Les Balears són la comunitat amb més dèficit de pediatres d'Atenció Primària. Les Illes tenen un 58,2% d'aquestes places sense cobrir als centres de salut, segons les darreres dades del Ministeri de Salut. D'aquesta manera, gairebé la meitat de la població infantil balear no té un pediatre assignat en el seu centre de salut.

Un nadó de tres mesos ha protagonitzat el primer trasllat aeri amb oxigenació extracorpòria (ECMO) des de l’Hospital Universitari Son Espases a l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona). Es tracta del primer trasllat d'aquesta mena a les Illes Balears d’un pacient pediàtric amb aquesta tècnica d’oxigenació amb mitjans totalment propis.

La víctima d'uns suposats abusos sexuals en mans d'un pediatre en un hospital privat de Mallorca ha explicat aquest dimecres en el judici que es duu a terme a l'Audiència Provincial que no vol cap compensació econòmica pels fets, sinó que exigeix que el sanitari "no treballi més a pediatria". En la seva declaració ha assegurat que "quan anava a auscultar-la li va grapejar els pits".

El fill d’Anna Gual tenia quatre anys quan van haver d’operar-lo de carnots i amígdales a l’Hospital Universitari de Terrassa. Era el 3 de novembre del 2023. Gual va entrar amb el petit a coll al vestíbul del quiròfan. Allí, tots dos van presenciar la sedació –per via intranasal– d’una nena que plorava i, tot seguit, se l’enduien cap a dins. Un, dos, tres, quatre, cinc minuts. Era el seu torn. La medicació prèvia a l’anestèsia se subministra amb l’objectiu de rebaixar l’angoixa als pacients en intervencions pediàtriques. Malauradament, i a diferència d’aquella nena, al fill de Gual la sedació no li va fer l’efecte desitjat: “Estava tan nerviós que va seguir plorant”. A continuació, dues infermeres se’l van emportar: “Van haver d’arrencar-me’l dels braços per dur-lo al quiròfan; va ser traumàtic”, lamenta. 

"Et porto unes mugroneres perquè amb aquests mugrons que tens no podràs donar bé el pit"; "Si no pots donar el pit no passa res, li portem un biberó"; "La teva llet no l’està alimentant prou, et portem suplements de llet artificial". Aquestes són algunes de les frases que més sent la dona quan està intentant alletar. El que se suposa que ha de ser un moment de calma per poder esbrinar com alimentar amb el propi cos el seu nadó es converteix en un anar i venir de persones que opinen amb la intenció d’ajudar però, al final, sense aturar-se a escoltar i saber què és el que la mare necessita.

El coordinador autonòmic de Pediatria, Juan Carlos de Carlos, és conscient que el sistema sanitari de les Illes Balears i, concretament, la seva especialitat, tenen reptes importants per resoldre. L’IB-Salut necessita incrementar el nombre de pediatres i, per això, cal aconseguir que els que es formen a les Balears vulguin quedar-hi i triïn anar a Atenció Primària.

A les Balears falten pediatres, almenys, titulats o amb la formació reconeguda. De fet, el 45% dels sanitaris que ocupen places de Pediatria a Atenció Primària (AP) són metges de família o pediatres extracomunitaris que encara no tenen el títol homologat. “Fa molt d’anys que s’està gestant aquesta situació, perquè no hi ha hagut previsió. No queda clar si els polítics volen una Atenció Primària amb Pediatria o no, però sí que queda clar que no han fet cap esforç perquè els nous metges s’hi vulguin dedicar”, explica Edelmiro Vergés, pediatre a AP.

Si teniu fills en edat escolar segur que algú de la seva classe, si no ha sigut el vostre fill o filla, ha contret aquest curs una pneumònia, i el més probable és que hagi sigut una pneumònia atípica, és a dir, causada, com el seu nom indica, per microorganismes menys habituals –generalment el Mycoplasma pneumoniae.

