És fàcil desorientar-se: novel·la policíaca de campus, metafísica, cozy mistery, grip lit, cybernoir, polar aïoli... són tan sols algunes de les etiquetes que des dels anys setanta del segle XX han anat acompanyant la literatura de crims. Per posar una mica d’ordre, Àlex Martín Escribà (Barcelona, 1974) i Jordi Canal i Artigas (Berga, 1955) han escrit el segon volum de Trets per totes bandes (Editorial Alrevés). Si el primer comprenia del 1841 al 1975, el segon comença als anys 70 quan apareixen les últimes obres de Chester Himes i Georges Simenon, i mor Agatha Christie. A partir d'aquell moment es comencen a multiplicar les etiquetes: "El segon volum són la meitat d’anys però té el doble de pàgines", diu Martín sobre aquesta història de la novel·la negra i policial, la primera en llengua catalana. Segons Martín, la literatura criminal és en realitat un macrogènere amb una gran capacitat per l’hibridisme: "És la nòvia o el nòvio perfecte, el fill mestís de la literatura".