El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha assegurat que la pròxima temporada turística de les Illes serà "intensa" i significarà "la recuperació total". Negueruela, amb aquestes declaracions, s'ha mostrat confiat, i ho ha fet a la inauguració de les jornades organitzades per l'Aetib, Identificació de noves competències en el sector turístic balear.

Després de l'acord històric de més de 130 països del món per aplicar un tipus mínim del 15% a les multinacionals, Brussel·les recull el guant de l'OCDE. La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres la seva proposta per obligar les grans empreses a pagar aquest mínim en l'impost de societats, en línia amb el pacte assolit en el si de l'organisme. El comissari d'Economia, Paolo Gentiloni, ha explicat el projecte de directiva que hauran d'aprovar per unanimitat els socis comunitaris i que traslladaria a la legislació europea l'acord de l'OCDE. De fet, tots els estats membres de la Unió hi van votar a favor, tot i els dubtes d'algunes economies com Irlanda, Estònia o Hongria.

Abans, l’oficina era un lloc al qual s’anava perquè tocava. Les reunions se celebraven en sales i en persona i la major part de l’espai estava ocupat per escriptoris. Ara, el regne de personatges com Dilbert i David Brent a la sèrie The office està amenaçat. La pandèmia ha fet que l’oficina hagi de competir amb el teletreball, i això suscita una pila d’interrogants sobre el disseny que hauria de tenir en el futur. D’entrada, plantegem-nos per a què serveixen les oficines. Abans eren un lloc on els treballadors feien la feina. Ara n’hi ha que conceben l’oficina com el nou espai per fer sortides o activitats d’empresa. La seva raó de ser és que la gent es reuneixi en persona per fer coses que el teletreball complica: establir relacions més profundes o col·laborar en temps real en projectes concrets. D’altres parlen de l’oficina com si es tractés d’una destinació, un indret que ha d’aconseguir que la idea de llevar-se més d’hora per tractar amb persones que podrien tenir el covid resulti atractiva.

El sector turístic ha tornat a viure aquest 2021 un estiu fora de la normalitat, però ja a mig camí dels registres prepandèmia. El PIB del sector es va situar aleshores en el 73%. Això equival a dir que encara estava un 27% per sota dels nivells de fa dos anys, segons les previsions anunciades aquest dijous per Exceltur, associació formada per les 33 empreses espanyoles més rellevants del ram. Amb això, Exceltur ha revisat en vuit punts a l'alça les perspectives per al sector. L'entitat confirma que entre el juliol i el setembre la indústria va moure més de 42.600 milions d'euros. Tot i que a l'inici de la campanya encara es mantenien algunes de les restriccions per contenir els contagis de covid-19, l'estiu ha remuntat relativament gràcies a l'impuls de la demanda nacional.

És el mes d'aturada per excel·lència a l'economia espanyola, però la producció del sector manufacturer ha viscut una revifada important en comparació amb el primer any de pandèmia. Durant aquests últims trenta dies, l'índex de gerents de compres (PMI, en les seves sigles en anglès) elaborat per IHS Markit ha registrat la seva taxa de creixement més alta des del 1998 i s'ha situat en els 59,5 punts respecte als 59 del mes de juliol. Aquest indicador mesura el creixement de les comandes industrials i, segons la consultora, ha millorat especialment gràcies a un nou repunt de la demanda, que ha provocat un augment "gairebé rècord" de la producció de les empreses.