La setmana passada, Donald Trump va viatjar a l'Orient Mitjà i va omplir de titulars els diaris. El president nord-americà va trobar-se amb el nou president sirià Ahmed al-Sharaa, després d’anys de sancions a Damasc. En un gir contra els falcons de Washington, Trump també va dir que estava obert a negociacions amb l’Iran sobre el seu programa nuclear. Qui va quedar relegat va ser Benjamin Netanyahu, cosa que va generar especulacions sobre un refredament de les relacions entre Washington i Israel. Entre tots aquests titulars, un fet que va succeir al golf Pèrsic va passar més desapercebut, però segurament tindrà un impacte igual d’important en la geopolítica del futur.

La intel·ligència artificial està esdevenint, cada vegada més, el factor determinant del poder econòmic i militar. Per això, als EUA, després d'anys d'intensificar els controls de l'exportació de semiconductors avançats cap a la Xina, un dels últims actes de l'administració Biden va ser emetre una "norma final provisòria" que estableix un marc per a la difusió de la IA. Si aquesta "norma de difusió de la IA" (així se l'anomena) es manté invariada, els components de fabricació nord-americana necessaris per al desenvolupament de models d'IA avançats només estaran a l'abast d'un estret cercle d'aliats.

Només uns dies després d'alliberar dels aranzels diversos productes tecnològics, incloent-hi els ordinadors i els telèfons mòbils intel·ligents, Donald Trump ha dit aquest diumenge que les taxes sobre els semiconductors i els xips s'aplicaran "en un futur pròxim". "Tal com vam fer amb [els aranzels a] l'acer, els automòbils i l'alumini, que ja estan en plena vigència, farem el mateix amb els semiconductors, els xips i molts productes més", ha dit Trump als periodistes a bord de l'Air Force One.

La infraestructura necessària per al futur desenvolupament dels sistemes d'intel·ligència artificial (IA) va ser el tema central del congrés per a desenvolupadors GTC 2025 organitzat per Nvidia la setmana passada. L'empresa, principal impulsora de l'entusiasme mundial al voltant de la IA, defensa la necessitat d'una infraestructura de processament de dades molt més potent que l'actual. D'altra banda, els crítics d'aquesta visió tan tecnològica consideren preferible fabricar xips i models d'inferència menys ambiciosos i més econòmics que permetin crear una demanda de serveis d'IA útils, fiables i rendibles tant per a usuaris com per a proveïdors.

La lluita per la supremacia global al segle XXI es disputa entre la Xina i els Estats Units i, com ha passat al llarg de la història, el domini tecnològic és clau per aconseguir-la. Ara no es tracta de la pólvora, sinó dels xips. I, de sobte, irromp DeepSeek. I l'amable i fins ara desconeguda balena xinesa de color blau s'escampa pel món digital i crea el pànic borsari –i tecnològic– entre els Set Magnífics de la indústria: Alphabet, Amazon, Apple, Meta Platforms, Microsoft, Nvidia i Tesla.

La Comissió Europea ha aprovat aquest dimarts una ajuda pública de 5.000 milions d'euros del govern alemany per a la construcció d'una fàbrica de xips de la firma taiwanesa Taiwan Semiconductor Manufacturing Company (TSMC) a la ciutat alemanya de Dresden. La concessió de l'ajuda ha estat anunciada a Dresden, capital de l'estat federat de Saxònia, per la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Espanya, després de la dictadura de Franco, va quedar científicament, industrialment i tecnològicament endarrerida. La política econòmica s’havia basat en l’autarquia. Es va crear l’INI, Instituto Nacional de Industria, còpia de l’IRI del règim feixista italià. Es tractava de crear tecnologia i indústria. El general Franco va nomenar com a president de l’INI el marquès de Suances i el resultat va ser que l’INI va entrar en pèrdues estables i constants... S’hi injectava diner públic de manera recurrent. Amb el pla d’estabilització de finals dels 50 i l’inici de l’obertura de l’economia espanyola, la situació va millorar. Es van crear empreses que generarien riquesa i ocupació: Endesa, Astilleros Españoles, Bazán, Iberia, Seat...

El mòdul de computació accelerada del flamant Mare Nostrum 5 que Pedro Sánchez i Pere Aragonès van engegar dijous passat al Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC), conté 4.000 xips Nvidia Hopper H100 que fan de la nova màquina la més potent d’Europa i la vuitena del món per a aplicacions d’intel·ligència artificial (IA).

El fabricant de semiconductors nord-americà Broadcom instal·larà a Espanya una planta de xips per la qual es mobilitzaran fins a 1.000 milions de dòlars (uns 920 milions d'euros) en el marc del PERTE –projecte estratègic– dels microxips. Encara no ha transcendit l'emplaçament de la factoria.

Feina de formigueta. És un missatge que des de fa temps porten per bandera tots aquells agents implicats en el PERTE –projecte estratègic– dels microxips vinculat als fons europeus antipandèmia. El cert és que fa un any que es va posar en marxa amb un pressupost de fins a 12.500 milions d'euros públics, però encara no s'han materialitzat grans inversions, com la tan desitjada –a tot Europa– fàbrica de semiconductors.

