Farlopa, neu, pols, dama blanca, perico, merca... Tot això són noms diferents per referir-se a la mateixa droga, la cocaïna. És la segona substància estupefaent més consumida a Europa després de la marihuana, i es calcula que 2,7 milions de joves –dues vegades la població de Barcelona– en van consumir durant l'any passat. En el seu últim informe, l'Agència Europea de Drogues (EUDA, en les seves sigles en anglès) alerta que cada cop hi ha més cocaïna disponible al continent i que això ha provocat un increment "significatiu" dels "costos sanitaris i socials" vinculats a aquesta droga.

La plataforma veïnal Stop Macrogranja Llucmajor: Sense Olors ni Mosques ha fet públic un comunicat per respondre el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, qui va defensar en el darrer ple del Parlament l'actuació "ràpida i eficient" del seu departament a la granja de gallines de Llucmajor. L'entitat ha denunciat la "falta de sensibilitat institucional cap als més de 7.000 veïns que fa més de set anys que aguanten olors nauseabundes de merda i plagues incessants de mosques que envaeixen les cases".

En menys de dos mesos a Espanya s'han diagnosticat 110 casos de xarampió, 17 dels quals notificats a Catalunya. L'any passat se'n van identificar 217, segons la Xarxa estatal de Vigilància Epidemiològica. Aquestes dades constaten una clara acceleració dels contagis, però la investigadora del Centre Nacional d'Epidemiologia-Institut de Salut Carlos III (CNE-ISCIII) Noemí López Perea assegura que la majoria d'infeccions són importades i que, per tant, l'Estat no ha perdut l'estatus d'eliminació de la malaltia atorgat per l'OMS.

La devastació que la DANA ha deixat al País Valencià ha despertat la solidaritat de milers de persones que s'hi han acostat per obrir camí fins a les cases que han quedat destrossades i habilitar-les perquè els veïns hi puguin tornar. Les inundacions han deixat la zona plena de fang, un fang que impedeix saber què hi ha sota, i més enllà del primer impacte de l'aigua, la humitat que persisteix també pot comportar riscos per a les persones. Aquest dissabte tant la Generalitat Valenciana com el ministeri de Sanitat han fet una crida a prendre mesures per protegir-se de possibles intoxicacions. "És essencial protegir-se el nas, la boca i els ulls. Sobretot si hi ha aerosols exteriors quan netegin amb màquines de pressió", indica en declaracions a l'ARA Ildefonso Hernández, catedràtic de salut pública a la Universitat Miguel Hernández d'Elx i ex director general en aquesta àrea del ministeri de Sanitat.

El director general de Salut Pública del ministeri de Sanitat, Pedro Gullón, ha assegurat aquest divendres que Espanya disposa de prou reserva de vacunes per mantenir la seva estratègia de prevenció contra la mpox (també coneguda com a verola del mico). A més, ha afegit que, si calgués, podria augmentar-ne l'estoc, ja que la Unió Europea ja està en contacte amb les farmacèutiques. Ho ha explicat en declaracions a Efe després que el PP hagi demanat públicament a l'executiu espanyol la creació d'una reserva fixa de vacunes i un reforç de controls en ports i aeroports –com han anunciat països com la Xina o l'Argentina– davant la nova emergència sanitària decretada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

“Era només qüestió de temps”, ha valorat el director regional de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a Europa, Hans Kluge, després que s’hagi confirmat el primer cas a Suècia de la nova variant de mpox (un terme que l’autoritat sanitària prefereix a verola del mico). L’endemà de la declaració d’emergència internacional per aquest virus, l’Agència de Salut Pública sueca va informar del primer positiu de la soca clade I, que seria més greu que la que circulava fins ara (la clade II), en un viatger infectat a la zona centre-oest del continent africà. Aquesta variant amb “potencial pandèmic” ha causat 16.000 contagis i 548 morts només a la República Democràtica del Congo (RDC) des del novembre del 2023, i els experts avisen que és possible que ja circulés amb anterioritat per la UE sense donar senyals. L’Àsia ja ha reportat el primer positiu al Pakistan (on hi ha dos contagis sospitosos més), i la Xina i l’Argentina han començat a fer controls fronterers per detectar símptomes.

L’Ajuntament de Manacor no vol que els casos de contagi humà de tinya detectats a Cala Mendia, a conseqüència de les colònies de moixos que proliferen sense control a la zona, pugui anar més enllà. Així, el regidor responsable de Medi Ambient, Sebastià Llodrà, explica que “s’informarà els establiments turístics sobre la importància que els seus clients no alimentin els animals que viuen a l’espai públic”. 

