És mal de fer escriure sobre un concert que no en va ser un com a tal. El segon ‘concert’ del monogràfic malherià es va convertir en una lectura sincopada, o alguna cosa semblant, de les memòries d’Alma Mahler. Paràgrafs que no contextualitzaven la música que arribava a continuació ni aportaven res interessant de cap dels dos compositors, llevat del moment que conta quan Mahler va prohibir a Alma tornar a compondre. Això sí, sense matisar que després va rectificar, ni tampoc per què ho va fer, que s’hagués convertit en un Sálvame deluxe en mi menor. En qualsevol cas, si el tempo és pilar fonamental d’una composició, algú no ho va mesurar ni poc ni gens. A més a més, la tabarra, llegida a empentes i rodolons, no era al programa de mà, com tampoc no hi havia el nom de qui es va erigir en protagonista d’una vetlada que hagués pogut ser un bon concert. Ja va sorprendre que començàs amb la lectura d’un text que no casava amb el que vindria a continuació, a càrrec del quartet de corda i piano format per Fabiola Tedesco (violí), King Wojdalska (viola), Zuzanna Sosnowska (violoncel) i Magí Garcías, al piano. Prometedora la primera intervenció de la formació amb la interpretació de l’únic moviment del Quartet amb piano en la menor, de Gustav Mahler. Tot un exemple de la poderosa solidesa amb què el grup va exhibir la imprescindible conjunció per poder gaudir de tants i tan sòlids elements en perfecta harmonia. És la prova que Mahler és molt Mahler, tot i ser tan sols com un prova, com un esbós de quan ell iniciava els seus estudis al conservatori.

Un resident que assistí al concert de Rels B aquest divendres a Palma ha denunciat a l'ARA Balears haver patit una actuació desproporcionada per part del personal de seguretat de l’esdeveniment. Segons el testimoni, diversos membres de l’equip de seguretat el varen reduir de manera "molt violenta" en terra després que desplaçàs lleugerament una de les barreres que delimitaven el perímetre del concert, en un moment de màxima afluència i sortida de públic.

Encara faltaven unes hores perquè el Consell el proclamàs Fill Predilecte de Mallorca, però Rels B ha preferit començar la celebració sense esperar el diploma. Davant més de 30.000 persones concentrades entre el parc de la Mar i el passeig Marítim i amb la Seu il·luminada darrere, Daniel Heredia ha volgut celebrar la distinció a la seva manera: amb un concert gratuït, la vigília de la Diada, perquè qualsevol pogués compartir amb ell el reconeixement.

Palma acull aquest divendres, 11 de setembre, el concert gratuït de Rels B, un dels actes centrals de la Diada de Mallorca. L’artista mallorquí actuarà a partir de les 21.30 h al parc de la Mar i el passeig Marítim, en un concert coorganitzat pel Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma. L’accés serà gratuït fins a completar-ne l’aforament.

Palma prepara un dispositiu especial de trànsit i transport públic amb motiu del concert gratuït que el cantant Rels B oferirà aquest divendres, 11 de setembre, al parc de la Mar. Les afectacions començaren aquest dimarts i s’allargaran fins dissabte, amb talls de circulació a l’avinguda d’Adolfo Suárez i desviacions i anul·lacions temporals en diverses línies de l’EMT.

L’artista mallorquí Daniel Heredia, conegut artísticament com a Rels B, oferirà el pròxim 11 de setembre un concert gratuït a Palma amb motiu de la Diada de Mallorca i del seu nomenament com a Fill Predilecte de Mallorca. L’actuació, organitzada pel Consell de Mallorca, començarà a les 21.30 hores a l’espai comprès entre el parc de la Mar i el passeig Marítim de la capital balear.

L'Orquestra de la Comunitat Valenciana dirigida pel seu titular, Sir Mark Elder, va ser l’encarregada de fer esclatar la traca final del gran castell de focs que ha estat la darrera edició del Festival de Pollença. Seixanta-cinc edicions el contemplen i la seva dinàmica no fa més que engrandir la seva llegenda. L’aforament complet de tots i cadascun dels set concerts que han conformat el programa podria ser un prou eloqüent resum del que ha estat, amb aquest fi de festa d’una magnitud que no fa més que esperar la següent edició. 

