Tot i que ja han passat cinc anys des de l'esclat de la pandèmia, per a moltes persones el coronavirus encara no forma part del passat. La covid persistent manté atrapades moltes persones en la malaltia i, en la majoria dels casos, això suposa tenir símptomes durant almenys dos anys. Aquest és el temps mínim que passen malaltes el 56% de les persones que tenen covid persistent, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). De fet, hi ha afectats que un lustre després no s'han curat.

La covid persistent és encara una incògnita. Les vacunes i les teràpies antivirals han millorat substancialment la gestió de l'ampli ventall de símptomes associats (fins a dos-cents) a aquesta condició que va començar a afectar malalts de covid-19 ja el 2020, com ara fatiga, emboirament mental i pèrdua de memòria. Amb tot, encara hi ha seqüeles que no sabem determinar què les causa, com ara la dificultat respiratòria sobtada. Investigadors de la Universitat de Virgínia als EUA han descobert en un estudi una proteïna que pot tenir un paper clau per comprendre la simptomatologia de la covid persistent als pulmons. Segons els resultats del treball publicat a la revista Science Translational Medicine, aquesta molècula anomenada interferó gamma pot causar respostes immunitàries anormals, cosa que contribueix a la inflamació pulmonar i la fibrosi després de la infecció.

Una macroanàlisi publicada el 7 de febrer a la revista especialitzada Pediatrics recalca els perjudicis que pot causar la covid persistent als infants. En alguns casos, la malaltia pot provocar símptomes neurològics, gastrointestinals, cardiovasculars i conductuals durant els mesos posteriors a una infecció aguda.

Sentència pionera a Catalunya. El jutjat social número 31 de Barcelona ha reconegut la incapacitat permanent en grau total per covid persistent a una treballadora de la neteja d'un centre d'atenció primària (CAP) de Sant Adrià de Besòs que es va contagiar durant la pandèmia. Fins ara només s'havien emès resolucions favorables d'aquest tipus en casos en què l'afectat era un professional sanitari o un treballador de residències de gent gran, però mai per a personal de la neteja i altres rols professionals no sanitaris que treballen en aquests centres de salut. Segons el Col·lectiu Ronda, aquesta resolució "estableix un precedent important".

El covid permanent és un misteri. Es calcula que afecta entre un 5% i un 10% dels qui han estat infectats pel SARS-CoV2, però no hi ha cap test per diagnosticar aquesta forma llarga de la malaltia. De fet, ni tan sols tenim clar la manera de definir-la. Ara per ara, l’etiqueta és un calaix de sastre on caben des dels que han perdut el gust durant unes setmanes fins als que fa anys que amb prou feines tenen forces per aixecar-se del llit.

Al febrer el Christian es va perdre al carrer: no sabia on era, cap a on anava ni per què havia sortit de casa. Des que es va contagiar de covid a principis d’any és incapaç de cordar-se les sabates a la primera, ni de llegir i entendre les instruccions dels jocs que compra a la seva filla, per senzilles que siguin. Quan aconsegueix fer-ho, ha d'anar immediatament al llit per compensar l’esforç. A la Mireia li falta l’aire i no té forces per empènyer el cotxet del seu nadó. S’ha infectat almenys tres vegades, l’última –i la que li ha capgirat la vida– al gener. No pot conduir perquè el cap sempre li fa mal i fa uns mesos va començar a notar un formigueig a les extremitats que va acabar amb brots de paràlisi a la part esquerra del cos. Tant el Christian com la Mireia, de 40 i 44 anys respectivament, estan malalts. Tenen covid persistent, una condició associada a les infeccions lleus de covid entre joves que els ha obligat a posar en pausa les seves vides. Què les causa encara és un misteri, però els afectats per aquesta patologia es compten per milers. A tot l’Estat superen el milió. I a cada onada que passa i a mesura que augmenten les infeccions, també creix el risc de patir covid persistent, sobretot entre les dones.

