A les set del dematí, a una vinya de Felanitx, les garrafes d’aigua congelades que hi ha damunt una paret seca ja regalimen. Estan tapades amb camisetes dels treballadors perquè no els pegui el poc sol que comença a sortir. D’entre les fileres de vinya s’hi sent una música alegre però fluixa, i també alguna conversa. Els sons que predominen, però, són el de les tisores de vermar i el fregadís dels caixons de plàstic arrossegar-se per terra. Un dia abans de vermar, els deixen a la finca col·locats entre els solcs subtils i lineals que hi ha a totes les fileres de ceps per estalviar-se una feina l’endemà.

Just fa cinc anys que en aquest mateix diari, a l'ARA, va fer una entrevista al voltant d'un vermut. Ara ens tornem a trobar per parlar al voltant del vi. Quin ambient creu que ajuden a crear aquestes begudes?

La verema del 2024 a Mallorca s'ha saldat amb una disminució del 20% de la producció respecte a l'any passat a causa de la manca de pluja i les temperatures altes, però els 49 cellers de l'Associació de Petits Cellers esperen una anyada excel·lent. L'agrupació, en què s'integren productors de les Denominacions d'Origen (DO) Binissalem i Pla i Llevant, la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Illes Balears, Vins de la Terra (VT) Mallorca i serra de Tramuntana-costa nord, ha fet balanç aquest dimecres de la darrera campanya de recol·lecta.

Com va la verema d’aquest any tan tòrrid? ¿Ha començat abans d’hora? ¿Està bé el raïm? ¿La sequera afecta els grans vins del Priorat i del Montsant? Com serà aquesta collita? Escric aquestes ratlles acabada de tornar de Falset, des d’on he visitat els amics, per saber com estan, de manera que no sé si, a hores d’ara, quan vostès (em) llegeixin, i perdonin el possessiu, ja ha caigut la pluja promesa.

MORA, el mercat online del raïm impulsat pel clúster vitivinícola català Innovi, compleix un mes des de la seva obertura, en el qual ha aconseguit gestionar 2 milions de quilos de raïm, ara que comença l'època de la verema. La plataforma, que es va dissenyar el 2021 en forma de prova pilot, neix amb la voluntat de "donar visibilitat al viticultor català i que es conegui més el seu producte". Actualment, hi ha viticultors de les denominacions d'origen Penedès, Priorat, Empordà, Montsant, Terra Alta, Cava i Catalunya.

Ja des d’inicis d’agost, al mercat s'hi ha pogut trobar raïm i figues de coll de dama, de proporcions petites, en general, i fins i tot amb aspecte sobremadurat. També des de principis d’agost a Prades (Baix Camp) ha començat la collita de llúpol, ingredient imprescindible amb què s’elabora la cervesa, i que hi aporta aroma i amargor, entre altres. Són tres exemples de com el menjar que ens alimenta pateix les conseqüències de les altes temperatures, perquè tots tres s’haurien d’haver collit a finals d’agost i setembre, i entretant podrien haver agafat més grandària a la planta o arbre on es desenvolupen. Les plantes interpreten la calor com el senyal per créixer, i per això les collites s’han hagut d’avançar. A Catalunya, la temperatura mitjana ha augmentat 1,6° respecte dels últims quaranta anys, i per al 2100 la previsió és que els increments oscil·lin entre els 2 i els 5°.

La finca Biniagual ha anunciat que aquest dimecres ha començat la verema, tot i que encara no sigui l'època habitual marcada per a l'inici. El celler Vi de la Terra anunciava a finals de juliol que alguns cellers del Raiguer ja començaven a veremar una de les varietats de raïm més primerenques. L’onada de calor que varen viure les Balears al juliol –la més llarga des que se'n tenen registres– ha fet que alguns vinyaters comencin més prest que mai a recollir el raïm. Aquest escenari de molta calor i poca pluja genera moltes incerteses.

La bodega Vi de la Terra anunciava a finals de juliol que alguns cellers del Raiguer ja començaven a veremar una de les varietats de raïm més primerenques: el chardonnay. L’onada de calor que varen viure les Balears al juliol –la més llarga des que es tenen registres– ha fet que alguns vinyaters comencin més prest que mai a recollir el raïm. Aquest escenari de molta calor i poca pluja genera moltes incerteses. Per una banda, pot fer patir les plantes perquè perjudiquen el seu creixement “i si es debiliten són més susceptibles a les malalties i els insectes” afirma Miquel Àngel Miranda, catedràtic de Zoologia de la UIB. Al mateix temps, però, també pot allunyar mals. Així ho defensa Andreu Vila, tècnic d’olivar i de vinya d’Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i de l’Associació de productors i productores d’agricultura ecològica de Mallorca (APAEMA): “Les malalties de la vinya van molt associades a la humitat i la pluviometria, i com que aquest 2022 ha sigut un any molt sec, les malalties fúngiques i les plagues d’insectes han disminuït”.

