Vaig fent la maleta mentre escric. Viatj cap a San Diego per primera vegada a la reunió anual de l'Associació Americana per a la Recerca del Càncer –l'AACR–, el congrés mundial més gran de recerca oncològica. Anys fent feina en recerca translacional i clínica sobre el càncer i mai no hi havia anat! Ara toca.

L’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa) ha captat 1.042.775 euros en la convocatòria 2025 de l’Acció Estratègica en Salut de l’Institut de Salut Carlos III, una de les principals línies de finançament competitiu de la recerca biomèdica de l’Estat.

La Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO, pel seu nom en anglès) celebrarà el seu cinquantè aniversari l'any que ve. Els seus impulsors la van fundar amb l'objectiu de fer d'aixopluc de tots els professionals que tracten el càncer i té tres pilars fonamentals: difondre els nous coneixements en el camp de l'oncologia, cuidar els seus membres i acompanyar les autoritats sanitàries en el desplegament de polítiques que redueixin la incidència de la malaltia. Barcelona acull fins dimarts el seu congrés anual, una de les cites més destacades pels oncòlegs d'arreu del món, i l'edició d'aquest any preveu batre tots els rècords d'assistència i d'estudis presentats. L'ARA entrevista el seu president, Andrés Cervantes, que encara el seu segon i últim any al capdavant de la societat.

L'envelliment de la població fa créixer la incidència de malalties. Les persones cada cop viuen més anys i això augmenta el nombre de pacients que ha d'atendre el sistema sanitari. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer és una de les patologies que es preveu que més s'incrementin en els pròxims anys, per aquest motiu i també per altres factors de risc, com el consum d'alcohol, el tabac i l'obesitat. Un dels tipus de càncer que més creixerà amb l'envelliment de la població és el de la sang, ja que "la majoria de casos es donen entre la gent gran", adverteix a l'ARA Anna Sureda, cap d'hematologia clínica de l'Institut Català d'Oncologia (ICO).

Teresa Ferrer és psicooncòloga pediàtrica a Son Espases; l'única especialista de la seva disciplina dins d'un servei integral que inclou metges, infermeres, auxiliars, psicòlegs, mestres de l’aula escolar, pallassos de Somriure Mèdic, voluntaris i musicoterapeutes, amb l'ajuda també de l'Associació de Pares de Nins amb Càncer de les Balears (Aspanob). La Unitat de Oncohematologia Pediàtrica de l’hospital de referència a les Illes va diagnosticar l’any passat 24 nous casos oncològics entre pacients de 0 a 18 anys, dels quals 10 varen ser nins i 14, nines. Ferrer atén les necessitats físiques, psicològiques i socials dels infants i adolescents malalts, com també dels seus familiars.  

La consellera de Salut, Manuela García, ha assegurat aquest dimarts en el ple del Parlament que l'hospital eivissenc Can Misses ha contractat "dos oncòlegs en dos dies", després de declarar aquestes places de molt difícil cobertura mitjançant el Decret llei de mesures urgents en l'àmbit educatiu i sanitari –aquesta norma elimina el català com a requisit per als professionals sanitaris, augmenta els complements salarials per a les places de difícil cobertura i crea les de molt difícil cobertura, amb complements que poden arribar als 20.000 euros a l'any.

El doctor en neurociències Manuel Valiente (Saragossa, 1980) ha rebut el XVIII Premi Fundació Banc Sabadell a la investigació biomèdica per les seves contribucions a la cursa per descobrir noves dianes terapèutiques contra la metàstasi cerebral. Format a l'equip del doctor Joan Massagué al Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, des del 2015 lidera el Grup de Metàstasi Cerebral del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO).

L'Hospital Universitari Son Llàtzer ha posat en marxa un programa de preservació de teixit ovàric amb l'objectiu de conservar la fertilitat de les dones joves que reben tractament oncològic. Aquest projecte, que converteix el centre en un referent a les Illes, preveu beneficiar entre sis i vuit dones cada any i ha estat desenvolupat per la Unitat de Reproducció Humana Assistida de Son Llàtzer sota la coordinació de la Conselleria de Salut i Consum. A més, s'emmarca en la cartera bàsica de serveis del Sistema Nacional de Salut.

L'associació El Defensor del Pacient ha remès una carta a la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, i a la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, en què denuncia "l'abandó de l'atenció" que considera que pateixen els pacients oncològics a les Balears.

L'hospital Son Espases ja ha rebut l'autorització del Ministeri de Sanitat per començar a tractar malalts oncològics amb teràpies avançades CAR-T, un tractament que consisteix a extreure cèl·lules immunitàries del pacient, que es modifiquen genèticament en el laboratori i després s'introdueixen per tal que ataquin les cèl·lules canceroses.

Un diagnòstic de càncer no és una sentència de mort. Els malalts de tots els tipus de tumors han anat guanyant temps de vida –la supervivència s’ha duplicat en 40 anys– però aquesta millora no és homogènia per a tots ni es pot mesurar de la mateixa manera. En alguns casos la malaltia avança tan de pressa que el temps s’esgota abans de proposar un tractament viable. En altres, els tumors es rebel·len i s'escapoleixen de les teràpies.

