El cap de John Banville (Wexford, Irlanda, 1945) sempre està maquinant noves històries. "Hi ha els assassins en sèrie, jo soc un escriptor en sèrie; ells no poden deixar de matar, jo no puc parar d'escriure", explica a la Llibreria Finestres de Barcelona. Quan es va trobar que un dijous al migdia havia acabat una novel·la negra i unes ressenyes, i tenia la taula buida, va entrar en pànic. Fins i tot va enviar una fotografia al seu editor i li va preguntar: "I ara, què faig?" Va decidir que escriuria la seva autobiografia: "Estarà plena d'errors, no us en creieu res", diu amb la seva ironia habitual durant la presentació del darrer llibre, Les germanes Jacobs, publicat en català per Bromera, amb traducció d'Eduard Castanyo, i en castellà per Alfaguara. L'escriptor, que és tot un caràcter, firma Les germanes Jacobs amb el seu pseudònim habitual quan escriu novel·la negra: Benjamin Black. Té una altra idea per a un llibre força apocalíptic: la humanitat s'extingeix i només queden un home i una dona. Com que tots dos volen estar sols, decideixen anar a buscar l'altre per matar-lo.

De pocs autors de novel·la criminal es pot dir que tenien un mort a l'armari com tenia, literalment, Anne Perry, escriptora prolífica i supervendes que ha mort aquesta setmana amb 84 anys a Los Angeles, on vivia amb un germà. Perry havia deixat el poble escocès on vivia per Los Angeles amb l'objectiu de promocionar l'adaptació cinematogràfica de les seves novel·les. Ni l'èxit de les seves sagues policíaques –situades a l'època victoriana, al segle XIX i a la Primera Guerra Mundial– han pogut esborrar el seu pecat de joventut.

És fàcil desorientar-se: novel·la policíaca de campus, metafísica, cozy mistery, grip lit, cybernoir, polar aïoli... són tan sols algunes de les etiquetes que des dels anys setanta del segle XX han anat acompanyant la literatura de crims. Per posar una mica d’ordre, Àlex Martín Escribà (Barcelona, 1974) i Jordi Canal i Artigas (Berga, 1955) han escrit el segon volum de Trets per totes bandes (Editorial Alrevés). Si el primer comprenia del 1841 al 1975, el segon comença als anys 70 quan apareixen les últimes obres de Chester Himes i Georges Simenon, i mor Agatha Christie. A partir d'aquell moment es comencen a multiplicar les etiquetes: "El segon volum són la meitat d’anys però té el doble de pàgines", diu Martín sobre aquesta història de la novel·la negra i policial, la primera en llengua catalana. Segons Martín, la literatura criminal és en realitat un macrogènere amb una gran capacitat per l’hibridisme: "És la nòvia o el nòvio perfecte, el fill mestís de la literatura".