<![CDATA[Ara Balears - botellots]]> 10 <![CDATA[Santa Eugènia canvia una multa per botellada per quatre jornades de neteja]]>

La multa imposada a tres joves per fer una botellada, beure al carrer, ha estat baratada per quatre jornades de plogging, unes jornades de neteja del poble. Aquesta és una modificació que preveu l’ordenança de policia i bon govern per intentar conscienciar de millor manera els joves.

]]> <![CDATA[Botellons, política i transgressió]]>

1. Interpel·lació. La qüestió dels botellons s’ha convertit en un pim, pam, pum de proclames avantatgistes que aporten ben poc a l’anàlisi de la qüestió. Comencem pel més evident: el poder creixent de les imatges, multiplicades fins a l’infinit pels diferents suports de comunicació, que porten a prendre una mínima part pel tot. Conseqüència: una dotzena d’actes de violència vistos mil vegades es converteixen en icones d’un esdeveniment. Amb dos efectes evidents: un petit grup de persones capta tot el protagonisme i queden en segon pla els que haurien de ser els veritables motius de reflexió.

]]> <![CDATA[Menys botellons i més vida]]> PELEM LES CAPES de la ceba sociològica dels macrobotellons: que si tu també vas ser jove, que si ara els mòbils connecten molta gent en poques hores, que si la pandèmia ha tancat la gent a casa i ara hem de poder sortir, que millor beure que pensar en el no-futur que ens espera… Fins que arribem a la capa que diu que el botelló es basa en el principi de “cap deure, tots els drets”. Dret a beure fins al coma etílic, que ja em vindrà a buscar una ambulància, que la sanitat és gratis. Dret a deixar-ho tot brut, que ja vindrà el camió de les escombraries a recollir-ho. Dret a destrossar-ho tot o molestar els veïns perquè estem de festa. I ens enfrontarem a la policia, perquè tenim dret a divertir-nos com ens doni la gana. L’educació bàsica de respecte als altres i a un mateix fa fallida. Això s’ensenya a casa, on té lloc la batalla més difícil, la d’educar els fills (acompanyar, exigir, ser impopular, donar exemple, compartir, estimar) per sobre dels estímuls que fan creure als joves que l’únic sentit del cap de setmana és emborratxar-se.

]]> <![CDATA[El final de la infància]]>

A mesura que s'eliminen les barreres i cauen les prohibicions imposades pel covid-19, uns actors acaparen televisions i diaris: els joves. El seu recent protagonisme té una manifestació estel·lar, el botelló. No ha nascut, per descomptat, amb la pandèmia, però ha estat la pandèmia el que, al situar-lo fora de la llei, ha fet del botelló un parallamps de sentiments i judicis dels grans sobre els més joves. Ni uns ni altres són falaguers: "irresponsables" és el més amable que se'ls diu.

]]> <![CDATA[1/9: Botellons]]> Si no hi hagués covid, els botellons també serien un problema. De fet, ja ho eren abans del covid. Els problemes de fons ja fa anys que duren, potser de sempre: la identificació de la diversió juvenil amb la borratxera i amb la manca de respecte per l’espai públic i el que és de tots. El botelló és intrínsecament incívic, perquè el seu fonament és aquest menyspreu pel que és comú, per la plaça pública i per la resta dels ciutadans que l’habiten, per allò que és cívic, que ve de cives. Això ha passat sempre i potser ara està agreujat per un cert efecte imitatiu –quan crees un motlle de conducta, un gènere, com va passar amb les manades, tendeix automàticament a multiplicar-se i a esdevenir massiu– i potser per una condescendència social, decreixent, producte en part de la pandèmia: ves, pobres joves, bé han de poder divertir-se, després de tant de temps tancats. Les explicacions socioeconòmiques no serveixen: el botelló existia abans que existís la paraula i l’han practicat igual joves amb estatus socials contradictoris. Tot plegat no té una solució fàcil. En tot cas, la solució no és tractar-ho com si fos només un problema sanitari, a l’estela del covid. I tampoc no ajuda trobar-ho tot normal i disculpable. Acostumar-s’hi.

]]>