personatge comparteix amb l'autora.