Fa mesos que colònies incontrolades de moixos proliferen perillosament pels carrers de Cala Mendia a Manacor. Van començar essent pocs i salvatges, però a mesura que determinats veïns els han anat alimentant, s’han establert en grups que no aturen de créixer fins a provocar ara un problema de salut pública. I és que amb l’arribada de l’estiu i l’augment constant de la temperatura ja s’estan diagnosticant els primers casos de tinya entre famílies de la urbanització manacorina.

Cada 31 de desembre, entre els molts propòsits d'any nou que es fan els catalans, n'hi ha un que sempre es repeteix: vull deixar de fumar. Fer-ho, però, no és fàcil i des del 2018 la xifra de fumadors a Catalunya es manté estable, al voltant d'1,5 milions. El tabaquisme és el principal factor de risc del càncer i les malalties cardiovasculars. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Combatre'l és, des de fa anys, un dels cavalls de batalla de les autoritats sanitàries i, de fet, el govern espanyol ja ha avançat que vol endurir la llei antitabac aquest any. A banda de la campanya que es fa des de les administracions per reduir-ne la incidència, cada fumador viu la seva pugna personal contra el tabac, i per sortir-se'n primer cal voluntat però també tenir bons aliats. Alguns d'ells els podem trobar a les farmàcies i, des del 2020, n'hi ha uns quants que són finançats per la Seguretat Social: si dius que vols deixar de fumar, el metge de capçalera et pot prescriure tres medicaments que estan parcialment reemborsats. Són el Todacitan, el Recigarum i el Zyntabac.

La tos ferina ha tornat amb força a Catalunya. La irrupció de la pandèmia la va fer desaparèixer del mapa, però amb la davallada del covid hi ha hagut un augment important de brots i un ascens dels contagis d'aquesta malaltia infecciosa. Durant tot el 2023 es van diagnosticar 530 casos. Ara aquesta tendència s'ha accelerat i, en només el mes i mig que portem d'any, ja hi ha hagut 342 infectats, més de la meitat que tot l'any passat. La xifra de brots declarats també s'ha incrementat: s'ha passat de 67 en tot el 2023 a 45 enguany. De mitjana, doncs, ara hi ha un brot cada dia. La tos ferina és una malaltia endèmica al món i, per tant, reapareixen brots cada tres i cinc anys. L'escenari a Catalunya no és diferent del de la resta de l'Estat i el món, que també constaten l'arribada d'una onada que va iniciar-se l'any passat.

El Col·legi Oficial d'Infermeria de les Balears (Coiba) ha reclamat que les mascaretes tornin a ser obligatòries a centres sanitaris i residències. "La situació actual requereix aquesta i altres mesures per alentir els contagis i evitar que empitjori la situació de sobrecàrrega actual, que té un doble impacte sobre la salut de la població", ha manifestat el Coiba mitjanánt un comunicat. Les infermeres remarquen que "la mascareta és una mesura necessària per protegir les persones més vulnerables i els sanitaris". A més, consideren que "reduir els contagis ajudaria a minvar la pressió assistencial i les baixes de les mateixes infermeres", ja que aquestes circumstàncies repercuteixen en l'atenció als pacients.

Primer de tot vull deixar clar que besaria el terra de qualsevol hospital públic i de qualsevol CAP d’aquest país. Després d’haver passat uns anys als Estats Units i comprovar de prop l’angoixa vital i la ruïna econòmica que causa a tanta gent la falta d’una cobertura sanitària pública, vaig tornar encara més convençut que en matèria de sanitat no sabem el que tenim, i ho repeteixo cada vegada que tinc una ocasió de fer-ho.

Agents de la Policia Nacional han detingut en dues setmanes 11 homes i una dona com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública i de tràfic de drogues amb motiu dels diferents dispositius preventius fets per patrulles de seguretat ciutadana. Segons ha informat el cos policial, aquests dispositius responen a les demandes, queixes veïnals i informacions anònimes als barris de Son Gotleu, la Soledat, Platja de Palma, Santa Catalina i la Indioteria, a més de l'estació Intermodal i el port de Palma. Totes han estat actuacions diferents i els detinguts no tenen relació entre ells.

Un estudi publicat per la Universitat d'Anvers (Bèlgica) revela que les canyetes “ecològiques”, fetes amb materials com paper i bambú, contenen unes substàncies químiques conegudes com a PFAS (poli i polifluoroalquilades), que tenen riscos per a la salut humana i per al medi ambient. La investigació es fa pública després de la prohibició europea als productes de plàstic d'un sol ús, com ara plats, coberts i, també, canyetes per a les begudes.

