<![CDATA[Ara Balears - aprendre]]> 10 <![CDATA[Rendir sense aprendre]]> Per començar, vull formular una tesi: el rendiment acadèmic no té res a veure amb el plaer d’aprendre, amb la capa de coneixements que ens conforma com a persones i que ens donen una visió del món. El rendiment acadèmic és una grolleria. Basta pensar que s’expressa amb un número descontextualitzat, despersonalitzat, inhumà... En definitiva, groller, en el sentit de bast, poc fi.

]]> <![CDATA[Desigualtat cognitiva]]> Transcorreguts ja alguns anys de la pandèmia, que va implicar una acceleració de la digitalització de la societat, arriben infants a les nostres escoles que ni tan sols són capaços de sostenir la mirada, ni entre ells ni amb una persona adulta. Passa sobretot amb les famílies amb baixos ingressos econòmics, perquè encara que l’ús de les pantalles ens afecta a tots i totes més enllà de la nostra condició, són les que més dificultats tenen per accedir a recursos educatius i de criança per als seus fills i filles que no impliquin la solució ‘fàcil’ de quedar a casa i endollar-se a una pantalla, sigui del mòbil, de l’ordinador o fins i tot de la televisió, que cada cop s’assembla més als anteriors gràcies a la influència d’internet i les xarxes socials. Infants que han socialitzat, com molts adolescents, més amb pantalles que amb els seus iguals, cosa que els donaria un cert ‘domini’ de l’eina digital si no fos perquè no tenen la maduresa necessària per fer-ne un ús responsable.

]]> <![CDATA[20 coses que he après durant la vintena]]>

M’acomiad dels vint i encet els trenta. En un parell de dies, se suposa que entraré en la veritable edat adulta, tot i que –a efectes pràctics– l’únic canvi que experimentaré és la pèrdua immediata de tots els descomptes del Carnet Jove. Fa tant de temps que don per fet que som una persona de 30 anys –és el que té fer anys a finals de setembre–, que no tenc la sensació d’estrenar aquesta dècada, sinó d’arribar-hi amb pressa i llevant-me un pes de damunt, com si ja fes tard. Fins ara, em sentia en uns llimbs: ja no estava justificat fer segons quines coses, perquè ja en tenia 29 –sortir de festa un dia qualsevol entre setmana, per exemple–; però tampoc segons quines altres, perquè encara en tenia 29 –decidir quedar a casa un dissabte vespre, per exemple. Els 29 són com de mel i sucre, com un any de subscripció gratuïta a la vintena, és a dir, sense cap benefici. O com un any sabàtic, d’aquells que la gent es pren per reflexionar abans de prendre una decisió. Sols que els 30 no es decideixen (tot i que n’hi ha que, voluntàriament o involuntàriament, acaben quedant atrapats a la vintena per sempre). Els 30 arriben i punt.

]]> <![CDATA[Com aprendre per fer front als reptes del segle XXI]]>

“Cal diferenciar entre aprenentatges imprescindibles i aprenentatges desitjables”. Qui fa aquesta afirmació, que sembla un punt de partida irrefutable, és el catedràtic emèrit de psicologia evolutiva i de l’educació de la facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona César Coll. Què és un aprenentatge imprescindible i què un de desitjable? “Saber utilitzar les noves tecnologies per accedir a la informació, per contrastar-la i per comunicar-se és un aprenentatge del tot imprescindible, tant com llegir, escriure i saber expressar-se –arrenca com a exemple–, però ho són igual que aprendre a treballar en equip, cooperar, saber demanar ajuda o trobar el gust per la feina ben feta”, que són “imprescindibles” perquè “si no s’aprenen quan s’han d’aprendre, després és molt difícil i pot condicionar els aprenentatges posteriors”.

]]> <![CDATA[“Diem que per aprendre cal fer però no és veritat. Per aprendre cal pensar”]]>

El neurobiòleg i director de la International Science Teaching Foundation, Héctor Ruiz Martín, ha escrit diversos llibres per acostar les evidències sobre l’aprenentatge i les pràctiques educatives.

]]>