Des de la Lluna amb un coet a l'ull de Méliès fins als dibuixos de La volta al món de Willy Fog, la cultura popular està plena de referències als Viatges extraordinaris de Jules Verne (1828-1905), que formen part ja de la memòria col·lectiva. L'escriptor francès no només ha acostat al llarg dels anys milions de joves als llibres, sinó que també ha inspirat centenars d'altres autors, directors de teatre, artistes i cineastes, des de Segundo de Chomón fins a Joan Fontcuberta. Però és que les seves famoses novel·les, unes històries de ciència-ficció plenes de viatges mai realitzats i d'invents tecnològics futuristes en aquella època, en realitat van ser visionàries i van instigar la recerca de grans científics i viatgers, des de Jacques Cousteau fins a Iuri Gagarin. Ara són els artistes digitals de l'IDEAL Barcelona els que s'han deixat fascinar per l'univers Verne i han plasmat el seu llegat literari en una nova exposició immersiva i de realitat virtual: Jules Verne 200 s'acaba d'estrenar a Barcelona i a partir del 2025 farà un recorregut mundial per acabar a París el 2028, amb motiu del bicentenari del naixement de l'escriptor.

Com sona la novel·la La volta al món en 80 dies? I Michel Strogoff? Quina música li escau a l’univers literari creat per Jules Verne (1828-1905)? El compositor i pianista Albert Guinovart (Barcelona, 1962) també es va fer aquestes preguntes quan el conjunt valencià Spanish Brass li va encarregar una obra que al cap d’uns anys es va enregistrar i publicar en CD: Les aventures de Monsieur Jules (2020). La composició va guanyar el premi Alicia, i el disc el premi Carles Santos. “L’hem tocat bastant a València amb l’Spanish Brass, i ells n’han fet una versió orquestral que van estrenar a França”, recorda Guinovart. A Catalunya s’interpretarà per primer aquest dimecres, 8 de febrer, al Palau de la Música (19 h).

Quan llegim ara Tarzán en el centro de la Tierra (ed. Costas de Carcosa, 2020), prenem consciència que aquesta novel·la d'Edgar Rice Burroughs, apareguda originalment l'any 1929, és filla de la commoció que va causar al segle XIX el descobriment de la prehistòria, de l'al·luvió de troballes de fòssils, fragments d'ossos humans (que rebrien noms d'indrets com Cro-Magnon i Neanderthal), esquelets de dinosaures soterrats i mamuts gelats (l'estàtua del mamut que hi ha al Parc de la Ciutadella, a Barcelona, s'aixeca al bell mig d'aquesta atmosfera).

Sèrie d'animació, minisèrie amb Pierce Brosnan, pel·lícula amb David Niven... Al llarg dels anys, La volta al món en vuitanta dies, la novel·la de Jules Verne, ha demostrat ser una obra llaminera per a adaptacions televisives i cinematogràfiques. Té gairebé tots els elements que es poden demanar a una història pensada per a tots els públics –aventures, viatges, grans paisatges i amor–, i per això periòdicament n'apareixen noves versions catòdiques. L'última a arribar és la coproducció europea amb l'escocès David Tennant com a Phileas Fogg, l'aventurer entestat en visitar tot el món en 80 dies. La ficció, de vuit episodis, arrenca aquest dijous a Movistar+.

Nautilus serà la nova sèrie de Disney+ que narrarà l’origen del Capità Nemo, el personatge principal de la novel·la Vint mil llegües de viatge submarí de Jules Verne. Disney es va marcar l’objectiu d'arribar a una cinquantena de produccions europees de cara al 2024. Durant un esdeveniment del Festival de Televisió d’Edimburg la plataforma va descobrir els plans de produir la sèrie. El guió va a càrrec de James Dormer, creador de la sèrie Beowulf: Return to the Shieldlands, i es preveu que el rodatge comenci a principis del 2022 al Regne Unit. El drama d’acció i aventura estarà format per deu episodis.