El mercat mundial de semiconductors ha fet un gir del tot inesperat en el darrer mig any. Si fins al novembre passat es preveia que la facturació global del sector creixeria un saludable 4% el 2022, la realitat és que en els darrers mesos de l’any va caure en picat i al final va acabar estancada, amb un magre 0,2%. El deteriorament accelerat de les vendes des de l’estiu, sobretot les de smartphones i ordinadors, ha agafat per sorpresa tothom, fins i tot els fabricants de xips que suposadament haurien de conèixer molt bé el mercat. 

Al Telenotícies de TV3 explicaven la setmana passada que les últimes localitats de pista que quedaven per veure i escoltar Beyoncé al mes de juny a l’Estadi Olímpic de Barcelona s’han venut per 312 euros, més del triple dels 91 euros que costaven quan van sortir a la venda el 10 de febrer. En algun moment, les entrades han arribat a superar els 600 euros.

Sierra Leone, 1999. Una guerra civil assola el país mentre el Front Revolucionari Unit desplaça camperols per fer-los treballar com a pràcticament esclaus a les mines de diamants. És l’argument de la pel·lícula Diamant de sang, protagonitzada per Leonardo DiCaprio. Una història que mostra fins on pot arribar la cobdícia humana. DiCaprio acaba morint per la gran pedra rosa. Potser per haver protagonitzat aquest personatge, l’actor va decidir invertir en un negoci que, precisament, vol acabar amb l’explotació de la població africana, en molts casos nens, a les mines: els diamants sintètics.

La taiwanesa TSMC, líder mundial en producció de microxips, ha tancat el 2022 amb excel·lents resultats. La multinacional ha vist augmentar la seva xifra de negoci un 42,6% en l'últim exercici i esquiva amb nota la desacceleració del sector.

Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) van demanar recentment a la Comissió Europea que proposés mesures per millorar la competitivitat de la indústria a Europa, perjudicada per la Inflation Reduction Act dels EUA. Aquesta llei de l’administració Biden afavoreix els productes amb contingut local amb subsidis de 375.000 milions de dòlars a tecnologies verdes, i podria dificultar les exportacions de productes europeus com ara vehicles elèctrics. El president de França, Emmanuel Macron, s'hi va referir també en la seva recent reunió amb Biden. Els líders europeus volen una política industrial ambiciosa i reduir les dependències estratègiques. Preocupa, en particular, la dependència energètica que pot fer que la indústria europea, l’alemanya en particular, no sigui competitiva i que es relocalitzi a països on és més barata, els EUA per exemple.

El fort proteccionisme que els EUA han engegat per afrontar l’amenaça que els representa la Xina i mantenir-se com a líder mundial indiscutible la dècada entrant està posant contra les cordes el futur industrial d'Europa i tota la cadena mundial de fabricació i proveïment de semiconductors. No només la Xina està amenaçada: tot el món industrialitzat pot patir les conseqüències de la prohibició nord-americana de vendre xips a la Xina i de subvencionar les empreses que fabriquin cotxes elèctrics i bateries en territori nord-americà.

El 29 d’octubre el president Artur Mas publicava un article en aquestes pàgines titulat “I ara què?”. Hi deia: “Si aleshores l’empenta brollava de la societat i es canalitzava cap a les institucions, ara cal que des de dalt de la política es posin remeis i es recuperi la confiança de la població”.

La majoria associem els xips a l’electrònica i a la informàtica. Resulta, però, que també s’anomena xip l’artilugi que des de fa anys s’utilitza per estudiar si un gen està més expressat del compte en un teixit o, simplement, no hi és. El que ja no és tan conegut és la tendència a donar el mateix nom als circuits que s’integren en una mena de pastilla on les connexions electròniques s’han substituït amb cèl·lules mare vives i s’ha canviat la base de silici per estructures de materials inerts amb l’objectiu de facilitar la formació de sistemes biològics funcionals que recordin òrgans i teixits. Són la base dels organoides o miniòrgans, els nous protagonistes de la bioenginyeria i una de les claus de la recerca biomèdica del futur.

Sota el nom de Valencia Silicon Cluster –denominació inspirada en la californiana regió de Silicon Valley, d'on han emergit les empreses tecnològiques més importants del planeta–, set multinacionals amb instal·lacions al País Valencià han forjat una aliança amb la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València per optar als fons del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) sobre microxips i semiconductors. Es tracta d'un sucós projecte que el consell de ministres del govern espanyol aprovarà aquest dimarts i que comptarà amb una inversió pública d'11.000 milions d'euros. Entre les empreses que formen part de l'acord, hi ha les companyies MaxLinear, Analog Devices, Ams Osram, Bosch, VLC Photonics / Hitachi i Ipronics, totes especialitzades en aquest sector econòmic on conflueixen la informàtica i l'electricitat.

Estem vivint aquests dies un conjunt d’experiències que, encara que aparentment diverses i unes més visibles que d'altres, contribuiran a definir com serà el món de les properes dècades. Són més, però en cito només quatre: la possible invasió militar d’un estat europeu per part de Rússia, l’important creixement dels ciberatacs contra les nostres empreses i organismes públics, la possible expulsió d’Europa de Facebook i d’Instagram, i les decisions de la UE per incrementar molt la capacitat de disseny i fabricació de xips a Europa. Vull comentar les quatre, i especialment la darrera; però permeteu-me primer dues anècdotes personals.