Ada Parellada (Granollers, 1967) és cuinera, divulgadora i activista contra el malbaratament alimentari. Amb només 25 anys va obrir el restaurant Semproniana, que podeu trobar a l’Eixample de Barcelona.

És filla de la Fonda Europa de Granollers, que té més de 250 anys d’història. Era inevitable dedicar-se a la restauració? "És una feina molt clara per a un nen. Veus com entren els ingredients, com els transformen, com arriben els clients, com se’ls serveix, com paguen i com marxen. Està molt integrada a la meva vida perquè he nascut allà. Els pares no em van animar gens que m’hi dediqués, sempre deien «De gran hauries de ser client». Però m’hi van ficar".

]]>

El primer llibre que he llegit aquest 2024 m’ha durat una tarda, però ha aconseguit omplir-me moltes hores de pensaments, reflexions, interrogants i alguna conclusió. Santificaràs les festes, de Maria Garganté, pertany a la sèrie dels deu manaments que publica l’editorial Fragmenta, i me’l va recomanar l’Ada Parellada, que de festes –en el sentit més ampli de la paraula– en sap un munt.

]]>

Els restaurants que segueixen el tàndem de qualitat i bon preu; les cuineres amb vides tan apassionants com Ada Parellada; la mecenes Francesca Bonnemaison, que va fer canviar el que es menjava a les cases; o els perfils gastronòmics de persones conegudes, com Janina Juli, la dona del president de la Generalitat. Són algunes de les històries del Mengem més llegides aquest 2023. Aquest any els continguts gastronòmics us han interessat molt, tant, que s'ha triplicat l'audiència. Per tot això us hem seleccionat unes quantes històries d'entre les més llegides, perquè no se us escapi res.

]]>

Ada Parellada i Santi Alegre passaven l’estiu al mateix poble. Quan es van conèixer ella tenia 12 anys i ell 14. “El Santi va anar perdent el borrissol i es va transformar en un cigne. Era guapíssim, guapíssim, totes les noies ens el rifàvem”, explica la xef del Semproniana, que aleshores pensava que ell no la miraria mai. 

]]>

La cuinera Ada Parellada, del restaurant Semproniana de Barcelona, proposa aprofitar la temporada de la mongeta tendra per barrejar-la amb el toc dolç de la fruita i el toc salat de les olives. El resultat és un plat vegetal, molt nutritiu, amb molt de color, en què el cruixent de la mongeta tendra combinarà també amb les textures dels altres ingredients.

]]>

Els vegetals d'estiu verds, com els espinacs i els espàrrecs, són uns bons acompanyants per al risotto que ens explica la cuinera Ada Parellada, que acaba amb un pesto, també casolà.

]]>

La cuinera Ada Parellada afirma que "avui ja no cuinem sopes", i per argumentar-ho detalla que "només cal que passegem per qualsevol supermercat o botiga de queviures per observar astorats que els prestatges estan farcits de brous en bric o en ampolla de vidre". Com a defensora d'aquest plat, i per combatre el desconeixement que s'estén d'una recepta que probablement es remunta al neolític, Parellada ha publicat el llibre Sopes. Brous, escudelles i sopes fredes (Rosa dels Vents), en què fa un recull cinquanta receptes familiars de diverses personalitats que hi ha entrevistat. Ara bé, si actualment les sopes ja no es cuinen tant a les cases, quan l'escriptor Josep Pla va publicar els dos volums del títol El que hem menjat, tampoc, i sostenia que era així (atenció!) per "un corrent general de simplificar la cuina al màxim" i també perquè "moltes senyores miren la cuina amb una gran displicència", que volia dir que si elles no en cuinaven, no ho sabia fer ningú, i per tant per causa seva no se'n cuinaven. El cas és que l'escriptor de l'Empordà sostenia el 1972 que les sopes s'havien de recuperar, i sobretot els brous fets a la manera antiga, perquè llavors ja s'estenien "els envasats o concentrats en cubicacions estranyes".

]]>

Ha fet falta que s’estengués el concepte en anglès, batchcooking, perquè es recordés una pràctica habitual, sobretot als restaurants: preparar les bases dels plats amb antelació perquè el menjar s’enllesteixi amb rapidesa quan arriben els comensals. Portat a casa, el concepte s’ha transformat en “cuina durant un dia”, amb un afegit: enllesteix després els àpats diaris en cinc minuts. “El batchcooking s’ha d’entendre sobretot per a la planificació dels àpats a una setmana vista, i no a un mes. Si es volgués fer per a tant temps vista, llavors necessitaríem congeladors i una quantitat molt gran d’aliments”, explica la cuinera Ada Parellada, que és autora del llibre La cuina sostenible (Columna), que es basa en aquest concepte.

]]>

Amanida de pasta, carn arrebossada o arròs. Potser són els plats que venen més de pressa al cap quan pensem en carmanyoles. I tots tres tenen la seva història relacionada amb el muntanyisme, els pícnics i els menjadors d’oficina. Ara bé, qui ho ha dit, que la carmanyola no pot seguir les mateixes premisses que la cuina diària, pensada perquè sigui saludable i alhora gurmet? “Menjar bé en tots els àpats ha de ser un hàbit, i no l’hem de vincular amb dietes o restriccions alimentàries”, sosté la nutricionista Maria Valdivieso Galdeano. Així doncs, a l’hora de fer-se la carmanyola el principi que cal seguir és el mateix que si es fes l’àpat a casa: no hi pot faltar la verdura –sigui cuita, bullida, saltejada o en amanida (atenció, caldrà amanir-la en el moment just que es mengi)–, ni tampoc hi poden faltar la proteïna ni els hidrats de carboni. “Si fem una carmanyola de pollastre amb arròs ens estarem deixant el més important, que són les verdures i les hortalisses”, diu Valdivieso.

]]>

El món es divideix entre els que passen hores preparant la carmanyola i els que la fan de bursada, recol·lectant les restes que queden entre la nevera i el rebost. Entre els uns i els altres hi ha un punt de trobada: el menjar saludable.

]]>

L’estiu trenca els hàbits quotidians, també a la cuina. És probable que durant l'any ens hàgim esforçat de valent per ser sostenibles, tenint cura de comprar allò que és imprescindible en funció de la planificació setmanal, d'aprofitar el menjar sobrant del sopar per no acabar-lo llençant, de congelar receptes cuinades a casa també amb la idea que les sobres serveixin per a un altre àpat i de reciclar degudament. Ara bé, els dies calorosos d'estiu ens conviden a relaxar-nos i és probable que durant les vacances hàgim descuidat algunes d'aquestes pràctiques, però és convenient no perdre els bons costums.

]]>

La cuinera Ada Parellada, del restaurant Semproniana, explica com preparar a casa el pastís de pastanaga que tant d'èxit té al seu restaurant, el Semproniana.

]]>

La cuinera Ada Parellada, del restaurant Semproniana, explica la manera de preparar a casa un pastís de formatge amb un tall de síndria.

]]>

Són les fruites estrella del mes d’agost: fàcils de compartir, tallada a tallada, refresquen, i a més són nutritives, perquè hidraten en les hores de més intensitat de l’estiu, a l’agost. Les dues fruites han irromput amb força a la cuina, ja sigui en aperitius, amanides, plats salats i especialment postres atractives. Queda lluny el clàssic meló amb pernil, que forma part de l’imaginari gastronòmic col·lectiu, ha arribat el moment de les combinacions amb altres ingredients. Us expliquem com conformar nous plats i uns quants consells per trobar els millors del mercat.

]]>