“De les dues paraules que formen educació física, la més important és la primera”. Ho diu Carles González, professor del departament d’educació física de l’INEFC Catalunya Barcelona des de fa 20 anys. La finalitat de l’assignatura és assolir aprenentatges per a la vida, i la segona paraula, física, és l’eina per a aconseguir-ho a través d'esports, jocs, l’expressió corporal i el ball. Aquest vessant físic també recorda que tenim un cos que hem de cuidar per a tota la vida. “És important donar eines als joves perquè quan acabin la secundària obligatòria –quan no tindran l’obligació de continuar fent més activitat física si no volen– puguin mantenir-se sans i saludables al llarg de la seva vida”, recorda González.

La pandèmia i el confinament més estricte van fer retornar a les llars les classes dirigides d’exercici físic a través de la pantalla. Però el visionari que va veure que la televisió podia convertir-se en un pràctic tutor de gimnàstica sense que els alumnes es moguessin de casa va ser el californià Jack LaLanne. Va néixer a San Francisco el 1914. Se’l considera un dels fundadors del fitness modern. De petit era addicte al sucre i s’atipava de menjar deixalla. Va tenir una infantesa conflictiva, amb episodis violents i va deixar els estudis amb catorze anys. Patia migranya i bulímia. Amb quinze anys va sentir una xerrada de Paul Bragg, un famós divulgador de l’alimentació saludable. Era el 1929 i ja advertia dels riscos de les dietes amb excés de carn i sucres. Per a LaLanne aquelles paraules van ser messiàniques. “Vaig tornar a néixer”, va escriure temps després. Va reprendre els estudis, va anar a la universitat i es va formar com a quiropràctic.

La Universitat de les Illes Balears tindrà un nou màster a partir del curs vinent. Es tracta d'una nova titulació que s'enfocarà en la investigació en ciències de l'activitat física i l'esport. Segons ha anunciat el portaveu del Govern, Iago Negueruela, el Consell de Govern ha autoritzat la UIB a implantar-lo atesa "la demanda de la societat".

Pep Joan Serra Pol (sa Pobla, 1991), més conegut pel seu malnom, Pepis, és un jove pobler de 30 anys "apassionat de l'esport, la natura i el bon menjar". I és nutricionista i entrenador personal al Club Atletisme Diaita. Des de ben petit ha estat lligat a l'exercici físic i a l'entorn natural, ja que de nin compaginava els estudis amb el treball al camp, ajudant els seus pares i padrins. Una vegada acabada l'ESO, va fer el grau mitjà de Fisicoesportiu i el superior –TAFAD– a Pollença, alhora que feia feina d'entrenador d'atletisme i de bàsquet al poble. Després de quatre anys de formació professional, va decidir estudiar la carrera de Nutrició Humana i Dietètica a la Universitat de Granada (UGR). Va tornar de la capital andalusa amb esperit emprenedor i es va fer autònom formant el seu propi centre, DIAITA, un espai a través del qual promou els hàbits de vida saludable: la bona alimentació, l'activitat física i els beneficis afegits d'aquesta quan es practica en contacte amb la natura.