La verema del 2019 la van aigualir els baixos preus que pagaven les grans empreses cavistes pel quilo de raïm, que van provocar que per primer cop en 15 anys els viticultors sortissin al carrer per mobilitzar-se. La de l’any passat la va espatllar la crisi econòmica del covid i l’aparició d’un fong provocat per l’augment de pluges, anomenat míldiu, que va destruir la collita de raïm ecològic, que ja representa el 40% del total a Catalunya.

El balanç de la verema del 2020 dels 42 cellers de Mallorca que configuren l'associació Petits Cellers posa de manifest que ha caigut un 25% la producció de vi respecte de l'any passat. Aquesta associació produeix gairebé la meitat del vi elaborat a l'illa, segons ha informat l'agència Efe. Aquesta temporada s'han elaborat 2.300.000 litres de vi, 700.000 litres menys que l'any 2019.

Bàrbara Mesquida, creadora i propietària del celler Mesquida Mora, transmet, quan parla de les seves vinyes, tanta energia com rep d’elles. Hi ha una continuïtat visible entre allò que es percep en aquestes terres sembrades de ceps (i, ara també, d’oliveres) i la gesticulació i la veu d’aquesta dona que defineix la finca on va decidir dur endavant el seu projecte com “un full en blanc de 30.000 metres”. Ella i el seu equip hi dibuixen, hi escriuen, hi pinten i hi projecten, en aquest full en blanc, i el resultat és una obra sempre en marxa, però coherent i sòlida. Una obra que rep reconeixement: el temut (i, per això mateix, desitjat) crític espanyol i hispanoamericà dels punts Parker, Luis Gutiérrez, acaba de donar puntuacions de vertigen a quatre dels seus vins: Sintonia i Acrollam (blancs, el segon du el títol d’un llibre de Biel Mesquida) i Gorgollassa i Sòtil (negres). Puntuacions de 88,91, 93 i 94 punts damunt 100, de les millors de l’estat espanyol, que situen aquests vins en una magnífica posició davant dels mercats internacionals. No és cap regal: ambició i humilitat no tan sols no són excloents sinó que han d’anar plegades, juntament amb el rigor, per dur endavant una feina exigent. Els aplaudiments venen després, “però solen venir de fora”, somriu Bàrbara Mesquida. “A Mallorca costa que es valori allò que feim a l’illa mateix, en el vi i en el que sigui”. I afegeix que és cert que els darrers temps s’ha notat un major interès per part dels mallorquins cap al seu vi, però que continuam parlant d’una minoria: al gran públic, no el vulguis treure dels seus riojas i riberasdelduero. “El vi, a Mallorca, és una exportació interna: qui consumeix vi de Mallorca a Mallorca?”, sospira.

Un tall aquí, i cap a la caixa. Però compte, que els gotims no s’aixafin! Després de tot un any ha arribat el moment més esperat a la vinya. Són dies de començar a collir el raïm, una tasca que, sobretot si es fa a mà, implica tenir molta cura perquè els grans arribin en perfecte estat a la bodega. La verema manual es reserva per als vins de més qualitat, i per això en molts cellers recelen dels veremadors sense experiència. Temen que en facin alguna que acabi fent malbé el raïm. Però en d’altres sí que s’ofereix l’oportunitat de passar un dia al camp i de participar en una activitat de verema a mà, amb la qual es tenen molts números d’acabar assumint que la feina de pagès és dura i sovint es valora massa poc. Si us animeu a comprovar-ho, pot ser-vos útil seguir algunes recomanacions.

Aquest setmana, primer Pla i Llevant i després Binissalem, les dues denominacions d’origen (DO) vinícoles de Mallorca han encetat la campanya de verema, empeses per la bona maduració del raïm en les varietats més primerenques. Ho han fet mirant al cel, conscients que, entre els factors més importants per a una bona anyada, el temps és bàsic. Se sap per experiència que a la darreria del procés una tempesta endimoniada pot tirar per terra la feina de tot un any.

Menys producció, però millor vi. Aquest és el balanç de la verema d’enguany que fa l’Associació Petits Cellers de Mallorca. En alguns casos, la producció arribarà a ser un 30% menor que la de l’any passat. D’altra banda, 7 de cada 10 cellers milloraran la qualitat dels seus vins respecte del 2016.

De més qualitat però menys producció. Aquest és el balanç que els Petits Cellers de Mallorca han fet de la verema del 2016, la qual s'ha vist afectada per l'extrema sequera que ofega tot el territori.