“La tendència és dir-te que t’ho estàs provocant tu, que és psicològic”, diu Yaiza Monteagudo.Té 28 anys i pateix covid persistent. Es va infectar el 5 d’octubre del 2020 i, gairebé un any i mig després, encara n’arrossega els símptomes: sobretot manca d’aire i una taquicàrdia constant. La primera vegada que va acudir al metge, li varen dir que “era psicològic”, un trauma per haver-se contagiat, i li varen receptar ansiolítics. “I jo no tenia cap trauma, a mi em faltava l’aire”, relata. Finalment, el cardiòleg li va confirmar que havia patit una miocarditis (una inflamació del múscul cardíac), però cap medicació li funciona. Ara, asseguda davant la mar, al port de Palma, el cor li va a 120 pulsacions per minut (quan la mitjana és de 80). “I així duim un any i mig, lluitant per veure per què m’ha quedat la taquicàrdia i no remet amb els medicaments”. D’aquí a una estona, anirà a rehabilitació cardíaca, que l’ha fet millorar bastant i l’ajuda a poder fer sola coses bàsiques: vestir-se, dutxar-se o dur a casa una compra petita. Així i tot, serà una de les darreres sessions, perquè li han dit, textualment, “que no podien fer res per mi, i esperaven que la ciència avançàs”, recorda.

Mig milió de persones a Espanya, un 10% de la població que ha superat la infecció de coronavirus, podrien patir covid persistent, segons la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG). La majoria, però, ni tan sols deuen saber que els símptomes diversos i normalment lleus amb què conviuen des que es van contagiar estarien relacionats, precisament, amb el virus. Els senyals més habituals són la fatiga extrema, les dificultats per respirar, la tos i els dolors a les articulacions o els problemes de memòria i concentració, però hi ha uns 200 símptomes diferents de més o menys intensitat que van des de la caiguda dels cabells fins als episodis de febre intermitents i la falta d'aire.

Tot va començar amb tos, febre i cansament extrem; com molts altres pacients de covid-19. Però era el març del 2020, no se sabia pràcticament res del comportament d’aquest virus, i ningú li va confirmar que estigués contagiada. “Cas probable”, li deien. I amb aquesta etiqueta, Surai Alonso, de 43 anys, va passar-se tres mesos i una setmana confinada a l’habitació de casa seva perquè els símptomes no marxaven mai i els metges temien que fos contagiosa. “Fins gairebé l’estiu no em van fer una prova diagnòstica. I aleshores el test va sortir negatiu, perquè jo ja no estava infectada. Em queien les llàgrimes quan els explicava què em passava”, recorda. Però havia estat contagiada i, des d’aleshores, la Surai sent que l’energia se li esgota poc després de llevar-se del llit. Fa febre cada dia i pateix cefalees que la deixen fora de joc. La medicació convencional no li fa res. L’acompanya una boira mental i uns dèficits d’atenció i pèrdua de memòria constants i, durant l’entrevista amb l'ARA, sovint perd el fil de la conversa i la seva veu s’esvaeix a poc a poc. Pateix afonia. “Em sento anul·lada”, descriu.

Gairebé 9 de cada 10 pacients amb covid-19 persistent acaben patint trastorns psicològics o emocionals com l'angoixa i la depressió. Així ho ha constatat un estudi de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i el col·lectiu Long Covid ACTS en què han participat 2.100 pacients, dels quals el 86,2% han patit aquests trastorns. És a dir, que a més de tenir símptomes del coronavirus setmanes o mesos després de la infecció inicial, com ara fatiga extrema, dificultats per respirar, tos i dolors a les articulacions o al coll, també acaben patint depressió i angoixa.

L'Institut de Salut Carlos III de Madrid posarà en marxa dos estudis pioners per avançar en la investigació del coronavirus. D'una banda, es posarà en funcionament una investigació per codificar què és exactament el covid persistent, és a dir, definir-lo i establir-ne un diagnòstic clínic, segons ha explicat el director de l'Institut de Salut Carlos III, Cristóbal Belda. "Volem acabar amb la incertesa que s'ha generat fins ara al voltant de molts símptomes que han aparegut en persones que han superat el covid", ha apuntat Belda. Amb el suport del ministeri de Sanitat i del de Ciència i Innovació, l'estudi es posarà en marxa les pròximes setmanes i té per objectiu trobar també tractaments de rehabilitació un cop s'hagi identificat el trastorn.