Unes quantes culleradetes de sucre, unes gotes d'extracte de nous de cola, un toc de nou moscada, un rajolí d'oli de llimona i un grapat d'additius secrets. És el 1893 i, protegit per una bata blanca, el farmacèutic Caleb Bradham sembla haver topat amb la dosi perfecta per al seu nou xarop. Des de la rebotiga de la seva farmàcia, crida l'ajudant i n'hi atansa un vas. És en aquest moment quan el jove James Henry King es converteix en la primera persona del món a fer un glop de Pepsi. Ara bé, cap dels dos és conscient d'aquesta fita. Primer, perquè la beguda encara no es diu Pepsi i, segon, perquè ni Bradham ni King s'imaginen la repercussió que acabarà tenint l'invent. El que, per a ells, és tan sols un remei per ajudar la clientela a digerir millor serà la llavor del refresc insígnia de PepsiCo, el colós empresarial que avui ven la beguda arreu del món i que el 2022 va facturar 86.392 milions d'euros. 

“Si vas al supermercat i compres un producte, probablement contindrà una mica de goma àrabiga”, explica a l’ARA David Haddad, de l’empresa britànica Agrigum, especialitzada en el processament d'aquesta goma extreta de les acàcies, que creixen en diversos països africans. La goma aràbiga té propietats emulsionants: permet que dos ingredients que, a priori, no es podrien barrejar, puguin formar una mescla estable. Haddad, membre d’una família sudanesa d’origen sirià-libanès, es mira aquests dies el conflicte al Sudan des de dos punts de vista: l’econòmic i el personal. “Ens considerem sudanesos, tenim família i socis allà. Quan veiem els combats als carrers de Khartum, reconeixem casa nostra, els llocs on vam créixer”.

El primer ministre britànic, Rishi Sunak, té un problema. És coneguda la seva afició a beure Coca-cola. En bevia tanta durant l'adolescència, que ara, conscient de les recomanacions sanitàries del Servei Nacional de Salut (NHS, per les sigles en anglès), diu que es reprimeix i només en consumeix una a la setmana. Ho deia responent a les preguntes d'uns escolars el 2021, quan li van demanar què li agradava més, si la Coca-cola o la Pepsi.

Un exèntric Pare Noel vestit de color blau irromp als carrers de Moscou. Rere el volant d’un luxós descapotable, condueix, canta i balla com un boig. L’acompanya un grup de noies joves que, amb tops ajustats i amuntegades al seient de darrere, s’amorren a unes estranyes ampolles blaves. Junts, esclaten en constants riallades.

L'economia russa podria començar a trontollar a causa de les sancions internacionals per la seva invasió a Ucraïna i la fugida d'empreses que està patint des que va començar l'atac a Ucraïna. Aquest dimecres, l'agència de qualificació creditícia Fitch ha tornat a rebaixar la nota de solvència com a emissor a llarg termini del deute sobirà de Rússia, que passa de B a C, davant d'un risc d'impagament "imminent".

Als anys 70, una superheroïna vestida amb malles arrapades, minifaldilla i una petita capa de color carabassa va conquerir els televisors de tot Espanya. Era coneguda com la Chica Mirinda. Davant d’una gran ampolla de refresc, la protagonista cantava i dansava al ritme d’una melodia extremadament enganxosa. La lletra elogiava les virtuts de Mirinda, el refresc de taronja del moment. L’espot televisiu va fer furor i va consolidar encara més una beguda que ja s’havia convertit en una imprescindible a les festes d’aniversari d’arreu de l’Estat. D’origen espanyol i distribuïda per la totpoderosa PepsiCo, va ser el refresc de tota una generació. Avui dia, però, ja és cosa de nostàlgics: mentre productes com Fanta dominen, Mirinda fa vint anys que va desaparèixer dels supermercats del país. “Era un producte de bona qualitat, ben acceptat pel mercat i que estava alineat amb la tendència de les begudes de fruita”, diu Carolina Luis-Bassa, directora del departament d’empresa de la UPF-Barcelona School of Management. 