Karmento és el nom artístic de Carmen Toledo Sánchez, una cantautora de neofolklore originària de Bogarra, un poble de la part d’Albacete de Sierra de Segura. Començà a fer música quan ja tenia més de trenta anys, de manera “amateur”, com explica ella. D’això ja fa més d’una dècada: l’any 2015 va treure el disc Mudanzas; el 2020, Este devenir, considerat com un dels millors àlbums de Música d’Arrel d’aquell any. El 2024 publica l’àlbum La Serrana, que guanya el premi de l’Acadèmia de la Música a Millor Àlbum Folklòric. És un disc, La Serrana, que neix de la recerca i, posteriorment, un diàleg amb el lloc de pertinença, la memòria i les relacions amb la comunitat. El folklore manxec de Karmento sonarà a Montuïri aquest dissabte, 29 d’agost, en el marc del festival La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària. 

Tret de sortida a la 65a edició del Festival de Pollença amb el Claustre de Sant Domingo ple de gom a gom i alguna cadira més. Els responsables d’aquesta situació venien amb nom i llinatges de contrastat prestigi, Daniel Harding dirigint la Mahler Chamber Orchestra i Daniil Trifonov al piano. Però per contrastos els que ens oferiren en la primera peça del programa, el Concert per a piano i orquestra núm. 1 en re menor op. 15. Un monumental i acurat combat musical entre el solista i la formació d’una subtilesa majúscula i una lectura pudorosa, com volent transmetre amb absoluta fidelitat tot el que passava pel cap i el cor del compositor. No va ser espectacular, per la senzilla raó que no era aquest el propòsit ni la intenció de l’autor –va estar cinc anys per acabar-la–, però hi va haver la continguda tensió per fer arribar tot un seguit de subtils sensacions que el piano de Trifonov va destil·lar amb tan profund i gegantesc Maestoso. Un primer moviment que inicia l’orquestra amb noranta enèrgics compassos, fins a la solemne entrada del solista. Comunió permanent, immarcescible, entre els protagonistes d’un concert més simfònic que una altra cosa, però que d’alguna manera beu de les fonts de la música cambrística i amb una durada que supera la de l’Emperador de Beethoven. Exemplar fou la concertació entre Trifonov i els Harding, que assolí el cim a l’emocionant i trasbalsador Adagio que tant va agradar a qui anava dirigit, Clara Schumann. Un introspectiu Trifonov va fer gala d’una sensibilitat majúscula, acurada, on cada pulsació, cada frase, cada silenci, obrien tot un ventall d’emocions i nombroses lectures. Tampoc el tercer moviment, Allegro non troppo, va augmentar la dosi de vehemència, i el Rondó va sonar amb un to més assossegat que de costum. És una elecció que d’alguna manera donava encara més solidesa al conjunt. Estrany el bis, luctuós, tètric, pot ser una mica massa per a una nit d’estiu. To Thee we sing, de Pàvel Txesnokov.

La voluntat inicial d'aquest projecte era “fer accessible” un repertori que havia colpit profundament Marc Vilajuana. Fa aproximadament deu anys va descobrir el cant gregorià i va quedar fascinat per aquest univers sonor. “Més enllà del vessant espiritual, és el fonament de la música occidental. És amb el cant gregorià que comença l'escriptura musical a Occident, ja que fins aleshores la música s'havia transmès oralment”, apunta.

