Fa pocs dies vaig tenir el goig d’escoltar Jordi Sargatal a TV3. L’eminent naturalista, responsable de la recuperació dels aiguamolls de l'Empordà, ha tingut el coratge d’implicar-se, com a secretari de Transició Ecològica de la Generalitat, en el disseny i la gestió de polítiques públiques. Responent a una pregunta, ens va explicar que en un futur no proper ens haurem d’enfrontar a un augment del nivell del mar, però que, com els Països Baixos, disposarem de tècniques per adaptar-nos-hi i, en particular, per no perdre l’aeroport. Vaig pensar que la solució que E. Alonso, J. Coello, F. Hermosilla, G. Lopez-Casasnovas, J. Ros i jo mateix hem defensat –la d'una pista sobre pilons al mar– té bones perspectives en el futur de Sargatal. No li ha arribat el dia, però ves a saber si els proponents d’estendre l’aeroport sobre el mar serem conceptuats al segle XXII com a visionaris prematurs.

La proposta d’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat torna a posar en perill un dels espais naturals més fràgils i valuosos de Catalunya: el delta del Llobregat. Davant l’anunci fet aquesta setmana per AENA i la Generalitat, cal oposar-se frontalment a qualsevol projecte que impliqui una nova afectació a aquest entorn, especialment mentre Espanya té obert un procediment d’infracció per part de la Comissió Europea (cas EU-Pilot 5866/13/ENVI) per la gestió deficient d’aquest espai.

En les darreres setmanes s’ha tornat a parlar, i molt, de l’aeroport del Prat; del seu present i del seu futur. Han vist la llum enfocaments nous sobre idees no tan noves: la construcció d’una nova pista sobre el mar. El debat que s’ha generat té una virtut: posa sobre la taula un tema central de ciutat i de país, i ens convida a pensar a llarg termini sobre el tipus de país que imaginem i que desitgem.

Em suggereixen que expliqui de manera entenedora fins a quin punt és creïble que el projecte que Aena proposava per al Prat crearia 146.812 llocs de treball.

No pas per casualitat, un dels debats de l’estiu ha girat entorn de l’ampliació de l’aeroport del Prat, complint-se el guió d’una operació de comunicació per reconfigurar les prioritats de l’agenda política. A principis de juny es van començar a escalfar els motors amb un acte amb bona part de l’empresariat en què, sota el lema “Tots per l’ampliació de l’aeroport”, es demanava un “gran pacte institucional” per ampliar aquesta infraestructura. Dit sense embuts, era un acte per pressionar el govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona perquè beneïssin la proposta d’Aena que apareixeria al mes de juliol, amb l'argument que si no aquest tren amb 1.700 milions d’euros passaria de llarg.