El desplegament d’instal·lacions d’energia solar i de mesures d’eficiència energètica als centres educatius de les Balears avança: ara per ara, el pla preveu actuacions a 54 escoles, instituts i centres formatius d’arreu de les Illes (dels més de 400 que hi ha). Les intervencions inclouen instal·lacions fotovoltaiques, energia fotovoltaica compartida i renovació de la il·luminació amb tecnologia LED, amb l’objectiu de reduir el consum energètic, disminuir les emissions de CO₂ i preparar els centres per a un context de canvi climàtic cada vegada més evident. A banda dels 54 projectes ja decidits, s’estudia col·locar pèrgoles a 17 centres.

El Govern ha presentat aquest dijous l'Atles Fotovoltaic de les Balears, una eina digital interactiva que permet conèixer el potencial fotovoltaic de les cobertes de tots els edificis i immobles de les Illes, una iniciativa que avança en la sostenibilitat mediambiental i l'autosuficiència energètica sense generar un consum addicional de territori. A través d'aquesta aplicació, qualsevol persona pot consultar el número màxim i òptim de panells que pot albergar una finca o immoble, la inversió estimada, el percentatge d'autosuficiència, l'estalvi anual previst i el període de rendibilitat de la inversió.  

ARCA ha criticat el Pla Territorial Insular (PTI) del Consell de Mallorca perquè considera que és "excessivament permissiu" pel que fa a la instal·lació de grans infraestructures fotovoltaiques en sòl rústic, sense establir "criteris prou seriosos sobre la seva necessitat i els seus límits i condicions".

La plataforma Renovables sí, però així no! ha reclamat paralitzar els projectes fotovoltaics a la Marina de Llucmajor perquè no es converteixi en un "polígon energètic industrial". Aquesta és una de les reivindicacions que ha llançat l'entitat ecologista en un comunicat en el qual ha assegurat que "no permetrà que el sòl rústic i la biodiversitat es converteixin en moneda de canvi d'un model energètic basat en l'especulació energètica i la invisibilització".

Aquest dijous el Consell de Mallorca ha fet la primera passa per expropiar el castell d'Alaró amb la intenció de crear-hi un equipament d'interpretació històrica, arqueològica i paisatgística. Ho fa gràcies a la modificació del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM), que inclou una disposició addicional que permet l'expropiació d'aquest monument d'acord amb les lleis d'Ordenació Territorial i de Patrimoni Històric de les Balears.

Els residents de Son Espanyol denuncien la instal·lació de dos parcs fotovoltaics, un al solar de Son Magraner i l’altre a Son Ripollet, dos terrenys adjacents amb la barriada. Una veïna, Magdalena Vidal, assegura que ningú els va comunicar res i que, d’un dia a l’altre, “varen arrabassar tots els arbres” de la zona. 

La plataforma ‘Renovables sí, però així no’, que agrupa més de 20 entitats i organitzacions de Mallorca, s’han reunit aquest dimarts davant el Consolat de Mar per demanar al Govern que prengui mesures i freni els projectes fotovoltaics en sòl rústic.

No conec ningú que estigui en contra dels molins de vent i les plaques solars. Però alhora conec poquíssima gent que treballi activament perquè se n’instal·lin al seu poble. Ens hem instal·lat en el "sí però no". És a dir: hi ha la consciència general que no podem dependre del petroli, el gas i les nuclears, però ningú vol "embrutar" el seu territori amb parcs energètics verds. L’estima pel paisatge ha crescut i està passant per sobre de la lluita contra el canvi climàtic.

La Conselleria d'Empresa, Feina i Energia, a través de l'Institut Balear de l'Energia (IBE), ha llançat la convocatòria pública de participació de tres instal·lacions d'autoconsum compartit a Cala Rajada, concretament a l'habitatge de protecció pública del carrer de Pizarro; als edificis d'habitatge de protecció pública de l'Ibavi del Pil·larí, i, finalment, a la Ribera, a Palma. Les infraestructures tindran una potència de 10 kW, 90 kW i 20 kW, respectivament. D'aquesta manera, els beneficiaris, els particulars i les empreses situades en un radi de dos quilòmetres al voltant de les instal·lacions podran consumir energia directament sense cables, obres ni manteniment, pagant una quota anual segons la potència sol·licitada.

La plataforma 'Renovables sí, però així no!' s’ha reunit aquest dimecres amb el director general d’Energia, Diego Daviu, i la directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística, Paz Andrade, per traslladar-los la "preocupació" davant la implantació d'energies renovables en sòl rústic amb un procediment "accelerat, desordenat i que afecta greument el sòl rústic i les terres fèrtils". En aquest sentit, la plataforma ha instat a la necessitat d'una moratòria d’aquestes instal·lacions condicionada a una planificació "integrada energètica, territorial, agrícola i ambiental".

La presència de parcs fotovoltaics arreu de Mallorca s'ha quadruplicat en 15 anys, en passar de 101 centrals el 2008 a 74 l'any 2023. Ara bé, la dada que preocupa a la plataforma 'Renovables sí, però així no' és que actualment hi ha en tramitació 66 nous parcs en sòl rústic, amb una superfície prevista de 907 hectàrees, el doble de la que ocupen les instal·lacions existents, i una superfície mitjana de 13,5 hectàrees cadascuna. La plataforma ha elaborat un mapatge de l'illa en el qual sols han registrat la superfície que ocuparan les plaques solars, no tota la que constituirà la instal·lació complementària necessària, per la qual cosa l'impacte ambiental serà superior. Una vegada estigui tot en funcionament, a Mallorca hi haurà 140 parcs fotovolataics.

