Xisco Quesada, mallorquí de 28 anys i pare de dos fills, ha mort després de patir un càncer de pàncrees amb metàstasi. La família n’ha informat aquest dimecres mitjançant una publicació al compte d’Instagram @xiscoquesada9, perfil des del qual havia compartit informació sobre la seva situació mèdica durant els darrers mesos.

Amb el lema 'Junts som un 10', unes 5.000 persones han participat aquest diumenge en la X edició de la cursa solidària 'Mallorca en Marxa contra el Càncer', organitzada per l'Associació Espanyola Contra el Càncer a les Illes Balears, ha informat l'organització.

L'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) a les Illes Balears celebrarà diumenge, 26 d'octubre, la desena edició de la cursa solidària Mallorca en Marxa contra el Càncer, una cita ja consolidada en el calendari esportiu i solidari de l'Illa.

Un estudi de l'Institut de Recerca Sanitària de les Balears (Idisba) ha revelat mutacions ocultes en zones poc explorades de l'ADN humà, conegut com 'l'ADN fosc', que podrien impulsar la progressió de tumors cerebrals agressius, un descobriment que obre la porta a poder diagnosticar millor la malaltia. L'equip internacional liderat pel doctor Diego Marzese ha descobert canvis genètics en zones poc explorades de l'ADN humà que podrien ajudar a explicar per què el glioblastoma, el tumor cerebral més agressiu, és tan difícil de tractar, ha explicat la Conselleria de Salut en un comunicat.

La Conselleria de Salut ha iniciat la segona fase del programa pilot de detecció precoç del càncer de cèrvix entre més de 400 dones del centre de salut de Campos. En aquesta segona fase, la iniciativa se centra en el grup d'edat d'entre 30 i 65 anys i consisteix en una prova en què la dona pot obtenir ella mateixa la mostra per a l’anàlisi gràcies a la incorporació d'una automostra, que es recull i s’entrega al centre de salut. És una prova àgil i ràpida que permet detectar la presència de tipus de VPH d'alt risc que podrien causar càncer de coll uterí. En resultats negatius, aquesta prova es repeteix cada cinc anys.

El Health Living Lab de l’hospital universitari Son Espases i l’Escola Universitària Adema han posat en marxa un projecte tecnològic pioner en l’àmbit internacional que, segons remarquen els seus impulsors, marca una fita en la formació medicoquirúrgica: es tracta d’un sistema de simulació hàptica (tàctil) aplicat a la formació virtual per tractar el càncer colorectal perquè en el futur es pugui extrapolar a intervencions reals en diferents àmbits de la cirurgia.

Un estudi de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, amb participació del Servei d’Oncologia i del de Patologia, investigadors del Grup Espanyol d'Investigació en Càncer de Mama (Geicam) i liderat pels investigadors mallorquins Toni Celià-Terrassa i Catalina Rozalén ha trobat una nova via per aturar la metàstasi en càncer de mama, en el moment de la micrometàstasi. És a dir, quan les primeres cèl·lules arriben a altres òrgans. El treball ha identificat el paper de la proteïna TIM-3 en les cèl·lules més agressives iniciadores de la metàstasi. La proteïna TlM-3 permet a les cèl·lules tumorals suprimir el sistema immunitari quan arriben als òrgans distants i així assegurar-ne la supervivència en un moment crític. Aquest fet fa que sigui un moment d’oportunitat terapèutica i converteix TIM-3 en una diana terapèutica "única i específica "per a aquest "precís moment" de la malaltia.

Hi ha 19 milions de persones amb un diagnòstic de càncer al món, i gairebé la meitat d’aquests casos es podrien haver evitat canviant els hàbits de vida i introduint mesures de prevenció. El tabac, l'alcohol i la mala alimentació són alguns dels factors de risc directes i modificables d'aquesta malaltia que, només per l'envelliment i l'augment de la població, ja s’espera que creixi encara més en els pròxims anys. De moment, el món ja observa un augment clar i preocupant de tumors pulmonars, també en no fumadors, i colorectals en persones de menys de 45 anys.

La crema de sol és un element bàsic que la majoria de les persones duen dins la motxilla quan van a la platja. Ara bé, no fa tants anys, quan la gent anava a la mar s’untava amb crema hidratant o amb oli. “Ens posaven crema Nivea, la que és oliosa, moltes capes, i literalment ens fregíem”, explica Marga Darder, que té 53 anys. Els anys han passat i les tecnologies i la conscienciació han evolucionat a mesura que s’han conegut els riscos de la radiació. Però la pell té memòria i recorda el mal que se li ha fet.

Un assaig controlat amb gairebé 900 pacients de 55 centres oncològics de sis països ha demostrat que el fet de participar en un programa d'exercici estructurat augmenta el temps sense reaparició del càncer o altres patologies, així com de mort. En concret, l'estudi diu que es redueix un 37% el risc de mort i un 28% el de recaiguda de qualsevol mena de càncer.

Mercedes i Rafaela toquen a una de les habitacions de la quarta planta de Son Llàtzer, on hi ha pacients amb càncer que els han ingressat per administrar-los els tractaments o bé perquè els acaben de diagnosticar la malaltia. Van vestides amb guardapits verds d’on pengen detalls que fan a mà cada setmana. També van endiumenjades amb perruques roses i ulleres del mateix color en forma de cor. Quan senten la veu de l’home que els deixa passar, obren la porta i empenyen un carro decorat amb fulles i flors que representa la primavera.

