Guerra oberta entre Iberdrola i Repsol. La principal elèctrica de l'Estat ha denunciat per greenwashing la petroliera que presideix Antoni Brufau, segons ha avançat El Confidencial i confirmen fonts d'Iberdrola a l'ARA. La denúncia és per competència deslleial a través de publicitat enganyosa, i ha estat admesa a tràmit pel jutjat mercantil número 2 de Santander (Cantàbria). Als ulls de l'elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán, Repsol practica el greenwashing, o blanqueig d’activitats o productes, que s’etiqueten com a ecològics, sostenibles o verds quan en realitat no ho són, i ho fa a través de la publicitat per captar clients elèctrics.

Els prometo, estimats lectors, que vull salvar el planeta, aturar el canvi climàtic i deixar un món millor a les generacions futures. Però com més anys fa que tinc consciència ecologista, més perduda em sento. Enyoro quan creia en l’eslògan del Capità Enciam (“Els petits canvis són poderosos”, quina collonada més desmobilitzadora i individualista, antipolítica pura difosa en programes per a nens, el futurs ciutadans) i em sentia una heroïna gastant tot el que havia estalviat de paga en una caríssima carpeta de Greenpeace que en teoria havia de servir per salvar balenes en perill d’extinció. Espero que hagin tingut una vida ben llarga, les balenes, perquè aquella compra estava molt per sobre de les meves possibilitats de filla de família nombrosa i de classe treballadora. Ara visc envoltada de seductores botigues ecopijes que em criden a substituir tots els objectes que tinc a casa per aquests de colors ocres i marronosos, em diuen que més naturals. El consum sostenible, biodegradable, sense tòxics i vegà (deu ser que abans ho feien tot sacrificant animals) és, ja ho podem dir, un fenomen del tot aspiracional. Em sento més elevada socialment si en comptes del tàper de plàstic del xino puc disposar del de vidre amb tapa de bambú embolicat en un elaborat furoshiki (un farcell de tota la vida però en japonès mola més i te’l poden cobrar més car).

Després d’un estiu que s’ha fet etern, i d'una sequera tossuda que modifica els paisatges, és un bon moment per reflexionar sobre què s'està fent per aturar el canvi climàtic i mirar de preservar el planeta.

Inditex, el gegant de la moda propietat d'Amancio Ortega, ha promès que reduirà les seves emissions de CO2 al zero net (neutralitat climàtica) el 2050 i al 90% ja el 2030. Però si es mira bé la lletra petita d'aquest compromís resulta que, en realitat, el 2030 només retallarà entre un 10% i un 12% les seves emissions i que el seu pla per arribar a zero net és tan "ambigu" que no permet saber si realment serà així. És el que es coneix com a greenwashing, és a dir, promoure uns compromisos de sostenibilitat enganyosos, que porten a la confusió, o són directament falsos.

Varen passar de verds a ecològics, d’ecològics a sostenibles, i ara són circulars. La lluita contra el canvi climàtic sembla tenir cada vegada més adeptes. Encara que n’hi ha que s’uneixen a aquest moviment per consciència individual, existeixen uns altres que ho fan perquè el tema està de moda. En el segon cas, es parla de greenwashing, un terme anglosaxó que fa referència a la ‘rentada de cara’ mediambiental que duen a terme empreses, polítics i altres parts interessades, que si bé es proclamen banderers de la causa, la seva rebotiga delata el contrari. Els experts coincideixen que és una problemàtica que està a tot arreu, i les Illes Balears, per molt que tinguin legislacions pròpies en aquest aspecte, tampoc se n’alliberen.

Escalfament global a partir dels anys 70, canvi climàtic en la dècada dels 2000 per passar ara a crisi climàtica. És el mateix concepte descrit de formes diferents. La comunitat científica argumenta que els canvis terminològics responen a una intensificació dels efectes en el planeta (cada cop més greus i irreversibles i no només vinculats a la temperatura). Però hi ha altres variables que han ajudat a fer que aquests conceptes hagin fet fortuna. Entre ells, la implicació de les administracions públiques.