La Khadija i la Cherive ja fan vides autònomes i independents. Aquestes dues nenes van néixer fa 40 dies en un hospital de Mauritània unides per l'abdomen, amb un sol cordó umbilical, i amb la sospita que compartien també el fetge. La dificultat del quadre clínic que presentaven va fer que els metges del país descartessin una intervenció per separar-les i van contactar amb l'Hospital Sant Joan de Déu per fer una consulta i poder derivar les petites siameses. El sí del centre barceloní va fer que a partir de llavors es posés en marxa una maquinària logística i mèdica en què han participat una vintena de professionals, entre metges i infermeres. Ara les criatures estan ja a planta ordinària, amb bon estat de salut, i és la seva mare la que s'encarrega d'elles. Si tot va bé, dimarts vinent tornaran a casa amb un pronòstic de vida "normal", segons l'equip mèdic que les ha atès.

La medicina sol ser escèptica: intenta aplicar només tractaments científicament provats. Per això, quan es vol trobar informació clara i fiable, dirigida al públic general, sobre un tema de salut, sol ser una bona idea buscar a Internet el nom en anglès de la malaltia o tema en qüestió i NHS. Diuen que l’assistència al National Health System britànic s’està deteriorant en els últims anys (igual que en el nostre); però la seva informació a Internet continua sent de primera qualitat. No és que no hi hagi molt bones pàgines informatives en català o castellà, però a vegades no diuen el mateix que la pàgina anglesa i en cas de discrepància, l’anglesa sol tenir raó. Busquem per exemple, fever, NHS.

L’Aisha dorm plàcidament als braços de la seva mare. No hi ha res que faci pensar que amb només 12 hores de vida ja lluitava per sobreviure: vivia connectada a una màquina d’oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO per les seves sigles en anglès), un dispositiu extremadament sofisticat que substitueix la funció dels seus petits pulmons. Fa només dos mesos i mig va néixer a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, a Tarragona, i, en el moment del part, la nena va fer la primera femta, el meconi, quan encara era dins la bossa amniòtica i va empassar-se la substància nociva. Va patir una greu insuficiència respiratòria per la qual la van haver de reanimar, i els pediatres temien que pogués patir seqüeles neurològiques. Tot i que de seguida va ser traslladada al Joan XXIII, necessitava unes cures especialitzades que tampoc no li podien proporcionar allà. I el trasllat a un dels dos únics hospitals infantils de referència, el de la Vall d’Hebron i el Sant Joan de Déu, era arriscat. Era massa petita i el seu cos, de poc més de 3 kg, no aguantaria el viatge. L'única solució era invertir el protocol: que fossin dotze especialistes d'aquests dos centres els que es traslladessin a Tarragona per salvar-li la vida.

9.500 nins i nines de les Balears es beneficiaran anualment de la vacuna del meningococ del grup B, que es començarà a administrar el mes de maig. L'Agència de Salut Pública de les Illes Balears ha destinat 3,2 milions d'euros a l'adquisició de 20.000 dosis per als pròxims dos anys. Aquesta actuació arriba després que el Consell Interterritorial de Salut decidís incorporar aquest vial en el calendari vacunal. Fins al moment, sols es vacunava a certs perfils d'infants vulnerables, mentre que la resta havien de pagar 300 euros per les tres dosis necessàries.

Canviar els xarops de tota la vida per fàrmacs amb una forma semblant a les llaminadures que millorin l'experiència dels infants que s'han de medicar, sobretot els que pateixen malalties cròniques i prenen remeis diàriament. Aquest és l'últim repte del Servei de Farmàcia de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, que les pròximes setmanes engegarà un estudi pioner a Europa per fer medicaments utilitzant l'última tecnologia que ofereixen les impressores 3D. L'objectiu no només és millorar la tolerabilitat, sinó també poder personalitzar cada dosi i comprovar-ne l'eficàcia.

