La imatge que tenim d’Alberta Giménez és essencialment la d’una religiosa, fundadora d’un orde dedicat a l’ensenyament, que actualment regeix a Mallorca un dels col·legis concertats, conservadors i elitistes més coneguts i un centre universitari. Però Alberta Giménez va ser, també, una dona avançada al seu temps, que va contribuir decisivament a l’educació femenina, apostant per les innovacions pedagògiques; fins al punt de poder demanar-nos si no va ser, a la seva manera, feminista, si bé sempre supeditada a les seves creences religioses i als condicionants socials de l’època. Ens acostam a la seva personalitat i trajectòria quan es compleixen 150 anys de la constitució de les Religioses de la Puresa, el 19 de setembre del 1874, i ho feim seguint, sobretot, l’exhaustiva biografia de Margarita Juan, els estudis de l’educadora i teòloga Julia Violero i de l’historiador Pere Fullana.

L'associació Veus Feministes de Porreres també donarà veu a les dones que patiren la repressió del franquisme i ho faran en el documental Més enllà de les bales, d'elaboració pròpia. Inicialment volien fer un petit vídeo per tal de projectar-lo en l'acte de col·locació d'una placa en memòria de totes les dones que patiren el silenci imposat pel franquisme, i no només de les que foren assassinades.

La dirigent comunista Aurora Picornell, la ‘Passionària de Mallorca’, s’ha convertit en un dels grans símbols de la repressió femenina durant la Guerra Civil a les Balears. Després d’estar cinc mesos empresonada a Can Sales (Palma), la nit de Reis de 1937 fou afusellada. Tenia 24 anys. L’acompanyaven una jove de Palència, Belarmina González, i les anomenades ‘Roges del Molinar’, les gabellines Catalina Flaquer i les seves filles Antònia i Maria (de les cinc fa un any es pogué identificar el cos de Picornell al cementeri de Son Coletes, a Manacor). A part d’elles, hi hagué més illenques amb el mateix tràgic destí. Una d’elles fou Pilar Sánchez Llabrés Revulla, que també destacà pel seu activisme polític. Com moltes altres, patí una doble repressió per ser dona: la violació i l’assassinat.

Sol posar l’ull en els temes més invisibilitzats, en les històries de persones que no ocupen grans espais a l’agenda mediàtica. Alba Tarragó (Palma, 1995), redactora de l’ARABalears, ha guanyat el premi Ciutat de Palma Miquel dels Sants Oliver de periodisme 2022 pel treball Assistència sexual i discapacitat, publicat l’any passat en aquest setmanari, en el qual aborda un tema tabú i ple de prejudicis: la sexualitat en les persones amb diversitat funcional.

La Policia Local va identificar aquest dissabte quatre dones membres de l'Ateneu de Lloseta –associació cultural que s'identifica com a ecofeminista sense ànim de lucre– per haver-se sumat a la iniciativa del Moviment Feminista de Mallorca de tapar les plaques dels carrers del poble amb noms de dones. Davant això, el batle del municipi, Xema Muñoz, defensa que "la policia va fer la seva feina" perquè "haurien d'haver avisat i haurien d'haver demanat autorització" per fer la intervenció als carrers, que considera que "va en contra de la llei".

Aquest dijous a les 20 h al casal Can Llobera de Pollença, el col·lectiu feminista La Mala Pècora presentarà públicament una proposta per tal de recuperar el paper actiu de la dona en el simulacre de moros i cristians, que se celebra cada 2 d'agost a Pollença.

Amb el lema "Ni una passa enrere en els nostres drets", el col·lectiu Feministes en Acció ha denunciat que la irrupció de partits d'extrema dreta com Vox posa en perill la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones: "El que proposa l'extrema dreta ens retorna a un passat franquista que suposa una intolerable reculada en els nostres drets".

La sexòloga i psicòloga Isabel Duque, també coneguda com la youtuber feminista Psico Woman oferirà aquest dissabte la xerrada sobre educació sexual que ha generat tanta polèmica a Palma en les darreres setmanes a causa del titular de la conferència: 'Chocho-charla'. Duque explica que se sent molt dolguda per tot l'enrenou que hi ha hagut al respecte, però assegura que les crítiques rebudes no la faran renunciar a la seva lluita per una societat més igualitària.

“Perquè sense els 200 milions d'euros anuals promesos, el 0'004% del pressupost de l'Estat, per a la ministra d'Igualtat, Dolors Montserrat, no es pot complir amb el Pacte d'Estat contra la violència de gènere”. Han estat les primeres paraules del manifest que les entitats feministes de Balears han llegit davant la Delegació del Govern aquest dimarts per exigir al govern espanyol que compleixi el Pacte d'Estat contra la violència de gènere, i unir-se així a les més de 300 organitzacions que han convocat protestes a més de 70 ciutats espanyoles amb el mateix objectiu.

El grup de suport de les feministes encausades ha enviat al Bisbat de Mallorca una proposta d'acord amb la qual pretén evitar el judici d'aquest dijous. Després de la infructuosa reunió de dilluns, a petició del bisbe auxiliar, Sebastià Taltavull, ara és el bàndol de les activistes acusades el que mou fitxa per arribar a un acord 'in extremis'. La resposta del Bisbat encara no ha arribat i avui horabaixa està prevista una manifestació a la plaça de la Porta Pintada de Palma, en defensa de les encausades.

El grup de suport a les feministes encausades per entrar a l'església de Sant Miquel, després d'acceptar l'oferiment del bisbe Taltavull, han arribat aquest dilluns horabaixa amb el seu advocat Josep de Luis al palau episcopal, on han estat rebudes pel vicari general i el mateix bisbe. Després de la reunió, de més d'una hora, no hi ha hagut acord entre les encausades i el Bisbat perquè aquest els tragués l'acusació particular.

El grup de suport a les feministes encausades per entrar a l'església de Sant Miquel accepta l'oferiment de Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Mallorca, per intentar arribar a una entesa i considera que la proposta del Bisbat demostra que "aquest és un cas polític". Així ho ha anunciat avui en una carta pública.