La companyia Pepsi ha donat a l'Ajuntament de Marratxí la seva vella fàbrica de begudes, que ha tingut operativa en aquest municipi durant 55 anys, entre el 1963 i el 2018.

L'empresa Pepsi ja havia anunciat el tancament a final de gener. La planta embotelladora del Pont d'Inca funcionava des del 1963 i ahir, justament el mateix dia que Pep Lemon va informar de la clausura del negoci, va tancar definitivament. L'empresa Pepsi assegura que l'embotelladora no és viable econòmicament i que la producció havia disminuït considerablement.

La setmana passada, el comitè de treballadors i l'empresa Pepsi es reuniren i arribaren a un preacord. Avui dematí l'empresa s'ha reunit amb els treballadors, un per un, i els ha posat dues opcions damunt la taula. La primera és una proposta pactada en el preacord amb els sindicats, que és de 33 dies per any treballat amb un màxim de 720 dies, més una compensació econòmica en funció dels anys treballats. La segona proposta, l'ERO de l'empresa, el qual no han declarat. La proposta de l'ERO afectaria els treballadors amb només 20 dies d'indemnització per any treballat. Alguns treballadors es senten pressionats.

El ple del Parlament debatrà aquest dimarts el decret de l'exigència del català a la sanitat i l'esmena a la totalitat plantejada pel grup popular contra la Llei d'habitatge, una moció en què es demana al Govern una reducció dels impostos i una altra sobre el turisme model. El debat arriba en un moment clau. Divendres passat, la pressió de MÉS per Mallorca va fer que el PSIB rectificàs la seva intenció de retirar el decret del català a la sanitat i regular les oposicions mitjançant una ordre.

“Sembla que hi ha voluntat d’arribar a un acord”, ha explicat Juan León, representant del comitè d’empresa. La reunió, que ha durat prop de quatre hores, ha finalitzat sense cap acord entre les dues parts però amb bones expectatives amb vista a la reunió programada per demà mati a les 11 h.

La plantilla actual de la planta que la multinacional Pepsi té a Marratxi està pendent de la reunió que s’ha de dur a terme aquest matí. Es preveu que entre vuit i deu treballadors puguin ser recol.locats i que se'n prejubilin quatre. “Queda un gruix de gent que, per l'edat que tenen, quedaran en risc d'exclusió laboral. És el que més ens preocupa ara", declara el comitè d'empresa de Pepsi.

PepsiCo ha nomenat el barceloní Ramón Laguarta -actual conseller delegat de la firma a Europa i l'Àfrica subsahariana- com a nou president executiu de la multinacional de begudes refrescants. Laguarta exercirà com a número dos mundial de la marca a partir de l'1 de setembre, segons ha informat la companyia en un comunicat.

Lemon Factory ha anunciat la seva intenció d'interposar recurs davant el Tribunal Suprem contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que ha donat la raó a l'Oficina de Patents i Marques en la seva decisió de denegar les marques Pep Lemon, Pep Orange, Pep Cola i Pep Toni. La sentència argumenta que aquests nom comercials són similars a Pepsi i poden confondre els consumidors. En aquesta línia, assenyala que, en llengua catalana, tant Pep com Pepsi es pronuncien amb 'e' oberta.

La sentència de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Balears que ha donat la raó a la directora general de l'Oficina de Patents i Marques en la seva oposició a la comercialització a les marques Pep Lemon, Pep Orange, Pep Cola i Pep Toni, fa tot un seguit de retrets a Lemon Factory, la coneguda empresa mallorquina de begudes refrescants.

El president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, i el conseller d'Economia i Hisenda, Cosme Bonet, han manifestat aquest dimarts el seu suport a l'empresa mallorquina de refrescs Pep Lemon en defensa de la seva denominació.