L'1 de març moria la dissenyadora Iris Apfel als 102 anys i ho feia engalanada, fins a l'últim moment, de creativitat, fantasia i desacomplexament, desafiant una de les normes estètiques no escrites que regeixen la nostra concepció de la moda: a certa edat, hem de desaparèixer visualment. Aquest fet és una conseqüència del marcat edatisme que estructura la nostra societat, que associa indefectiblement la gent gran amb la malaltia, la incapacitat, la dependència, la solitud, la involució i el deteriorament físic i intel·lectual. Tan sols hem de veure els anuncis de publicitat, on apareixen persones madures tan sols per parlar de colesterol, pèrdues d’orina, cuidadors, dentadures postisses i polsadors d’emergències. Arribats a aquest punt, no és estrany que ja els hàgim exclòs de ser considerats bells, desitjables i sexualment actius.

La seva figura petita però sempre engalanada era un dels símbols de la Setmana de la Moda de Nova York, on destacava entre models i gent del sector amb els cabells blancs, les ulleres de pasta i accessoris i estampats ben cridaners. Iris Apfel, icona del món de la moda, el disseny i la decoració, va morir aquest divendres als 102 anys, segons ha informat la seva família. Apfel serà recordada com una cèlebre prescriptora de moda i dissenyadora d’interiors i com un personatge carismàtic i inigualable de la societat novaiorquesa, reconeguda també pel seu extravagant gust a l'hora de vestir-se i la seva mirada esmolada.

Té la mirada viva, emmarcada per ombres acolorides i presidida per unes ulleres rodones de pasta gruixuda que li sobresurten del rostre. Cabells curts i voluminosos, llavis vermells i embolcalla la seva figura menuda entre sumptuosos teixits estampats i una amalgama de joies combinades amb altres peces de bijuteria, repartides entre el coll, els braços i els dits que eclipsarien qualsevol membre d’una tribu africana. Aquesta rara avis és Iris Apfel i fa 100 anys que volta pel món, les ultimes dues dècades convertida en una icona de la moda. Una llegenda viva que encara dona guerra: “Soc una estrella geriàtrica, l’adolescent més vella del planeta”, bromejava durant la promoció del documental Iris, amb el qual Albert Maysles va retratar l’any 2014 la seva trepidant vida, i que aquesta it girl centenària va presentar a la Fundació Miró de Barcelona un any més tard, com a convidada estrella del 080 Barcelona Fashion.