Les nacres poblaven no fa tants anys amb alegria el mar Mediterrani. Mol·luscos en forma de vanos gegants que poden arribar a fer més d'un metre d'alt vivien als fons marins de Catalunya, les Balears, Alacant, Múrcia o Almeria. La situació de l'espècie, que tenia milions d'exemplars, ha fet un gir fatídic i avui no crida l'atenció per una aparença icònica sinó perquè es troba en una mena de contrarellotge per assegurar la seva supervivència. L'aparició d'un paràsit fa tot just sis anys ja ha esborrat l'espècie de quasi tots els indrets on els científics la tenien documentada. "Una pandèmia molt bèstia", resumeix la investigadora de l'IRTA Patricia Prado. Avui, les nacres sobreviuen en dos petits reductes, el delta de l'Ebre i el Mar Menor, on la salinitat de l'aigua els fa d'escut, però on també afronten altres perills, com la pèrdua dels seus hàbitats i les crisis ambientals, que han reduït encara més les poblacions fins a xifres quasi testimonials en alguns casos.

La crisi ambiental al mar Menor, a Múrcia, no només continua sinó que s'agreuja. Segons dades de la conselleria murciana de Medi Ambient, en 8 dies s’han comptabilitzat entre 4,5 i 5 tones de peixos morts a causa de la falta d’oxigen de l’aigua, a conseqüència de la quantitat de nutrients procedents de l’agricultura intensiva. La quantitat de peixos morts gairebé duplica la de l’última crisi de la llacuna, la del 2019 (3 tones). Aquest últim episodi ha enfrontat els governs espanyol i murcià.