Ara que des de la ciutat hem aplaudit la revolta dels agricultors i els ramaders, val la pena preguntar-nos si els aplaudíem a ells o a les nostres frustracions. És un mite, la saviesa pagesa? És un mite, l’arcàdia del camp? La ciutat fa temps, de fet fa segles, que ha idealitzat el món rural: la pau dels camps, la vida connectada als arbres, el cel estrellat. El bon salvatge de Rousseau ha fet forat, igual que la cabana de Thoureau. Qui més qui menys té el somni, a casa nostra associat a l’avi Macià i a les adossades amb jardinet, de la casa i l’hortet. Com més s’urbanitza el planeta, més desig hi ha de natura en l’ésser humà. Fa un segle i mig, des de l’idealisme científic, Ildefons Cerdà va formular la seva síntesi: «Urbanitzar el camp, ruralitzar la ciutat». S’ha avançat més en la primera part del lema que en la segona. El resultat és que els urbanites estressats que podem, fugim els caps de setmana a la recerca del somni natural, disposats a pagar com a peatge els embussos de tornada. La vida pagesa com un miratge efímer i superficial.

Judit Solà és la titular d’una granja d’explotació de boví d’engreix a Castellfollit de Riubregós, a l’Anoia. Explica per telèfon, des de la seva granja, que tot sovint quan arriben els proveïdors pregunten per l’amo. “La frase que sempre diuen tot just arribar a la granja és «On és l’home?»”, explica la Judit, que ràpidament aclareix que no hi ha home, que allà ella és la mestressa. Aquest és un petit exemple del que viuen, cada dia, les dones pageses de Catalunya, un col·lectiu encara petit però creixent, que ha de fer-se forat en un món molt masculinitzat i ple d’inèrcies masclistes que fins fa poc les expulsava del camp com si no fossin prou vàlides. Per retre un homenatge a la feina que estan fent totes les pageses del país, la periodista i col·laboradora de l’ARA Laura Saula, juntament amb el fotògraf Jordi Borràs, acaben de publicar el llibre Terra de dones. Pageses de Catalunya (Editorial Fonoll), en què fa un retrat íntim i personal de la vida de vuit pageses per posar en valor una feina dura i tot sovint poc reconeguda.

Autònoms, emprenedors, cooperatives i petites empreses podran sol·licitar les ajudes de 350.000 euros que Mallorca Rural destinarà a fomentar el sector agrari i agroalimentari, segons ha informat aquest dimecres el Consell de Mallorca, juntament amb la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) i el Fons de Garantia Agrari i Pesquer (Fogaiba).

Campelles és un poble del Ripollès situat a sis quilòmetres de Ribes de Freser, en un altiplà a 1.300 metres que domina la vall de Ribes i que té un horitzó que abasta des del Puigmal fins al Montseny. Actualment, hi ha censades més d’un centenar de persones, però són menys de cinquanta les que hi resideixen tot l’any.

El paper de les dones al sector primari encara és minoritari i així ho confirmen les dades en el Dia internacional de les dones rurals. A les Illes Balears tan sols el 33% de les dones són propietàries d'explotacions agrícoles i el 23% són treballadores, segons un estudi de l'ens públic de Serveis de Millora Agrària i Pesquera (Semilla), de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Margalida Seguí Villalonga podria ser la cara d'aquests números.