Les Illes Balears ja tenen una instal·lació fotovoltaica flotant per a autoconsum, executada a la bassa de reg de Consell, la primera d’aquestes característiques a la Comunitat Autònoma. El Govern preveu properes instal·lacions a basses de reg de Capdepera, Inca, Santa Maria del Camí, Ariany, Artà, Ciutadella i es Mercadal.

L’illa de Mallorca disposa de 26.360 hectàrees que poden acollir parcs fotovoltaics. Així ho estableix el document al qual ha tingut accés l’ARA Balears i que regula les àrees prioritàries per a la instal·lació d’aquestes infraestructures. Això no vol dir que s’hagin de construir parcs fotovoltaics en 26.000 hectàrees; de fet, es calcula que per ser autosuficients energèticament Mallorca necessitaria només un 10% d’aquesta superfície. Vol dir que, en cas de projectar un parc fotovoltaic, l’illa té tot un seguit de zones que, des del punt de vista tècnic, suposen un impacte menor i, per tant, són prioritàries per instal·lar-l’hi.

No cal saber de números per entendre que consumir sense aturador un recurs limitat acaba en col·lapse per esgotament del recurs. Si afegim que aquest recurs, les fonts energètiques fòssils, altera l’equilibri climàtic fins a portar-nos a l’actual emergència, molt abans fins i tot d’esgotar-se, queda clar que hem de sortir d’aquest cercle viciós i acabar en un model energètic sostenible. El camí de l’un a l’altre és la transició energètica.

L'energia fotovoltaica s'ha disparat aquest passat 2022 a les Balears fins a arribar a un creixement del 48%. Es tracta d'una dada que es desprèn de l'Informe del sistema elèctric espanyol 2022 de Redeia, matriu de Red Eléctrica, que recull les principals magnituds del sector a l'estat espanyol i que ha estat presentat en un acte aquest dijous. Per Beatriz Corredor, presidenta de Redeia, "les dades del 2022 evidencien que Espanya és motor renovable de la Unió Europea. I tot apunta que, gràcies als esforços realitzats durant l'any passat, el 2023 serà un gran any per a la transició ecològica, en la qual el nostre país està immers".

Les Illes ja disposen de 36 aparcaments públics solaritzats, una superfície que suma un total de 148.704 metres quadrats. Segons ha informat la Conselleria de Transició Energètica, ja s'han instal·lat plaques solars als aparcaments de l'Hospital d'Inca, al de l'Hospital Mateu Orfila (IBE) i al del Centre de Salut de Sant Antoni, i permeten generar al voltant de 14 MW.

L'aparcament del Parc Bit es convertirà en un dels parcs fotovoltaics més grans de les Balears i permetrà l'estalvi d'un milió d'euros en la factura del llum. El Govern, a través de l'Institut Balear de l'Energia, cobrirà de plaques solars els 30.000 m2 de l'aparcament, les quals permetran generar fins a 3.400 kW de potència renovable instal·lada. Així ho ha explicat el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes; en roda de premsa amb el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company; el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava; el gerent del Parc Bit, Toni Roig, i el director gerent de l’IBE, Ferran Rosa.

Les instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum varen augmentar un 134% a les Balears l'any 2022 respecte de les xifres de 2021. Aquesta és una de les dades que han presentat aquest dimarts el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el director general d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava. De fet, l'any passat es varen posar en marxa 5.670 instal·lacions d'autoconsum i se'n va assolir la xifra de 10.518, amb 90 MW instal·lats l'any passat. "L'autoconsum és una eina per abaratir la factura del llum, a més de lluitar contra el canvi climàtic", ha defensat Yllanes, qui ha subratllat el paper de les ajudes que atorga la seva conselleria. Els 90 MW d'autoconsum que s'han instal·lat suposen un 97% més que la potència que es va assolir el 2021, que va ser de poc més de 46 MW. Així, la potència de generació renovable ha augmentat un 44,4% a les Illes, i ha passat de 152,5 MW el 2021 a 220,5 MW el 2022.

Entitats i plataformes ciutadanes de les Balears i d'arreu de l'Estat s'han oposat als articles 22 i 23 del Reial decret llei 20/2022 que eximeixen els macroprojectes renovables d'avaluacions ambientals, la qual cosa vulnera normatives europees en perdre la possibilitat de conèixer els expedients i formular al·legacions. El GOB ha advertit que aquest dimarts, en sessió extraordinària, el Congrés dels Diputats previsiblement convalidarà el Reial decret llei (RDL) 20/2022, els articles del qual 22 i 23 permeten, ha censurat, que els macroprojectes de renovables de més de 50MW no estiguin subjectes a cap avaluació ambiental i la seva aprovació per silenci administratiu.

L'Ajuntament de Palma ha augmentat la bonificació de l'Impost de Béns immobles (IBI) fins a un 100% durant sis anys en habitatges que instal·lin dispositius d'aprofitament tèrmic o elèctric, com les plaques solars. Segons han recordat des de Cort, fins ara la bonificació per a habitatges era del 50 per cent per a tres anys. La novetat va entrar en vigor el primer de gener de 2023 al costat de les noves ordenances fiscals.