"Era una bomba de rellotgeria", resumeix Oscar Larrainzar, durant una cita de seguiment amb els seus metges. "Però ara tinc esperança", afegeix. Aquest home de 41 anys, pare de quatre fills, va patir un tipus poc freqüent de càncer de bufeta –un adenocarcinoma d'úrac– i va perdre gran part del funcionament natural d’aquest òrgan com a efecte secundari dels tractaments. Aquest mes de maig, però, dos cirurgians de la Universitat de Califòrnia (UCLA) i de la Universitat del Sud de Califòrnia (USC) han assolit una fita mèdica amb ell com a pacient: han fet el primer trasplantament de bufeta humana mitjançant una tècnica nova.

Marta Roig és una jove mallorquina de 21 anys a qui li van diagnosticar leucèmia limfoblàstica aguda a nou anys, la més habitual en infants. D’ençà d’aquell moment, ha lluitat contra la malaltia i, ara com ara, tot i que no té l’alta definitiva, es troba bé. Després del primer diagnòstic, va rebre quimioteràpia i li va funcionar, però el 2022 li varen detectar una recaiguda i va necessitar un trasplantament de medul·la que va rebre d'un germà petit. “Va ser difícil. Ell tenia només 14 anys i por. Tothom pensa que, quan et diuen de ser donant és: "Oh, ets compatible, vols ser donant?" No és així. No et demanen, sinó que no et queda més remei. Som conscient que no seria aquí si no fos per la donació del meu germà”, diu. Als seus pares no se’ls considerava idonis per edat, i l’altre germà no era compatible. El que va ser donant ho era al 50%.

Nou avenç mèdic que obre una porta al tractament del càncer de pàncrees, un dels més agressius que existeixen. Un equip de l'Hospital de Bellvitge ha fet servir per primera vegada a Espanya una tècnica quirúrgica que permet extirpar aquest tipus de tumors que fins ara es consideraven inoperables.

La supervivència al càncer de pàncrees cinc anys després de la detecció és de les més baixes, de només un 10%. La seva agressivitat es deu, en part, al diagnòstic tardà, però també a la cúpula de proteïnes i cèl·lules que protegeix el tumor, l'anomenat estroma. Ara un estudi liderat per centres de recerca catalans ha identificat un nou paper clau que té la proteïna Galectina-1 en el nucli de les cèl·lules que envolten el tumor per amagar-lo de l'acció del sistema immunitari i augmentar-ne la resistència als fàrmacs, ja que els medicaments no són capaços de travessar la barrera.

Els tractaments oncològics són cars. És per això que les assegurances i els hospitals privats intenten rendibilitzar al màxim els tractaments. Clàudia (nom fictici) explica que és funcionària i que té dret a Muface –la mútua dels treballadors públics. Va triar la cobertura privada-concertada, però en un moment donat l’assegurança la va convidar a passar a la pública. “Així de clar, la mútua em va dir que no els sortia a compte perquè tenia càncer de mama i em va oferir una assegurança completament privada i en condicions avantatjoses a canvi que em passàs a Muface pública”, conta. I així ho va fer.

El rei Carles III d'Anglaterra ha suspès les activitats per a aquest divendres després d'haver hagut de ser ingressat aquest dijous a l'hospital per ser atès pels efectes secundaris del tractament que segueix contra el càncer. El monarca ja ha tornat a la seva residència a Clarence House, segons ha informat el Palau de Buckingham, que en un comunicat assegura que tot plegat ha estat "un entrebanc en el camí".

La mare d’Aina va consultar al metge de capçalera si havia d’administrar a la seva filla una vacuna nova contra el Virus del Papil·loma Humà (VPH) de la qual tothom parlava. El facultatiu li va dir que era millor esperar. Massa nova. Fa 15 anys, la dona va fer cas a l’expert. Aina va voler vacunar-se després, pel seu compte, però el preu la va dissuadir: “Eren uns 200 euros per dosi”. Des dels 16 anys ha acudit cada any a la cita amb el ginecòleg. Després de la darrera, li varen telefonar al cap de pocs dies. “Em varen trobar cèl·lules alterades a la citologia. La biòpsia va confirmar que tenia una soca potencialment cancerígena del virus del papil·loma. M’havia afectat una part important del coll de l’úter”, relata Aina, que ara té 28 anys. “Al·lucinava amb el fet que, de cop, tingués això. No sabia quina era la magnitud del problema i no varen poder concretar-me si m’havia infectat ara o fa 10 anys”, afegeix.

Fa un temps que els científics intenten validar una observació clínica, que és que algunes persones amb algun tipus de tumor, com ara el de mama, intestí i pròstata, que cada dia prenen aspirina en dosis baixes tenen menys risc de patir una metàstasi. De fet, diversos assajos clínics estan en marxa per comprendre aquest efecte. Ara bé, ¿realment pot un medicament pensat per reduir el dolor, la inflamació i la febre evitar la disseminació d'un càncer? Fins ara no se sabia exactament el mecanisme mitjançant el qual aquest fàrmac habitual a la farmaciola pot estimular el sistema immunitari per frenar el viatge tumoral, però aquest dimecres se n'han publicat novetats a la revista Nature a partir d'un estudi fet en ratolins que ha estat dirigit per la Universitat de Cambridge i finançat per l'organització pública del Regne Unit Medical Research Council i el Consell Europeu d'Investigació.