Els tumors i el sistema immunitari acostumen a ser vells coneguts. En molts tipus de càncer, quan les cèl·lules malignes intenten créixer i multiplicar-se, les defenses despleguen un cordó sanitari per contenir-ne l'expansió. Sovint, si els oncòlegs troben el tumor és perquè aquesta línia defensiva ha actuat però ha fracassat i la malaltia ha pogut avançar en silenci: sota el microscopi s’observa que està inflamat perquè les defenses han intentat frenar-lo però no són prou potents o es perden pel camí. Què passaria si se’ls tornés a senyalitzar el nord o se les enfortís? En altres càncers, aquest sistema defensiu queda fora de joc des del primer moment. Les defenses són incapaces de reconèixer les cèl·lules canceroses com un agent perjudicial i no s’activen mai en contra seva. En aquest cas, una altra pregunta: què passaria si s’ensenyés de zero al cos a reaccionar-hi? 

El periodista i escriptor nord-americà Clifton Leaf es preguntava l’any 2004 si estàvem guanyant la guerra contra el càncer o si l’estratègia seguida fins aleshores era la correcta. En un celebrat article publicat a la revista Fortune, el periodista feia una anàlisi econòmica, repassava la història de la recerca en càncer i avaluava la inversió pública i privada des que el president Richard Nixon va signar l’Acta Nacional contra el Càncer l’any 1971. La conclusió de Leaf era que les teràpies disponibles en aquell moment no justificaven tanta despesa. 

La ciència treballa sense treva per trobar fàrmacs que millorin la qualitat de vida dels malalts i, de fet, una de cada quatre teràpies que s’aproven anualment a Europa acostuma a ser oncològica. Aquesta és una selecció de tractaments que ha validat els últims mesos l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i dels assajos més prometedors que s'estan fent a Catalunya.

Un total de 157 infants ingressats a la Unitat d’Oncologia Infantil i a l’UCI Pediàtrica de l’Hospital Universitari Son Espases es varen beneficiar del programa de Musicoteràpia durant el 2021, una xifra similar a la registrada el 2019, abans de l’inici de la pandèmia de covid-19. Segons han informat en un comunicat, aquest programa es va posar en marxa el mes de maig del 2016 de la mà del musicoterapeuta Pau Català amb el finançament de les entitats Aspanob, Lions de Calvià i la Fundació la Caixa.

El procés de desenvolupament d’un càncer és lent. Des de la primera lesió a la cèl·lula que es convertirà en maligna fins que la malaltia és detectable amb les tècniques actuals solen passar dècades. Els càncers, doncs, no apareixen d’un dia per l’altre per culpa d’un disgust o un estrès puntual, com es diu a vegades, sinó que necessiten molts anys per evolucionar. Per això se solen veure en edats avançades. Aquest fet, àmpliament demostrat, xoca amb una realitat evident: què passa amb els càncers infantils i juvenils? En teoria, no haurien d’existir. Aquest misteri preocupa als científics des que es van entendre les bases moleculars que hi ha darrere la malaltia, però encara no se n’ha trobat una resposta satisfactòria. Ara, un nou estudi publicat a la revista Cell Reports proposa que hi ha diferències importants a nivell genòmic i molecular entre els càncers dels adults joves i els que es veuen a la vellesa, i que això podria ajudar a trobar tractaments més específics.

L'Hospital Universitari Son Llàtzer ha practicat més de mil prostatectomies radicals per tractar el càncer de pròstata, segons ha informat la Conselleria de Salut. El Servei d'Urologia de l'hospital aplica des de 20216 la cirurgia laparoscòpica tridimensional, una de les més comunes per tractar la malaltia.

Augmentar la supervivència a 10 anys dels afectats de càncer i que arribi al 75%. No és una quimera per als oncòlegs aconseguir aquesta fita el 2030 sempre que es treballi en diversos fronts coordinadament: la prevenció a tots el nivells –la identificació de persones en risc de desenvolupar càncer, la detecció precoç i la vigilància dels supervivents–, la integració d'aquesta atenció amb la recerca i la pràctica a peu de llit. És el camí que proposen experts de la talla del doctor Josep Tabernero, director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i cap d'oncologia mèdica del mateix hospital. "Per aconseguir aquest objectiu és fonamental un enfocament integral de la recerca centrat en la medicina de precisió o personalitzada", defensa.

El director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia i cap del servei d'oncologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, Josep Tabernero, ha sigut guardonat amb el Premi Nacional de Recerca de Catalunya 2019, dotat amb 40.000 euros, per la seva contribució internacional a la investigació en la lluita contra el càncer. En el camp de l'oncologia mèdica i la medicina oncològica de precisió, Tabernero ha descobert nous mecanismes de desenvolupament de tumors i, sobretot, ha detectat el desenvolupament de noves teràpies més dirigides, precises i eficaces contra el càncer.

Fa temps que s'assumeix que hi ha un vincle entre la microbiota intestinal –els microorganismes que viuen als nostres budells– i algunes malalties greus com el càncer, especialment els anomenats colorectals. Ara, investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han identificat un nou marcador que podria aportar llum sobre el pronòstic dels malalts de càncer rectal localment avançat, gràcies, precisament, a aquest òrgan encara desconegut però que equilibra la salut digestiva i és clau per al sistema immunitari. Aquest indicador es basa en la presència d'un bacteri intestinal, el Fusobacterium nucleatum, i trobar-lo en l'organisme dels que ja han passat per quimioteràpia o radioteràpia suggereix que poden tenir un alt risc de recaiguda.