<![CDATA[Ara Balears - conspiracions]]> 10 <![CDATA[L’apagada ‘woke’]]> Pocs minuts havien passat de l’apagada peninsular de dilluns, quan les xarxes ja anaven plenes de teories de la conspiració, començant per un més que previsible atac informàtic dels russos, atesa la doctrina del xoc a la qual se’ns sotmet darrerament, amb lot de supervivència inclòs a suggeriment de la Comissió Europea. Les teories de la conspiració, més enllà del seu nivell d’absurditat, tenen, no obstant això, la virtut de preparar el terreny per a les propostes més reaccionàries, que s’acaben imposant com el mal menor.

]]> <![CDATA[La veritat no importa]]>

La reflexió, l’argumentació, la dialèctica basada en fets o en principis comprovables han deixat pas a la immediatesa. La veritat és ara un atribut entre molts –no el més important– perquè el fet probatori no és rellevant i la responsabilitat pel que es diu importa poc perquè massa sovint no té conseqüències.

]]> <![CDATA[El globus xinès i la teoria de la conspiració]]> Un globus xinès sobrevola el cel dels Estats Units i, després d’uns quants dies de navegació plàcida, el comandant en cap de l’exèrcit més poderós de la Terra ordena punxar-lo sobre el mar perquè ningú no prengui mal. Un míssil abat la pilota mirant de no fer miques l’aparell que duia penjat perquè, un cop recollit, els experts puguin escatir què dimonis estava espiant i, tant o més important, saber com van els xinesos de tecnologia.

]]> <![CDATA[Les nostres vides]]> La idea de la conspiració està molt arrelada a les nostres societats. Vivim en un món al qual creiem que li manca sentit; la incoherència, el fatalisme, les casualitats i el caos s’alineen contínuament per donar-nos un relat embogidor del que passa, que ens té sempre entre temorosos i estupefactes. Mirar les notícies es pot acabar convertint en un espectacle demencial. 

]]> <![CDATA[Així funcionen les teories de la conspiració]]>

L'any i mig que portem des de l'arribada del coronavirus ha adobat el terreny de les teories conspiratòries. Les explicacions al voltant de l'origen, propagació, gravetat i curació del covid-19 han portat una mena d'edat d'or per als conspiranoics, que han aconseguit abandonar el paper marginal al qual estaven acostumats per passar a ser al centre del debat en algun dels pitjors moments de la crisi. El paradigma ha canviat i si fins fa res era impensable prendre's en consideració segons quines teories absolutament irracionals, avui dia qualsevol dels nostres veïns podria ser algú que assegura que amb cada vacuna ens injecten un microxip.

]]> <![CDATA[Addictes a les conspiracions]]> Quan no acabem d’entendre un fenomen, una temptació fàcil és refugiar-nos en les conspiracions, en la maldat oculta, en l’enemic invisible. Deixar volar la imaginació. Històricament, els jueus o les bruixes, per posar dos exemples, han estat els ases dels cops de les nostres desgràcies. L’expressió caça de bruixes no la tenim perquè sí. I l’Holocaust va ser el paroxisme d’una llarga culpabilització i persecució que es remunta a l’Edat Mitjana. El present no és immune a aquesta tendència a resoldre les pròpies desgràcies amb una fabulació adolorida i victimista que ens facilita la recerca constant de malvats sota les pedres. Hobbes és sempre un refugi segur: “L’home és un llop per a l’home”. Als qui no practiquen aquest art tan tranquil·litzador com excitant se’ls qualifica d’ingenus. ¿Com pot ser que no vegin que sempre hi ha un poderós pervers que ens vol esclafar?

]]>