Existeixen, les Illes Balears? Surten habitualment a les notícies? Els llibres d’història general en recullen els episodis més rellevants? La veritat és que no gaire. Les illes oblidades, va titular Gaston Vuillier el seu llibre del viatge a l’Arxipèlag. Des dels autors de l’antiguitat fins als informatius dels nostres temps, les Balears són qualque cosa semblant a la ‘terra inexistent’. Ho recordam quan es commemora, dilluns 11 de març, el primer aniversari de la mort de l’escriptor Antoni Serra, qui va encunyar aquesta expressió.

La professora de llengua catalana, crítica literària i gestora cultural Pilar Arnau recorda perfectament el dia que va conèixer l'escriptor Antoni Serra en una conferència a la universitat, fa ja un bon grapat d'anys. "Va treure un crani humà que duia i ens va dir que no es podia escriure novel·la negra sense tenir això davant", explica encara una mica sorpresa pel record. Serra serà un dels protagonistes de la jornada d'avui a la Fira del Llibre de Palma, que té lloc aquests dies al passeig del Born i on s'ha programat un acte de record de l'escriptor, qui va morir el passat mes de març a 87 anys. Serà a les 19 h i en prendran part, entre d'altres, Miquel Vicens, Antoni Planas, Aina Nigorra, Antonina Canyelles i Sebastià Bennasar, a més de la mateixa Pilar Arnau. "Jo parlaré de la meva relació amb ell, que va ser sobretot com a investigadora", explica, "vaig treballar molt Carrer de l'Argenteria 36, per exemple, i me'n va deixar molts documents."

Escrivia i parlava amb claredat i vehemència de tot allò en què creia. Tenia un gran sentit de l'humor i feia servir l'arma de la provocació per a les seves lluites. La veu d'Antoni Serra s'ha apagat aquest dissabte a 87 anys. Creia en el poder transformador de la cultura, creia en les llibertats i en els drets humans, i perquè hi creia i era observador, també manifestava sovint el seu desencís i en feia una dura crítica. Des dels anys 60 del segle XX que va començar el seu activisme contra la dictadura franquista i en defensa de la cultura catalana, i per això va ser represaliat, mai no va deixar de reivindicar la unitat dels Països Catalans i el dret a decidir de les persones i dels pobles. Ho va fer des de l'activisme, des de la vintena llarga de llibres que deixa editats i especialment des dels articles que publicava regularment, i fins a les darreres setmanes de la seva vida, al diari Última Hora. El comiat d'Antoni Serra serà aquest dilluns, 13 de març, de 17 h a 20 h al cementeri de Bon Sosec.

L'actual batle de Muro, Toni Serra, traspassarà aquest dissabte la batlia de Muro al seu soci de govern, Miquel Porquer. Així, es compleix el pacte entre Serra, que ha governat durant dos anys i vuit mesos al capdavant de Convergència Democràtica Murera (CDM), i Porquer, que fins ara ha estat primer tinent de batle amb El Pi.

Antoni Serra (Convergència Democràtica Murera) és el batle de Muro. Va entrar en política a 29 anys i des de llavors s'hi ha dedicat. La seva passió per l'esport el va dur a ser el regidor de l'àrea en diverses ocasions. A les darreres eleccions va aconseguir la vara de l'Ajuntament, gràcies a un pacte amb El Pi i el PP. Serra està al capdavant de la batlia durant els 32 primers mesos de la legislatura, després serà Miquel Porquer (El Pi) qui n'assumirà el càrrec els darrers 16 mesos del mandat. La popular Marga Ballester s'ocupa de la delegació de la Platja de Muro.