La Conselleria de Salut ha alertat que els casos de bronquiolitis estan augmentant significativament a les Illes Balears. La consellera, Patrícia Gómez, ha assegurat que en els darrers dies aquest virus ha "agafat força" a l'Arxipèlag i la xifra de nins i joves infectats continuarà creixent en les pròximes setmanes. Davant aquesta situació ha demanat als pares que segueixin les recomanacions que fan els pediatres: "Intentar evitar aglomeracions, per frenar el risc de transmissió, i estar atents a l'estat dels més petits".

L'amoxicil·lina en xarop (suspensió) és un dels antibiòtics més utilitzats en la població pediàtrica, però des de fa uns dies pateix problemes de subministrament a les farmàcies. El mateix passa amb altres fàrmacs com l'amoxicil·lina / àcid clavulànic, cefadroxil, cefuroxima, claritromicina i la cloxacil·lina que no són, però, d'ús tan freqüent. "El problema de debò el tenim en l'amoxicil·lina perquè la demanda dels altres és més baixa. L'amoxicil·lina és el rei i davant l'augment de casos de malalties respiratòries que hi ha, és el més adequat", reconeix Antoni Torres, president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (Fefac). "I falten tant les marques com els genèrics de l'amoxicil·lina en xarop", indica Laura Gomà, vocal del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

L’Ale Calfa no menjava prou ni creixia al ritme que havia de créixer. Va néixer el maig del 2020 com un nadó aparentment sa. Abans que fes un any de vida, però, les visites a l'ambulatori i a les urgències de l'Hospital Trueta de Girona van ser recurrents. El nen seguia sense créixer, estava irritable, pàl·lid. "Quan me'l posava a sobre per donar-li el pit, sentia que el seu cor anava a un ritme exagerat, el podia notar sobresortint de la roba", recorda la Judit, la mare. Ningú no era capaç d'explicar-los què tenia malgrat les múltiples proves que li feien.

L'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPAP) ha advertit aquest dijous que les Balears tenen un "alt percentatge" de places de Pediatria cobert per professionals que no tenen l'especialitat, segons ha informat Europa Press. A escala estatal, afirma que hi ha 595.592 nins i adolescents que no tenen un pediatre assignat a l'Atenció Primària.

Però, què és un trastorn mental? Es tracta de patrons o canvis en el pensament, els sentiments o les conductes que afecten la capacitat del funcionament. En el cas dels nins i els adolescents, es tracta de retards o interrupcions en el desenvolupament, la conducta, les habilitats socials o la regulació de les emocions.

El concepte d’‘altes capacitats’ en educació fa referència a una capacitat intel·lectual significativament superior a la mitjana. Per poder fer una intervenció correcta cal saber detectar-los i per atendre les seves necessitats hem de contextualitzar aquest grup dins els nins NEE o nins amb necesitats educatives especials. Entre l’alumnat d’aquest grup hi ha diversos tipus de nins: superdotats, talentosos i precoços. Això fa que sigui un grup molt heterogeni i amb molts de matisos: a) la superdotació es dona quan hi ha una relació entre el comportament de l’alumnat i les altes capacitats intel·lectuals, l’alt nivell de creativitat i el compromís per fer les feines que se li proposen. Destaquen per una gran capacitat cognitiva, molta predisposició i gran creativitat; b) el talent es dona quan hi ha una elevada aptitud en un àmbit en concret o en un tipus de processament, i c) la precocitat es produeix quan hi ha un ritme més ràpid de processament en comparació amb la resta dels seus companys, que pot ser en una o diverses àrees. Quan hagi acabat el procés maduratiu pot convertir-se en un talent o una superdotació, o les seves capacitats cognitives poden equilibrar-se amb les dels altres companys.

Com ha afectat la pandèmia del coronavirus els nins de la casa? Pediatres i logopedes de les Balears han observat un retard en la interacció, socialització i adquisició del llenguatge dels més petits arran de l'ús de la mascareta i les restriccions que s'han hagut de prendre aquests dos darrers anys. Així ho ha explicat en declaracions a Europa Press la presidenta de l'Associació de Pediatria d'Atenció Primària de les Balears, Marianna Mambie, que ha insistit que "els nins estan començant a xerrar més tard del que és habitual".