Nou desconeguts fugen en globus d'uns bombardejos i han de decidir qui d'ells es llança a l'aigua perquè els altres puguin arribar sans i estalvis en una illa deserta des d'on puguin començar una nova civilització. Encara que hi ha hagut una guerra mundial que ha acabat amb gairebé tots els habitants de la Terra, el que està en joc no és el futur de l'espècie humana, sinó l'intent d'aconseguir una feina temporal com a venedor en uns grans magatzems. Aquest és el curiós punt de partida d'El desierto blanco, primera novel·la de Luis López Carrasco (Múrcia, 1981), que ha estat reconeguda aquest dilluns amb el 41è premi Herralde, dotat amb 25.000 euros, convocat anualment per l'editorial Anagrama. Una obra "enigmàtica i extrema, que hipnotitza i arrossega el lector –assegura el jurat–. Una de les seves grans virtuts és que es llegeix amb molta agilitat però planteja temes profunds". El desierto blanco és una novel·la que mira la realitat política i social del present mirant-se'l des de la realitat apocalíptica d'una "dinàmica de treball" en què participen diversos aspirants a una feina poc qualificada.

A l'última novel·la de Javier Pérez Andújar, quatre artistes conviuen en un garatge i reben la visita d'un ésser monstruós amb qui intentaran comunicar-se. Guanyadora del premi Herralde, El año del Búfalo (Anagrama) és un dels viatges literaris i mentals més radicals de la temporada. L'escriptor combina la narració del confinament artístic dels protagonistes –un dels quals, l'escriptor finlandès Folke Ingo, explica la història que llegim– amb una pluja de biografies de dictadors, assassins i colpistes i la marea ascendent de notes al peu de pàgina, que modifiquen i qüestionen el relat principal.

Luisgé Martín (Madrid, 1962) comença les presentacions de Cien noches (Anagrama) fent una pregunta al públic: “Qui d’aquí ha sigut infidel a la parella?” “No aixeca la mà ningú o l’aixeca una persona –explica l’autor per mail des de Mèxic–. És una broma, evidentment, però em serveix per arrencar demostrant que mentim molt en això”. La novel·la que va guanyar el premi Herralde 2020 és una aproximació al desig, la promiscuïtat i l'amor a través d’una jove psicòloga que ho experimenta tot en primera persona, la Irene. Martín trena en aquest argument la mort d'un home i la investigació il·legal d'una agència de detectius.