Agents de la Policia Nacional varen detenir tres joves, de 26, 30 i 31 anys, respectivament, com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública, per vendre 'gas del riure' a turistes. Segons ha informat el cos policial, els fets varen tenir lloc divendres passat al voltant de les 1 h de la matinada a la Platja de Palma.

L’ombra del fentanil aguaita les Balears i el conjunt de l’Estat amb un deixant de morts que superà els 100.000 només el 2022 als Estats Units. A les Illes, la presència d’aquest opioide dins el mercat il·legal encara és una sospita, perquè no s’ha aconseguit detectar-hi oficialment aquesta substància. Ara bé, que els venedors de droga puguin estar utilitzant fentanil per tallar altres estupefaents –és a dir, adulterar-los– és un fet que comença a preocupar les autoritats. Les alertes han botat i la prova és que el PADIB (Programa Antidrogues de les Illes Balears) ja prepara un equip de treball perquè, en cas que el fentanil arribi al circuit il·legal, no agafi el sistema de salut per sorpresa. Mentrestant, dins del mercat legal –el farmacològic– les vendes van en augment: segons els càlculs del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears (COFIB), la seva prescripció gairebé s’ha duplicat en deu anys. La tendència també creix al conjunt de l’Estat i, per això, les autoritats sanitàries ja treballen en un pla per acotar l’ús clínic dels opioides.

Un brot de botulisme associat a truites de patata envasades ha deixat, ara per ara, quatre persones afectades a diverses comunitats autònomes espanyoles, entre les quals no hi ha Catalunya. No obstant això, l'empresa fabricant del producte qüestionat, Palacios Alimentación, ha demanat als consumidors que n'haguessin comprat que s'abstingui de menjar-lo i el tornin a l'establiment on el van comprar. La companyia ven la truita sota diferents marques blanques, pròpies dels supermercats Lidl, Carrefour, Condis, El Corte Inglés, Consum, DIA, Ametller i Eroski.

Mai s’havien produït i decomissat tantes drogues a Europa com en l’últim any, especialment cocaïna. "Els estats estan intervenint quantitats rècord de drogues", ha afirmat aquest divendres la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson. El continent, ha afegit, ja és un focus important de producció, exportació i tràfic de drogues. Les dades de decomisos ho avalen: en una dècada, les intervencions de cocaïna han augmentat un 416% i les de cànnabis, un 260%. També les confiscacions de metamfetamines han pujat un 135% entre el 2011 i el 2021, i el mateix passa amb l’heroïna (126%) i l’MDMA (123%).

Buscaven i contactaven amb prostitutes a través d'aplicacions de missatgeria instantània com Whatsapp per oferir-los preservatius i medicaments per a la disfunció erèctil, tipus Viagra. Tots els productes eren importats de la Xina, el Japó, l'Índia i els Estats Units i, en el cas dels fàrmacs contra la impotència, es venien sense prescripció. A més, cap s'havia sotmès als estrictes controls de qualitat i seguretat que s'exigeixen per poder-los comercialitzar i, per tant, el seu ús suposava un "important perill per a la salut pública". Ara la Policia Nacional ha detingut deu persones a Badalona i l'Hospitalet de Llobregat i ha desarticulat aquest grup, que treballava d'una manera molt hermètica a tot Espanya, però també a Polònia i Itàlia, sense aixecar sospites. Els agents van intervenir 50 dispositius electrònics, 20.000 preservatius falsificats, milers d'unitats fraudulentes de tres tipus de medicaments contra la impotència i 15.525 euros en efectiu. De moment, no se sap quants clients s'haurien vist afectats per aquest frau.

Ni per les xarxes ni per correu electrònic ni verbalment. La via que va fer servir un anestesista de l'Hospital Alto Deba d'Arrasate (País Basc) per instar un altre metge a no fer servir l'euskera va ser l'historial clínic d'un pacient. L'anestesista expressava així la seva indignació perquè els historials estaven escrits en euskera: "Dear colleagues: if you hate Spanish, please fill the patient records in English" (Estimats companys: si odieu l'espanyol, escriviu l'historial clínic en anglès), va escriure el juny del 2022. El següent es va registrar el setembre del 2022: "Dear colleagues: if you hate Spanish, please fill the patient records in English, that is the European official language and can be understood by all the fellows of the center" (Estimats companys: si odieu l'espanyol, escriviu l'historial clínic en anglès, que és una llengua oficial europea i la poden entendre els companys del centre). El darrer missatge, molt similar als anteriors, també va ser escrit al setembre.