Julio Iglesias, Mary Santpere, Peret, Dúo Dinámico, Serrat, Sara Montiel. La llista és llarguíssima. Són cantants a qui Ricardo Ardèvol (Falset, 1926) va representar en gires i locals que es van moure de punta a punta de Catalunya durant la segona meitat del segle vint. Una vida envoltada d’artistes que es resumeix ara en un llibre –Memòries de Ricardo Ardèvol: la meva vida amb els artistes (Círculo Rojo)– que va començar el mateix Ardèvol i que ha acabat el seu fill a través de les notes manuscrites i converses amb què ha reconstruït les seves memòries. Uns records que són alhora la reconstrucció d’una part de la història de la cultura popular d’aquest país. 

Aquest estiu han estat notícia destacada les grans concentracions als carrers i places, a altes hores de la nit, de gent bevent, ballant i fent gresca, en allò que en diuen “anar de festa”. Si ha estat notícia no és pas per l’excepcionalitat dels fets, sinó pel context pandèmic i els riscos que hi anaven associats. No sé si el covid-19 haurà canviat res en els hàbits socials de la població, però el cert és que ha posat l’accent en usos i costums que fins ara havien estat tractats amb una notable indiferència mediàtica còmplice i amb la ignorància volguda dels qui no en participen.