La Fúmiga posarà punt i final a la seva carrera a l'octubre de 2026 amb els darrers concerts, el 16 i 17 d'octubre a Barcelona i el 30 i 31 d'octubre a València. A Mallorca, els d'Alzira s'acomiadaran abans, el 29 de maig en el marc del festival Tribufest, a Felanitx. La banda, nascuda a Alzira el 2012, es retira després de més d'una dècada en la que ha recorregut centenars d'escenaris, omplert desenes de sales i comptat amb milions de reproduccions a les plataformes digitals. Des dels seus orígens vinculats a la Societat Musical d’Alzira, La Fúmiga ha traslladat als escenaris l'energia de les xarangues i les bandes, fusionada amb sonoritats urbanes i festives. Parlam amb el seu vocalista, Artur Martínez.

Novè concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica Illes Balears a l’Auditorium de Ciutat, que es va iniciar amb el peculiar , del compositor finès Einojuhani Rautavaara, a les ordres d’un director d’enorme presència en tots els sentits, com és el noruec Rune Bergmann. Ell va ser, sens dubte, qui convertí el concert en un espectacle d’unes dimensions que es corresponen amb les seves. Tot jut després de l’ornitològica composició arribà el primer plat fort del programa, amb la pianista Olga Kern com a gran protagonista, per interpretar el Concert per a piano i orquestra en la menor op. 54, de Robert Schumann. Inicià el primer moviment, amb un estil molt sòlid, una mica rocós, i una pulsació molt ferma, des de la decidida entrada del piano, amb una marcial i poderosa successió d’acords descendents, fins a arribar a la polièdrica cadència del final, des d’on augmentà la coloratura de la composició, amb tanta precisió com elegància. La seva interpretació anava apujant el nivell i la delicadesa, com per exemple, amb l’andantino grazioso, un divertit diàleg entre l’orquestra i el piano que de, mica en mica, es va convertint en un tendre i subtil monòleg de l’instrument solista. Kern deixà clara la seva mestria i capacitat per suggerir tota aquesta sèrie de variacions i estils que Schumann incorporà a la partitura, de manera molt novedosa en el seu moment. La solista, de bell nou, va reprendre el to enèrgic del començament, en un tercer moviment impetuós, quan, de cop i volta, establí un deliciós nou diàleg, aquesta vegada amb l’oboè, com un anunci de l’excepcional coda final que tan sols es pot qualificar d’excepcional i que va servir a la protagonista per rebre els entusiastes aplaudiments del públic. Com havia de ser i tothom esperava, hi va haver bis, primer un , de Claude Debussy, que mai no deceb ni deixa indiferent. Impecable. I davant la pregària en forma d’ovació, una altra petita perla, de Nikolái Miaskovski, un arranjament per a piano de Joseph Horovitz.

Tercera entrega d’una nova temporada al teatre Principal d’Inca, cau de l’Orquestra de Cambra de Mallorca, que vàrem poder sentir de bell nou a l'església de Llubí. Un programa que per a ell mateix ja era prou llaminer, amb un grau de dificultat que el convertia en valor afegit i amb una figura indiscutible, Eduardo Ríos, violinista de la Berliner Philharmoniker, com a solista encarregat per a l’ocasió de donar vida al Concert per a violí i orquestra en Re major, op. 6. Un dels concerts més alambinats i l’únic que va compondre Ludwig van Beethoven per a l'instrument. Una composició que, com tantes altres, duu acoblada la seva llegenda. Estrenada per Franz Clement, va rebre la partitura molt poc temps abans del concert, i la va interpretar com si fos gairebé una primera lectura, però, a més, afegí una sonata seva com a cadenza tocada sobre una sola corda i amb el violí a l’inrevés. Tan difícil era l’execució del concert que els virtuosos de l’època decidiren que era intocable, fins que, trenta-sis anys després de l’estrena, a l’edat de tretze anys, i amb Felix Mendelssohn a la batuta, Josef Joachim la va col·locar a la peanya que li correspon i d’on ja no ha tornat a baixar. 

L'Obra Cultural Balear (OCB) posarà el punt final a la diada de Sant Jordi a Palma amb un concert del grup Nou Romancer. L’actuació tindrà lloc el pròxim 23 d’abril a les 20 h a la plaça de l’Olivar i servirà de cloenda d’una jornada marcada pels llibres i la cultura al carrer.

