Entre el 2023 i l'agost del 2026, la Direcció General de Recursos Hídrics ha autoritzat 2.865 pous amb consum d'aigua associat, segons les dades facilitades pel Govern. No es tracta de simples "sol·licituds presentades o d'expedients en tramitació, sinó de captacions que han obtingut l'autorització administrativa" per poder extreure aigua, segons expliquen fonts de l'Executiu. El recompte no inclou els pous destinats a geotèrmia. D'aquesta manera, els aqüífers de les Balears continuen incorporant nous punts d'extracció en un moment en què la pressió sobre les reserves subterrànies és una de les principals preocupacions de la gestió de l'aigua a les Illes.

Tot i estar preocupats sovint pels nivells dels embassaments de les Illes, la realitat de la salut hídrica les Balears va més enllà. El cas és que el 85% de l’aigua de consum urbà prové de sota terra, d’aigües subterrànies. Malauradament, però, aquestes masses que nodreixen la població estan sobreexplotades. Exposat en xifres, 42 de les 86 masses d’aigua subterrània que hi ha a l’Arxipèlag estan en una situació de risc alt de no poder recuperar un bon estat, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient.

Les reserves d'aigua de les Illes tanquen el juliol amb un 49% de la seva capacitat, cinc punts menys que el juny, segons ha informat aquest dilluns el Govern balear. Enguany es registra una de les majors caigudes interanuals, amb 16 punts menys que l'any passat. El mateix mes del 2020, els dipòsits es trobaven en un 65%, un nivell similar al de fa dos anys.