L’Estudi General Lul·lià estrenarà el pròxim dissabte 28 de març un cicle de concerts de petit format impulsat per la promotora Always Winchester, amb l’objectiu d’acostar al públic artistes europeus de música actual amb propostes íntimes, originals i personals. La primera cita la protagonitzen l’artista multidisciplinari marroquí establert a Espanya, Rachid B, i el músic mallorquí Miquel Serra.

Joves de Mallorca per la Llengua ha anunciat el cartell complet del concert de l’Acampallengua 2026, que tindrà lloc el dissabte 11 d’abril, en el marc de la quinzena edició de l’esdeveniment, que enguany torna a Manacor. El concert oferirà les actuacions de Nastallat, Maria Jaume, La Ludwig Band, Auxili i Plan-ET, en una nit que tornarà a convertir la música en català "en un espai de trobada, celebració i reivindicació col·lectiva".

Els gironins Sopa de Cabra, una de les bandes pioneres i més rellevants de la història del rock català, actuaran en el seu 40è aniversari a Campos el pròxim 7 d'agost. El grup compartirà escenari amb Aero.Sol, que enguany també celebren el 25è aniversari. L'esdeveniment tindrà lloc a l'aparcament del camp municipal d'Esports del municipi a partir de les 22 h.

Les festes de Sant Sebastià tornaran a convertir Palma en un gran escenari a l’aire lliure. El grup indie Crystal Fighters serà el cap de cartell del primer gran concert de les festes, el pròxim 16 de gener a la plaça d’Espanya, i donarà el tret de sortida a una programació musical que combina noms de projecció internacional amb una clara aposta pel talent mallorquí.

El pati de butaques de l’Auditorium del Passeig Marítim estava ple de gom a gom per escoltar la teòrica darrera simfonia de Ludwig van Beethoven. Teòrica, perquè va haver-n’hi una de posterior, la desena, de la qual tan sols en mancava un moviment. Tant és així que dia 7 de maig de 1824, quan es va estrenar la Simfonia núm. 9 op. 125, en re menor al Kärntnertortheater de Viena, amb el compositor present i sobre l’escenari —al qual varen haver de girar cap al públic perquè gaudís de la intensitat dels aplaudiments; si non è vero, è ben trovato—, també es varen interpretar els tres moviments que ja havia conclòs el geni de Bonn. Circumstància anecdòtica, ja que la Novena ho ha eclipsat tot. Sens dubte i sense entrar en classificacions que semblarien esportives, el que queda clar és que aquesta “darrera” és la més imponent de les vuit precedents. El qualificatiu monumental s’ha convertit en prefix de la Novena, per la senzilla raó que es necessiten tant un cor com una orquestra prou nombrosos per assolir aquest gran cim musical. 

El quart concert de l’Orquestra Simfònica Illes Balears a l’Auditorium del passeig Marítim disposava d’alguns al·licients que anaven més enllà d’un programa superb i engrescador. La curiositat era el símptoma de qui més qui menys. No resultava gens estrany amb l’anunci de Raise the Roof. Concert per a timbals, com a peça inicial. Una composició de Michael Daugherty, deixeble de Pierre Boulez i Luciano Berio, interpretada pel percussionista Javier Eguillor, amb Nuno Coelho al capdavant de la formació. Una peça insòlita que guanya molts en directe, veient la bellugadissa activitat d’un protagonista que exhibeix tot un ventall de possibilitats dels timbals i platerets, des de l’afinació melòdica fins a la col·locació d’un plateret a sobre d’un dels cinc timbals, amb posició convexa, que és com s’inicia tan peculiar composició, fins a assolir una immensa quantitat de ritmes que la converteixen en una complexa i inusual singularitat musical. És clar que la durada, de poc més de dotze minuts, fa que transcorri com una exhalació. Hi va haver bis, és clar, i tot just després varen repetir un fragment de la peça de Daugherty, com per mastegar-la amb més fruïció i amb coneixement de causa.